Autor: Jordi Satorra

La història de les llengües ens diu que una situació de conflicte o bé es resol a favor de la llengua minoritzada (recuperació, sovint lligada a un estatus jurídic que ho fa possible) o a favor de la llengua nouvinguda (sovint amb un estatus jurídic a favor seu). El bilingüisme és l’etapa intermèdia. Si això no hagués passat mai, ara a Catalunya, parlaríem iber; però no, som l’evolució lingüística amb un seguit de capes d’altres ètnies/llengües incrustades. Les llengües en si no són res, ni provoquen res, ni els nadons, ni els llibres… Però és els contextos sociolingüístics on té…

El terme canícula (gos petit en llatí) prové de l’estel Sírius (també anomenat Estel del gos dins de la constel·lació Canis Major). Els romans associaven les fortes calors de l’estiu amb la seua presència al firmament i sacrificaven un gos bru al principi del període canicular per tractar d’apaivagar-ne la fúria. El grup Els pets van immortalitzar i idealitzar el moment amb el seu fantàstic “Agost” : “Que arribi l’agost / feixuc i mandrós / que ens fa recordar / la bellesa del temps que passa a poc a poc”. Certament, hi ha una correlació entre l’estiu i la mandra. La mandra prové de l’italià amb el significat de “ramat,…

A vegades, a les xarxes t’arriben mems que et fan reflexionar amb una mitja rialla a la boca. Potser les imatges tenen aquell punt quixotesc de dir veritats i semblar boig. Un que m’ha “frapat” deia: ”La España feliz; un chaval dejaba el insti con 16 y ganaba 2.500 euros en la obra”. Sens dubte, i en dono fe, als anys del boom de la construcció ser tutor de 4t d’ESO era una feina complicada. Ara, l’actualització del mite ens fa dir que seran influencers o davanters de la Roja però la corba de Gauss de l’èxit no ha canviat. On queda l’esforç? On queda la…

Una glossa tradicional, ja la vaig fer el 2024, em permetria recordar els diferents perfils del nostre “homenot”: una catalanitat militant i educadora rere un compromís cívic inqüestionable, una passió per a la lingüística amb especial atenció al francès i l’italià, un hàbit lector gairebé faustià, un historiador local incansable, un excursionista apassionat, un arqueòleg procliu, un garriguenc cultural de pedra picada, un naturalista humboldtià, un ecologista “avant la lettre”, un documentalista lletraferit, un funcionari abnegat, etc. No descobreixo res de nou però us deveu haver adonat que l’he comparat amb grans personatges de la nostra tradició occidental. Perquè el dia…

És evident que als docents ens cal una mirada introspectiva de tot allò que podem millorar. Per tant, cal parlar de metodologies, de cursos d’especialització de didàctica més enllà del màster de secundària (MUFPS), etc., però no podem obviar la salut i l’empoderament social dels docents; cada cop més afeblits. Per molt que fem o expliquem, per allò que se’ns valora són unes proves (com les PISA) on tot passa a ser una simple xifra. Els que fan els exercicis i “posen nota al sistema” són uns alumnes que poden o no tenir interès en què aquella prova sigui un…

Aquests dies, de viatge d’estudis per Itàlia, he pogut gaudir de nou de l’amfiteatre de Verona (conegut com “l’arena). Un edifici de més de 2.000 anys que ara acull concerts i un famós festival d’òpera. Mai deixa de sorprendre l’arquitectura romana, capaç de crear edificis que, encara avui, tenen una funcionalitat inalterada. En aquest cas, un espai per a 30.000 espectadors que té les boques d’entrada i sortida, grades per veure l’espectacle a l’arena des de qualsevol lloc, etc. que encara són perfectes. El famós “pa i circ” dels romans (complementat pel teatre i l’amfiteatre) posava en valor com el…

Crec fermament que cal una reflexió profunda de la societat i dels governs per donar les millors eines als docents i direccions per fer una bona feina i saber que ens hem d’adaptar, tant com puguem i sigui adequat, a fer millors els entorns i persones que volem que aprenguin amb nosaltres. En aquest sentit, vull posar en valor l’esforç col·lectiu per adequar una mica més el nostre estimat institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona. Què vull dir? Que els espais i instal·lacions formen part, també, de les bones pràctiques per crear un clima sensible per al procés…

Què passa quan l’expertesa educativa o la innovació es basen en mites? On quedem quan la inèrcia o l’antiinèrcia ens fan renunciar a valorar allò que fem? El llibre “Edumitos” d’Héctor Ruiz Martín afronta amb valentia el resseguiment científic de diverses afirmacions i sentències habituals a l’entorn de l’educació però que, vet aquí la gràcia de l’assaig, escaneja des de la vessant del mètode científic. No enumeraré els 44 mites que referencia i analitza però sí que vull comentar que la reflexió inherent a la lectura atenta d’un llibre d’una temàtica que m’ocupa i em preocupa m’ha produït una satisfacció…

Què ens fa humans? Què ens fa cultes? No vull encetar un debat epistemològic en un text breu però potser com ens comuniquem, com traslladem allò heretat culturalment (en sentit ampli) i ho transformem / adaptem, és un factor determinant. Des de fa 6 anys imparteixo una assignatura autocreada a 1r de batxillerat, Comunicació Digital, que posa l’accent en aquest bonic viatge des del gen FOXP2 a la lletra i la imatge. Intento traslladar com l’aire, cable i ones hertzianes són uns instruments que enllacen tecnologia i comunicació amb l’ús d’enginys diversos. Quan arribo a la imatge en moviment i al mòbil (xarxes,…

L’antic museu, les madones borroses, I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell: M’exalta el nou i m’enamora el vell. Sol, i de dol (1947) Les reformes educatives són una constant i sovint venen més de la imposició que no de buscar i treballar un necessari convenciment i/o acord. Aquests recanvis legals obvien sovint bona part de les reivindicacions dels docents i famílies, se centren en els aspectes més ideològics i subjectius i no busquen una millora global del sistema (formen part de la batussa política!); ens calen més recursos i més ben aplicats. En els darrers anys, el Departament d’Educació…