Autor: Jaume Trilla

Hem anat endavant o endarrere? Tot això que Josep Pla ens explicava en l’article anterior sobre els seus estudis de batxillerat a principis del segle XX, com ho tenim ara? L’ensenyament ha millorat, ha empitjorat o som, si fa no fa, allà mateix? També és veritat que la història no sol ser lineal i, per tant, també podria ser que durant aquests cent anys hi haguessin moments en què s’ha progressat i moments en què s’ha anat enrere. Sí que podem saber que, uns cinquanta anys després de l’adolescència de Pla, aquell col·legi gironí dels Maristes seguia, si fa no…

“No sabem res de res i encara som pedants.” Josep Pla[1] Introducció Josep Pla va ingressar com a intern l’any 1909 al Col·legi dels Maristes de Girona.[2] En el Col·legi hi residia, però el batxillerat el cursava els matins a l’Institut de la mateixa ciutat. Per uns fets no del tot aclarits, a Pla l’expulsaren dels Maristes l’any 1913. En algun lloc es pot llegir que la causa de l’expulsió fou l’esperit crític d’aquell Pla adolescent;[3] però es veu que el motiu veritable fou que l’havien pillat freqüentant un bordell en companyia d’altres estudiants.[4] La seva experiència estudiantil gironina Pla…

Un dels debats electorals d’aquests dies de campanya ha estat si Aliança Catalana (AC, a partir d’ara) és un partit realment ultradretà o no. En general, els altres partits sobiranistes, juntament amb els mitjans de comunicació convencionals, han anat creant la imatge que AC ho és. En aquests moments, allò políticament correcte és considerar el partit de Sílvia Orriols com un cosí germà del partit de Santiago Abascal; només amb la diferència que AC seria ultracatalanista i VOX és ultraespanyolista. En canvi, certs comentaris llegits a les xarxes socials -a més a més, per suposat, de la pròpia formació de…

Potser aquest revival es deu al fet que els seus partidaris estan una mica neguitosos per la reforma curricular anunciada pel Ministeri; una reforma que no sembla molt favorable a aquell clàssic instrument didàctic. Potser també hi està relacionat el fet que, a causa de la virtualitat docent imposada per la pandèmia, hi ha qui no es veu capaç de res més que d’impartir classes telemàtiques a força de parlar i parlar ell sol davant de la pantalla, i llavors ha sentit la necessitat de defensar les classes magistrals a qualsevol preu.[1] Però potser aquesta moda és només una manifestació…

Hi ha institucions educatives que són un reflex fidel del seu entorn social; però també n’hi ha que en són un reflex empitjorat; i altres que ofereixen una realitat força millor. De fet, totes les institucions educatives haurien de ser d’aquest darrer tipus; perquè si el carrer és millor que l’escola ¿de què serveix que hi hagin escoles?

Les mesures anunciades tenen una lògica implacable i que, m’imagino, tothom coneix. És la lògica de la custòdia, a la qual ara s’anomena d’una altra manera per ser pedagògicament i políticament correcte: conciliació.

Ha mort el dibuixant argentí Quino. I és just que El Diari de l’Educació li dediqui un record i un homenatge, ja que algunes de les tires de Mafalda compendien més lucidesa pedagògica que molts tractats acadèmics sobre educació o determinats articles publicats a revistes acreditades per la comunitat científica internacional.

En les seves memòries, Russell inclou la seva correspondència amb personalitats coetànies, entre les quals el creador de la famosa i controvertida escola de Summerhill. Aquesta correspondència de fa gairebé un segle evidencia una saviesa educativa que va més enllà del simplisme d’alguns receptaris pedagògics.

Darrerament no paren de sortir casos i més casos d’abusos sexuals infantils a càrrec de membres del clergat de l’Església catòlica. Tot fa suposar que amb les mesures anunciades el problema s’atenuarà, però no està tan clar que es resolgui acceptablement.

El cadàver de Franco és un problema, però encara ho són més les restes del franquisme que segueixen ben vives, entre les quals l’Acord de 1979 entre l’Estat espanyol i el Vaticà pel qual el currículum ha d’incloure l’ensenyament de la religió catòlica “en condicions equiparables a les altres disciplines fonamentals”.