Autor: Mar Pérez

Tot i que el carnaval caldria repensar-lo a tota l’educació infantil, m’agradaria reflexionar i compartir des d’aquestes línies la meva experiència al 0-3 i com, amb el pas del temps, hem anat transformant la nostra mirada envers aquesta celebració popular. Als meus primers anys de mestra començàvem a pensar la temàtica del carnaval quasi per Nadal. Recordo les reunions d’equip a on es decidien les consignes que portaria el Rei Carnestoltes i el material que necessitaríem per a confeccionar les disfresses, material que acostumava a ser poc ecològic i gens ajustat a l’edat dels nostres infants. Recordo amb especial angoixa, un curs que vam decidir…

A l’escoleta a on treballava fa uns anys, la festa de fi de curs pels infants de 2-3 anys era un acte que requeria d’una preparació i una organització prèvia que havia de començar mesos enrere, ja que calia la contractació d’un grup musical, el lloguer de taules i cadires, i fins i tot d’un escenari. A banda hi havia el disseny de la samarreta, que era diferent cada any, demanar-les, tramitar els pagaments per part de les famílies i un llarg etc. El dia de la festa l’escola es convertia en un entrar i sortir de pares i mares…

Sóc directora d’una escola bressol i això vol dir que formo part d’un equip directiu unipersonal, ja que a l’escola bressol no existeix la figura del/la cap d’estudis o del/la secretari/a. Amb una mica de sort pots comptar amb una administrativa que t’alliberi de les tasques més burocràtiques i que no tinguin a veure amb el vessant pedagògic. Això vol dir que com a directora has d’encarregar-te de tot el que té a veure amb el Departament d’Educació, els diferents aplicatius, sovint molt feixucs, o les visites d’Inspecció, entre altres. Aquesta feina més administrativa l’hem d’anar conjugant amb el dia…