Autor: Mercedes López

Quan sento la preocupació de tantes famílies, la por que tenen, la incertesa de tantes coses, m’esgarrifo, com a mare però sobretot com a docent. Em dona la sensació que estan jugant amb elles, que les volen obligar a dur els fills i les filles costi el que costi.

Ara resulta que l’escola té model híbrid, com els cotxes. O això diuen algunes persones, presumptes entesos. Se senten rumors, es veuen articles que et fan pensar, i molt, que al setembre tornarem a escola amb aquest ‘súper model’ basat a combinar escola presencial i escola virtual. Una passada!

Una amiga mestra em diu: “Em sento com si a l’escola em donessin les claus d’un autobús i em diguessin que he de portar el meu alumnat a fer una volta, i no tinc carnet!”. Aquest sentiment no només el té ella. O jo. És impossible que la major part de les docents no estiguin vivint igual aquesta escola virtual.

La veritat és que tot plegat és surrealista i no puc aguantar més, perquè em sembla que en comptes d’anar cap endavant anem cap enrere. I estic segura que la majoria pensa igual i, si no, és que no creu en una escola competencial i inclusiva que ha d’atendre a cada infant segons les seves necessitats.