Autor: Manel Pulido

Catalunya pateix segregació escolar des de fa molts anys, ja que molts centres educatius tenen una composició social molt diferent de la de la seva zona, amb elevada concentració de complexitat educativa en molts centres, sobretot públics. Aquesta situació afecta la totalitat de l’alumnat, la convivència i la cohesió social present i futura, i opera contra la creativitat, contra la solidaritat i contra la mateixa construcció del coneixement. Davant d’aquesta situació les CCOO ens hem posicionat, ja des del Pacte Nacional per l’Educació el 2006, durant la tramitació de la Llei d’Educació de Catalunya el 2009, i en moltes altres…

Catalunya pateix segregació escolar des de fa molts anys, ja que molts centres educatius tenen una composició social molt diferent de la de la seva zona, amb elevada concentració de complexitat educativa en molts centres, sobretot públics. Aquesta situació afecta la totalitat de l’alumnat, la convivència i la cohesió social present i futura, i opera contra la creativitat, contra la solidaritat i contra la mateixa construcció del coneixement. Davant d’aquesta situació les CCOO ens hem posicionat, ja des del Pacte Nacional per l’Educació el 2006, durant la tramitació de la Llei d’Educació de Catalunya el 2009, i en moltes altres…

Fa més d’onze anys que vaig canviar les funcions docents, temporalment, per les sindicals. En aquest temps he viscut l’època de l’austeritat extrema, amb l’excusa de fer front a la crisi econòmica generada pel capitalisme especulatiu. Van ser uns anys amb els divendres (de dolor) del Consell de Ministres, que es combinaven, amb cruel precisió, amb els dimarts del Consell Executiu del Govern de la Generalitat. Després van venir els anys, encara vius, on tota l’activitat política es centrava en el procés independentista i en la seva repressió. Per si no n’hi havia prou, va tocar la gestió de la…

En les darreres setmanes han sortit a la llum casos relacionats amb males praxis laborals per part d’algunes direccions de centres educatius públics. Són actuacions que sabem que no són majoritàries, però sí que prou significatives per generar un ambient de manca de democràcia en la gestió del personal dels centres públics.

Aquestes darreres setmanes han estat mogudes al món educatiu de Catalunya per la decisió de tramitar de forma urgent el Decret de programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió d’alumnat als centres del Servei d’Educació de Catalunya.

Dimecres 24 a la tarda, la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya vam organitzar un debat electoral sobre educació. Possiblement ha estat l’acte on més s’ha parlat d’educació de tota la campanya electoral, cosa que ja representa un èxit.

Les partides dedicades a educació han caigut del 19,4% del total del pressupost de la Generalitat que es dedicava el 2010, al 16,1% del 2016. Això vol dir que, en termes absoluts, en cinc anys el Govern ha deixat d’invertir més de 4.700 milions d’euros en educació.

Els deures a casa són una font de desigualtat, però un currículum cada dia més extens impossibilita que tot es pugui treballar únicament durant l’horari lectiu. No amaguem el debat, però sobretot, no deixem que el simplisme el domini.

El 3 de març el Parlament va aprovar una moció per augmentar el pressupost d’educació, consensuar la programació de places escolars o recuperar el finançament de les bressol. Quedarà en paper mullat?