Autor: Redacció

Em fan gràcia, és un dir, les proclames habituals en relació als funcionaris en el sentit que no hi hauria d’haver feines de caràcter permanent, d’alguna manera garantides de per vida. Em sobta especialment que algun docent es pregunti què és això d’accedir a una feina de duració indefinida o que afirmi que l’estabilitat del vell sistema funcionarial és un privilegi injust, sense sentit avui dia. El corol·lari és que tothom hauria de fer reset de la seva posició laboral cada cert nombre d’anys i tornar a començar seguint alguna mena de procés d’acreditació o revàlida d’aptitud docent. [Se’m fa…

Sant tornem-hi. Una altra producció audiovisual irromp en la consciència de pares, mares i mestres, i torna a fer sentir certa impotència davant de la dificultat d’impedir que determinats continguts arribin a nens i nenes. La sèrie sud-coreana El joc del calamar de Netflix no està recomanada per al públic menor de 16 anys, però als patis de les escoles, infants de qualsevol edat emulen jocs infantils que en la sèrie són paranys per guanyar molts diners o per perdre la vida. No tots els nens i nenes que hi juguen han vist la sèrie, però aprofitant el filó de…

La petjada de Pilar Tormo s’observa des de Novetlè, en La Costera, fins a València i l’Horta Sud, està patent en la paraula i les experiències dels seus alumnes, que recorden amb gran estima i devoció el seu pas. Tormo escriu a Històries que he viscut (Rosa Sensat), i a demanda, com diu ella, les seues vivències com a mestra i com a persona durant quatre dècades, en una Espanya acabada d’eixir del franquisme, retardada i fosca, i en un País Valencià on la llengua s’obri pas, on l’alegria es viu en les escoles i la cura es torna un…

Fa més d’una dècada un grup de pedagogs i pedagogues de diverses universitats públiques de l’Estat va escriure un article en defensa de la pedagogia enfront d’opinions reduccionistes que ficaven en el mateix sac a tots els pedagogs i pedagogues, i a totes les opcions didàctiques, sense argumentar els seus posicionaments. Recordaven que, per exemple, Ferrer i Guàrdia va ser afusellat per la seva pedagogia, per sortir-se de la docència de les matèries, i escrivien: “Certament, ningú pot ensenyar el que no sap, ni fer-ho bé sense tenir un bon domini dels continguts i, sobretot, sense amor pel saber. Però…

Les escoles de l’Opus han optat per reaccionar amb discreció a l’anunci del Govern català, fet en l’assenyalada data del 12 d’octubre, que l’any vinent els concerts educatius d’infantil i secundària no es renovarien als centres que fan el que s’anomena escola diferenciada, és a dir, que escolaritzen nens i nenes per separat. La Institució Familiar d’Educació no ha volgut fer cap comunicat públic, però la seva consellera delegada, Teresa Martínez, sí que va enviar un correu tant a les famílies com als treballadors en el qual recordava que hi ha una àmplia jurisprudència que els dona la raó, i…

“Parlar de racisme i de discriminació és políticament incorrecte, no agrada. Hi ha com un vel perquè no s’evidenciï. I quan s’evidencia, es diu que no n’hi ha per tant. Hi ha equips de centres educatius on el 80% de l’alumnat és d’origen magrebí i et diuen: ‘Amb aquesta gent no hi ha res a fer’. Què estan dient amb aquesta expressió? Aquestes senyors i senyores són funcionaris públics, han passat unes oposicions i han guanyat una plaça! I si jo em trobo amb aquests comentaris, això vol dir que no sóc l’única que s’hi troba, perquè ho comentem com…

“El govern del país ha pres la decisió de no renovar el concert dels centres educatius que segreguen per gènere. Al segle XXI no hi pot haver cap escola que amb finançament públic continui separant nens i nenes a les aules; les escoles, lliures de qualsevol tipus de discriminació; la segregació per gènere augmenta els estereotips i legitima el sexisme”. Amb aquestes paraules, el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, ha anunciat aquest matí, després de la reunió del Consell de Govern de la Generalitat, la decisió de no renovar els concerts als 11 centres educatius catalans que adopten el model del…

L’avaluació dels impactes del sistema de tarifació social que l’Ajuntament va implantar a la xarxa municipal d’escoles bressol de la ciutat fa 4 anys (curs 2017-2018) ha posat de manifest que aquest model de preus públics redueix les barreres d’accés a les bressol municipals i atreu més famílies amb rendes baixes. L’avaluació, presentada avui i realitzada l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) per encàrrec de l’Ajuntament, detecta una variació de la composició dels usuaris, amb un 19% més de presència de famílies amb rendes baixes entre aquests quatre cursos. Una estimació més acurada de l’impacte de la tarifació…

Kronos personificava el temps en la mitologia grega. El temps precisament en aquest sentit cronològic és quelcom que tots posseïm i que d’alguna manera ens iguala. Els bancs de temps van democratitzar els serveis més enllà de l’important o rellevant que pogués ser cadascun d’ells. No obstant això, el temps ja té preu. El temps s’ha convertit en un valor transaccional i s’ha despullat així a les societats de l’única cosa que les igualava. Hi ha dues formes en les quals ens despullen del temps. La primera d’elles és mitjançant els diners: es pot pagar per anar a una cua…

Ens han ensenyat a formar als nens i joves amb matèries externes a la persona, i amb això pensem que es podran desenvolupar com a adults. Però no ens han ensenyat a desenvolupar la vida interior, a conèixer-nos més a nosaltres mateixos. Les emocions, la respiració, escoltar el cos, tot això és una font de saviesa que també s’hauria d’ensenyar a l’escola i des de petits. És necessari créixer per dintre i per fora i aquest equilibri és el que ens permetrà sentir-nos segurs i amb una bona autoestima. D’altra banda, vivim en una societat accelerada, de canvis constants: tecnològics,…