Autor: Redacció

Parlar de conflictes al món educatiu suposa endinsar-nos en un terreny complicat. Primer, perquè se suposa que els conflictes no haurien de passar, que és millor no tenir conflictes. Segon, perquè solem pensar que els conflictes que hem d’abordar són els que es donen entre l’alumnat. És més fàcil pensar-ho així (“tal curs és conflictiu, cal solucionar-ho”) que assumir que els conflictes formen part de les relacions humanes i que les persones adultes de la comunitat educativa tenen uns quants conflictes cada curs: entre sectors del claustre, entre sectors de famílies, entre la direcció i mestres, entre mestres i famílies,…

Benvolgut conseller Gonzàlez-Cambray, M’adreço a vostè perquè ha manifestat darrerament que incrementarà el finançament de les escoles d’iniciativa social. És un gran desig que alabem i l’ajudarem a assolir. Tant de bo anéssim progressivament assolint el 100% del finançament necessari per a tot Servei d’Educació de Catalunya. M’agradaria recordar-li, perquè ben segur que ho sap, que la LODE (destinada al mateix temps a garantir “el pluralisme educatiu i l’equitat”) estableix el sistema de concerts, que obliga a la gratuïtat de tot el sistema, i s’autodefineix com “una norma de convivència basada en els principis de llibertat, tolerància i pluralisme”. La…

El vincle, la relació, el tracte afectiu, les emocions i l’atracció física han estat majoritàriament esquivats com a matèria d’aprenentatge i reflexió en les aules quan, en la vida quotidiana, tots sabem el pes que té i la transcendència que suposa viure-ho amb naturalitat i coneixement, o sense. “A la preadolescència sorgeixen entre els nois i noies molts interrogants referents a qüestions emocionals del seu present, els canvis en el propi cos, i la relació amb les persones del mateix o de l’altre sexe. També del seu futur molt pròxim, com serien agradar i agradar-se, l’enamorament, les relacions sexuals i…

La revelació es pot manifestar entre infants i adolescents en qualsevol moment, convertits sobtadament en savis de la seva autèntica identitat present i futura per obra d’un esperit sexuat que els habita, sempre contrari al sexe que tothom els veu. Famílies, professorat, psicòlegs i pediatres que mai haurien sospitat l’existència real de tal incongruència entre cos i ment, que creix a passes de gegant entre la generació jove informadíssima per internet, absorbeixen de pressa la bona nova i se sumen entusiastes a escampar-la. Mares i pares redescobreixen senyals inequívoques en fills i filles –des d’ara, fillis, segons el nou gènere…

El rendiment cognitiu i l’estrès empitjoren durant els dies de major contaminació a Barcelona, segons els resultats preliminars de CitieS-Health, un estudi europeu de ciència ciutadana coordinat per Ideas for Change i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per Fundació ”la Caixa”, per mesurar com la contaminació afecta a la salut mental de les persones. En la investigació han participat de manera voluntària gairebé 300 veïns i veïnes, que han permès recopilar informació sobre hàbits i mobilitat durant un total de 160 dies. L’estudi ha revelat que la ciutadania presenta un menor nivell de concentració durant els dies en què…

Les teories freirianes que sustenten la Pedagogia de l’oprimit han estat les impulsores del moviment de pedagogia crítica, corrent que revela la parcialitat dels processos d’ensenyament-aprenentatge de l’educació formal, evidenciant el seu caràcter polític en tant que els coneixements adquirits per l’estudiantat no són sinó mera corretja de transmissió del sistema dominant. Aquests processos afecten el desenvolupament de la socialització dels subjectes, els quals només perceben una realitat com a veritable, que no és altra que aquella que defensa els interessos del Poder, convertint-los en mers reproductors d’aquesta realitat. Així, les propostes de la pedagogia crítica, grosso modo, parteixen del…

Llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat de Fes, professora de pràctiques durant un any a la Universitat de Tànger i Diploma d’estudis superiors aprofundits a la Universitat de Rabat, Fatiha el Mouali va arribar a Catalunya l’any 2000. Malgrat la seva preparació acadèmica, els seus títols a Espanya no van tenir cap mena de valor. “Vaig estar 10 anys intentant tramitar la convalidació de la llicenciatura. El diploma d’estudis superiors aprofundits, és a dir, el màster, no me’l van convalidar de cap manera. Arran de la meva feina aquí en una administració pública, en què sóc tècnica d’acollida, finalment…

Aquest estiu ens hem trobat als mitjans els productors de llet de casa nostra ben i raonablement empipats perquè se’ls està empenyent a un carreró sense sortida, forçant-los a cobrar el preu de la llet per sota dels demostrables costos de producció. Ja fa temps que a Catalunya els productors de llet van tancant. Paral·lelament anem incrementant la importació de làctics. No és novetat –diversos estudis ho van posant de manifest– que els ciutadans de l’Estat espanyol, comparativament amb la mitjana dels europeus, prioritzem el preu en les nostres decisions de compra i, estadísticament, no contemplem tant factors de proximitat,…

La Xarxa Vives d’Universitats i la Fundació Pere Tarrés han presentat aquest dimarts els resultats de la recerca Formació universitària sènior. Informe sobre l’impacte social en l’estudiantat. L’estudi s’ha realitzat entre l’alumnat dels programes universitaris sènior de 17 universitats de la Xarxa Vives, que tenen per objectiu promoure l’envelliment actiu, garantir el dret a una educació per a tothom en totes les etapes de la vida, millorar la qualitat de vida de la gent gran i facilitar que aquest col·lectiu segueixi sent un agent actiu i participant de la societat. Amb un total de 18.298 alumnes, l’alumnat sènior va representar…

Aquest empordanès fill de Mollet de Peralada (1876), procedent d’una nissaga de mestres, fill de mestres i amb un germà mestre, va ser  professor i director de l’Escola Normal Masculina de Girona ara fa més de cent anys. La Generalitat republicana el va cridar a dirigir l’Escola Normal Mixta, el 1931 a Barcelona. En fem memòria amb el convenciment d’ajudar a conèixer una personalitat molt desconeguda del nostre país, d’una gran categoria humana i professional en el camp de l’educació. Arribà a Girona el 1912 com a professor de Pedagogia, després de passar deu anys a Zuric i quatre a…