Autor: Redacció

El canvi polític al País Valencià, resultant de les eleccions de 2015, amb un govern de PSPV i Compromís, amb el suport extern de Podem, va despertar expectatives de canvi i il•lusió després de tants anys de retallades dels governs del PP. Quatre anys després, les expectatives creades pel Govern del Botànic no s’han complert en molts àmbits.

En els debats sobre el futur de l’educació ha anat guanyant pes l’exemple finlandès, del qual se n’ha lloat la qualitat, la innovació pedagògica, el fet de posar l’alumnat al centre del projecte educatiu i un alt reconeixement a la tasca dels docents. La implementació d’aquest model és des de fa temps un tema habitual de discussió al nostre país.

L’institut Pau Claris es troba situat a Ciutat Vella, tocant l’Arc de Triomf i limítrof als barris de l’Eixample i de Sant Martí. Els seus gairebé 25 anys d’història han estat marcats pel gran nombre d’alumnat estranger (superior al 80%), la gran diversitat de procedències, cultures, llengües i religions (25-30 nacionalitats) i per la matrícula viva i la mobilitat (35-40% anual).

En els debats sobre el futur de l’educació ha anat guanyant pes l’exemple finlandès, del qual se n’ha lloat la qualitat, la innovació pedagògica, el fet deposar l’alumnat al centre del projecte educatiu i un alt reconeixement a la tasca dels docents. La implementació d’aquest model és des de fa temps un tema habitual de discussió al nostre país, amb el benentès que no hi ha models perfectes i que cada context requereix respostes diferents.

L’estudiant ha de tenir un paper actiu. Ha de ser conscient del seu poder com a subjecte que pot i ha d’aprendre autònomament per conèixer el món. Aprenentatge autoregulat, autodirigit i ‘heutagogia’ són conceptes que posen l’accent en l’activitat del mateix estudiant de cara a l’accés al coneixement que se li obre de forma aclaparadora.

Molt s’ha escrit sobre la necessitat d’actualitzar el sistema educatiu del nostre país. Des d’una vessant sociològica i científica, es fa evident que el fenomen de la transformació educativa ha deixat de ser una “opció” per passar a ser una “qüestió de responsabilitat”.

Com a docents, som interlocutors privilegiats a l’hora de crear narratives. Per tant, hem de saber que quan narrem una història sempre hi afegim una part de nosaltres mateixos. N’extraiem unes suposicions i unes prediccions que condicionen les nostres expectatives.

Arriba el bon temps. Per aprofitar-lo, molts centres educatius decidim sortir a realitzar activitats a l’exterior amb els alumnes, que sempre les valoren positivament. És estrany trobar un infant a qui no li agradin les excursions. De fet, aquell dia ningú fa tard, tothom arriba a l’escola amb la cara il·luminada i plena d’il·lusió. Per què? Perquè anem d’excursió!

Per defensar el dret democràtic a la informació necessitem identificar correctament les fonts i assumir la responsabilitat de no difondre notícies falses. Però la millor defensa es comptar amb editors de premsa honestos i desemmascarar als líders polítics que alimenten les falsedats.

Els qui des de fa anys estudiem l’aprenentatge servei sabem que és una proposta educativa que impacta en qüestions de participació i de ciutadania. Estimulen el pensament reflexiu, també en el món de l’esplai.