Autor: Redacció

El pas d’estudiants d’Educació per les escoles en el període de pràctiques no és gens fàcil. Som persones noves que arribem a unes aules que ja tenen unes dinàmiques i on tots i totes hem d’adaptar-nos i establir noves relacions i processos.

Quan fa que el tutor de la teva filla no es reuneix amb tu? Per què no hi ha comentaris al butlletí de notes? Han explicat en detall al teu fill quines opcions té per seguir estudiant? T’han cridat per explicar-te les notes de final de curs del teu fill?

Cada escola és la suma de les mestres i els alumnes que en formen part, de les mares, els pares i altres membres de les famílies, del barri on està i, en general, de tots els ens relacionats amb aquella. Aquestes persones han d’interactuar i voler fer realitat, entre totes, uns objectius comuns.

Ostres! Què passa? El grup de WhatsApp de la junta de FAMPAS Badalona treu fum: “Anunci de la Gene! Que diu el Bargalló que faran 25 instituts escola a Catalunya!”

El sentit de l’humor és un element d’estudi que no ha estat prou aprofitat a la psicologia i tanmateix pot jugar un paper important com a indicador evolutiu tant en l’àmbit de la teoria de la ment com del desenvolupament metalingüístic.

Notem que parlar de portes obertes, lliure circulació o treball per ambients està d’actualitat. No tenim la certesa de res i menys ens veiem en la tessitura de posicionar-nos de forma dràstica. Partim de la idea que tota escola bressol ha de disposar projecte educatiu rigorós fonamentat en l’infant i des del respecte intentem buscar nous punts per connectar la teoria amb la pràctica diària.

Les polítiques de protecció social davant situacions de pobresa, així com els drets de la infància i la família en situacions de vulnerabilitat social, són algunes de les principals qüestions que abordarà el I Congrés Internacional sobre intervenció socioeducativa amb famílies i infància en situació de vulnerabilitat, promogut per la Fundació Pere Tarrés i que tindrà lloc l’1 i 2 d’abril.

Ítaca als setanta, Villa Dorita als vuitanta, la Rimaieta i Babàlia a finals dels noranta, i Can Masdeu una mica més tard. Un documental fa un viatge cronològic per diferents experiències de vida comunitària urbana sorgides a Barcelona que posen en qüestió la família nuclear.

La recerca ens apunta quins aspectes poden contribuir a un major reconeixement de les colònies escolars. Entre altres, partir d’una fotografia precisa que no tenim; reforçar els principis d’accessibiltat i inclusió; plantejar-les amb un sentit pedagògic; o treballar-les des d’una dimensió col·laborativa i comunitària.

Els educadors d’avui en dia no tenim temps. L’hem perdut. O ens l’han robat. Qui sap. La qüestió és que no tenim temps per mirar a tots els infants amb calma, per plantejar bones preguntes i assegurar aprenentatges profunds, per reflexionar amb els altres docents sobre la pròpia pràctica i millorar com a professionals.