Autor: Redacció

La innovació és, sense cap mena de dubte, un concepte clau en l’escola d’avui. Però no ha de ser un concepte de màrqueting educatiu. Ja hem viscut prou casos d’enlluernament per la paraula i d’oblit del concepte.

En el moment actual, la vella escola transmissora i reproductiva ja no serveix i és més necessari que mai promoure noves propostes didàctiques d’acord amb un món global, interconnectat, plural i divers.

L’avaluació orientada cap a l’aprenentatge es fixa en aspectes formatius i formadors. Interessa generar feedback al voltant de què millorar i com fer-ho amb respecte al procés d’aprenentatge

L’escoltisme a Catalunya té una història de la participació activa en els moviments socials i els punts d’inflexió en el segle XX, un cert estil per a l’activisme. Però ¿és així? Ha estat l’escoltisme, com a organització, sempre allà empenyent?

Com la violència de gènere o l’assetjament a la feina són expressions extremes d’un model ancestral de domini i submissió que segueixen reproduint-se

Si la prioritat absoluta no és assegurar els recursos necessaris a l’escola pública és evident que les subvencions a les escoles concertades resten de la bossa comuna del pressupost d’educació

És necessari que l’escola s’adapti als nens i nenes i no només a l’inrevés. La presència de les famílies és fonamental. Són la font principal de seguretat per a les criatures en aquest període.

Cal preguntar-se si la cultura, valors, pràctiques i coneixements que avui persegueix l’educació formal, en el marc de l’escola i les institucions educatives, estan a l’altura del cicle històric que vivim o si, més aviat, s’instal·len en la reproducció de la cultura dominant, formant, aleshores, part dels problemes i no de les solucions.

Fa molts anys que creiem que una altra escola és possible, sobretot les mestres del 0-3, que al costat dels infants aprenem cada dia que la innovació és palpable

Admetem que és millor pactar la política educativa que no fer-ho, però al mateix temps plantegem que no sempre és possible arribar a acords i que fins i tot pot ser positiu que no n’hi hagi