Autor: Pere Borrull

La qüestió de la manca de compensació per als docents que acompanyen els alumnes a les colònies escolars és un (altre) tema que genera molta controvèrsia i descontentament dins del col·lectiu educatiu. Aquestes activitats són, sens dubte, molt valuoses per a l’alumnat, ja que proporcionen experiències d’aprenentatge fora de l’aula, fomenten la convivència i la cohesió grupal i permeten desenvolupar habilitats socials i personals en un entorn diferent. Tanmateix, els docents que hi participen quasi mai no reben cap tipus de compensació per un horari de dedicació a jornada sencera de 168 hores setmanals (a raó de 24 hores al…

La qüestió de la manca de compensació per als docents que acompanyen els alumnes a les colònies escolars és un (altre) tema que genera molta controvèrsia i descontentament dins del col·lectiu educatiu. Aquestes activitats són, sens dubte, molt valuoses per a l’alumnat, ja que proporcionen experiències d’aprenentatge fora de l’aula, fomenten la convivència i la cohesió grupal i permeten desenvolupar habilitats socials i personals en un entorn diferent. Tanmateix, els docents que hi participen quasi mai no reben cap tipus de compensació per un horari de dedicació a jornada sencera de 168 hores setmanals (a raó de 24 hores al…

En aquests temps en què la transparència i la integritat són fonamentals per al bon funcionament de la nostra societat, tan afectada per una corrupció sistèmica, l’existència d’unes ISOs de qualitat semblen molt adients, malgrat tota la feina burocràtica extra que representen per als docents. Aquest sistema, tanmateix, no només suposa una tasca afegida de dubtós benefici, sinó que, fins i tot, pot arribar a encobrir i blanquejar casos greus de corrupció com el que s’està destapant a l’INS de l’Ebre. Per a qui no ho sàpiga, el sistema de qualitat ISO es basa en l’estandardització de procediments i programacions,…

Ara fa un any que se’ns anunciava la mesura estrella d’aquesta conselleria: l’avançament del calendari. Una mesura justa, feminista, conciliadora. Altrament dit, una mesura per fer treballar més els mandrosos dels profes, que permet que les mares puguin deixar els seus infants a l’escola més temps per anar a la feina, i que ajuda els progenitors a estalviar-se uns calerons en casals i mainaderes. Tot seguit, es va anunciar una de les vagues més contundents a Educació des dels mítics 80 i es va desencadenar una campanya de desprestigi del cos per part de qui més l’hauria de cuidar: el…

Fa ja bastant de temps, un bon amic meu, basc de naixement i català d’adopció, geògraf per vocació, em va fer un comentari que encara avui recordo com si fos ahir: els catalans teniu una obsessió amb les fronteres. Més enllà que pugui semblar una generalització capciosa, al llarg del temps m’he adonat que simplement havia copsat una realitat des del prisma del foraster. Pensem-hi: som un país subdividit en quatre províncies espanyoles, que d’antuvi aspiraven esdevenir vegueries (què en va ser, d’allò?), 42 comarques, una mà de subcomarques, mancomunitats, municipis, entitats municipals descentralitzades, i potser encara que me’n deixo…

Temps era temps, quan el record de la dictadura era quasi el present, les taxes d’analfabetisme de la població difícilment avalaven l’Estat Espanyol com a membre digne de ser partícip de les organitzacions democràtiques occidentals. Quantes àvies i avis no ens n’han parlat, de la seva infantesa al camp o a la fàbrica? L’escola, per a molts pares de la classe treballadora dels anys 70, va ser un lloc que van trepitjar de resquitlló i on, amb sort, van aprendre les lletres i les quatre fórmules matemàtiques. És per això que, amb l’arribada del nou règim, va començar a haver-hi…