Autor: Roser Batlle

El servei a la comunitat beu de les fonts de l’ètica de la cura i de la fraternitat i és la més clara senyal de civilitat, per això cal que ocupi un espai rellevant en l’educació. Però és una pràctica no està exempta de riscos: messianisme, autosuficiència, frivolitat, assistencialisme…

Últimament em pregunto si en educació no se’ns està anant una mica l’olla amb tanta fixació pel procediment, i tant ‘aprendre a aprendre’, a l’hora que sembla que no donem tant valor a adquirir coneixements o continguts.

Divuit centres educatius han merescut els Premis Aprenentatge-Servei 2019, un mosaic molt colorit de procedències rurals i urbanes; edats i nivells educatius diversos; centres públics, concertats i entitats socials; d’onze comunitats autònomes representades.

Dormir a l’aire lliure, recollir herbes aromàtiques, banyar-se en un llac, fer la compra algun dia, aprendre un joc de cartes… i així fins a 20. Aquests “deures d’estiu” contribueixen al desenvolupament de la persona i respecten el seu dret al descans, l’esbarjo i el joc recollit a la Convenció dels Drets dels Infants.

Només d’entrar a l’Escola Pública Giner de los Ríos, de Mairena de l’Aljarafe (Sevilla), ja veus que la bellesa forma part de la seva pedagogia. Es nota cura i sentit estètic en tots els detalls: en els colors, en els quadrets amb els projectes dels nens i nenes, en les orles de pedretes… Entres a l’escola i somrius!

Gairebé ningú entén com la Xarxa Espanyola d’Aprenentatge Servei, formada per 18 grups, ha aguantat 10 anys sense tenir allò que normalment s’entén com una estructura organitzativa sòlida. La clau és, precisament, el treball en xarxa.

Necessitem projectes educatius amb servei a la comunitat i projectes centrats en el mateix grup d’alumnes, activitats individuals i grupals, espontànies i organitzades, lúdiques i serioses, senzilles i complexes.