Autor: Safia El Aaddam

Quan em vaig assabentar de l’ocorregut portava uns dies de desconnexió de les xarxes socials i de l’activisme actiu. La meva salut mental m’ho demanava. Encara així em donaven arravataments d’agafar el mòbil per a veure què s’estava fent sobre aquest tema i si s’havia pronunciat alguna institució. Amb l’esperança que el quadradet negre que havien posat tantes persones en les seves xarxes socials després de l’assassinat de George Floyd no fos només postureig. Amb l’esperança que si passava a casa ho denunciessin igual. Es mobilitzessin. Que es revisessin el seu racisme. Però no. Es confirma que tot va ser…

L’any passat vaig decidir contactar amb el meu antic institut (amb una diversitat cultural latent) a través de xarxes socials per a comunicar-los la importància de felicitar l’alumnat aquesta festivitat. De fet, havia observat que en els últims anys l’institut s’havia compromès amb moltes lluites, menys l’antiracisme (cosa que no em sorprèn perquè l’antiracisme a Espanya continua sent un tema del qual passa molta gent). No em semblava just que, tot i el gran nombre d’alumnat musulmà present a l’institut, no en dediquessin ni una sola paraula. No vaig obtenir cap resposta. Fa uns dies, just abans que comencés el…

Fa uns mesos vaig escriure un text personal en el meu compte d’Instagram que es va fer viral en qüestió d’hores. Més de seixanta mil likes i milers de comentaris, molts d’ells testimonis que havien passat per una experiència similar. El text acaba amb el títol d’aquest article, estudiar és de rics, no de pobres i es titula exclusió en el col·legi. En el text explicava la meva experiència personal en el col·legi i en l’institut com a filla d’immigrants pobres a Catalunya. Les conseqüències que té la pobresa a nivell educatiu i com recauen en una mateixa les culpes…