Autor: Siscu Baiges

El malisme és l’antítesi del bonisme o caldria fer alguns matisos? Caldria fer matisos, perquè el que passa amb el bonisme és que a la Reial Acadèmia tenia una definició que era una cosa així com aquell comportament d’algú que amb bona voluntat intenta arreglar un problema però pel fet que és una mica ingenu o que desconeix els mecanismes de l’ànima humana resulta que no l’arregla o l’empitjora. Però aquesta era la definició original i després això s’ha anat estenent i ho han començat a fer servir per estigmatitzar qualsevol tipus de persona que intenti fer alguna cosa bona,…

Parla de la confrontació entre l’Aquí i Ara i la intel·ligència artificial. De què o de qui depèn que guanyi l’un o l’altra? Depèn sobretot de cadascú de nosaltres. La vida en l’Aquí i Ara, la vida en la qual estàs plenament present, és el que ha predominat a la història humana. És el que podem veure en els moments més interessants de la nostra vida, quan fas una cosa que realment t’omple. Si recordes els millors moments de la teva vida, seran moments en què estaves plenament allà, amb aquella persona, en aquell escenari, amb aquell paisatge, amb aquella…

Aquesta dona, a qui no li agrada l’etiqueta d’”activista”, va néixer en un altre barri de la ciutat però es va traslladar a Rocafonda l’any 1969. Aquest barri es va començar a urbanitzar a finals dels anys seixanta i s’hi van instal·lar moltes persones procedents de la migració del sud d’Espanya. Des dels anys noranta, la migració majoritària al barri ha passat a ser la procedent del Marroc, altres països africans i d’Amèrica Llatina. Hi viuen unes 11.500 persones. Rocafonda s’ha fet famós perquè hi va viure Lamine Yamal, el jove futbolista del Barça que ha tingut una gran actuació…

A Ana Basanta li agrada molt escriure i ho fa bé. Com a escriptora té obres d’assaig i novel·les. Ha escrit Doctor no voy a rendirme (Diëresis), Días que valieron la pena (Tandaia), Halcón de los Andes (Libertarias) i Líbano desconocido (Libertarias), i és coautora d’Inconformistes. Cròniques socials a la Barcelona de la crisi (Angle Editorial). A aquest llistat hi acaba d’afegir La aldea del silencio (Distrito 93). La aldea del silencio ens trasllada a la postguerra civil espanyola. Què la va decidir a dedicar un llibre a aquest període de la nostra història? És com una assignatura pendent per…

Què té de dolent que els joves i els adolescents es passin més de 30 hores setmanals a les xarxes socials? Té de dolent que els genera molta ansietat. Humanament no estem programats per estar alimentant una ànsia de notificacions, una ànsia de ser famós en una plataforma, i això vulnera una mica el que havíem construït durant molts segles. L’intent de recrear contínuament aquest sistema fa que tinguis molta ansietat emocional per rebre acceptació social, la qual cosa és normal a l’adolescència, a la joventut, però no a través dels sistemes de notificacions i els sistemes de likes que…

Què té de dolent que els joves i els adolescents es passin més de 30 hores setmanals a les xarxes socials? Té de dolent que els genera molta ansietat. Humanament no estem programats per estar alimentant una ànsia de notificacions, una ànsia de ser famós en una plataforma, i això vulnera una mica el que havíem construït durant molts segles. L’intent de recrear contínuament aquest sistema fa que tinguis molta ansietat emocional per rebre acceptació social, la qual cosa és normal a l’adolescència, a la joventut, però no a través dels sistemes de notificacions i els sistemes de likes que…

Com entenem i com acompanyem els adolescents trans? Aquesta és la qüestió que es plantegen Miquel Missé i Noemi Parra al llibre Adolescentes en transición (Bellaterra Edicions). Les transicions de gènere dels adolescents han augmentat molt en els darrers temps. El debat social –sovint excessivament crispat– sobre aquest tema requereix una honestedat i un esforç d’anàlisi i comprensió que Missé i Parra aporten en aquest llibre. Per què tants adolescents trans? Per què ocupa avui aquest tema un lloc molt més destacat als mitjans de comunicació i al debat polític i social que fa uns anys? M.M. Hi ha una…

Diu que quan de petit li preguntaven què volia ser de gran ell contestava que “dibuixant”. Va començar a treballar als 14 anys i no va ser dibuixant sinó en una oficina bancària. S’hi va estar fins els 23. Els darrers anys de feina al banc els va compaginar amb els dibuixos que feia per la revista Mata Ratos. Després els va fer a Por Favor, Interviú i Primera Plana. El 27 de maig del 1977 va sortir el primer número d’El Jueves, de la mà de Tom, Romeu i seva. El banc va passar a la història. La primavera…

Quan va ser elegit rector de la Universitat Pompeu Fabra va dir que volia portar-hi el model educatiu de la d’Oxford. En què consistia aquest model i ha aconseguit aplicar-lo? El model educatiu que volíem implantar i que hem implantat no és tant el d’Oxford com un marc educatiu que en diem edvolució, que vol dir educació-evolució. És un marc que té en compte que els estudiants no aprenen avui igual que ara fa deu o vint anys sinó que fa tres anys. On entra Internet ho transforma tot, la premsa, la comunicació, les agències de viatges, tot… l’educació també. Transforma…

El Casal dels Infants és tot un referent de l’acció social en favor dels més joves al barri del Raval. Del seu naixement i primeres passes, entre els anys 1978 i 1983, n’ha deixat constància l’educador Enric Canet al llibre El cel té pigues (Pol·len edicions). Quaranta anys després, aquell casal que va posar en marxa un petit grup de persones al Raval barceloní disposa d’un equip de més de 1.200, de les quals prop de 900 són voluntàries i unes 330 hi treballen contractades. Ha acompanyat en aquests anys més de 40.000 infants, joves i les seves famílies i, a…