Autor: Teresa Terrades

Quan parlem d’aquest desànim, correm el perill que es malinterpreti i se’l relacioni amb la falta de vocació, amb la mandra, amb l’acomodació i la resistència als canvis, entre d’altres. Parlar-ne obertament, ajuda a comprendre’l i a trobar-hi solucions. Més quan aquest desànim sol ser més propi dels docents que viuen la seva professió des del rigor, la implicació i la certesa del poder transformador de l’educació. Convençuda que els educadors hem de contagiar entusiasme, optimisme i bon humor, ens passa sovint que vivim situacions d’alt voltatge emocional que ens passen factura i ens fan sentir sobre passats. En el…

Podríem dir que el curs actual està complint el seu objectiu principal: fer compatible salut i aprenentatge. Malgrat conviure amb la pandèmia, a diferència del darrer trimestre del curs passat, hem guanyat presencialitat adoptant múltiples formats que han afegit complexitat al dia a dia: treballem simultàniament amb grups a l’aula i grups a casa, amb alumnat confinat amb el qual connectem per seguir la classe que fem presencialment, amb la resta de companys i professorat que des del seu confinament, dona classe a l’alumnat que és a l’aula. Mascaretes, càmeres a l’aula, ordinadors i les finestres obertes formen part d’un…

La persona assetjada sent perillar la seva integritat, la seva identitat, la seva existència, perquè mentre és assetjada no pot establir amb normalitat els seus vincles. Això la fa dubtar de la seva vàlua personal

El factor relacional de l’educació hauria de condicionar especialment les aules en les que ens formem els docents d’aquest país i les aules de tots els centres educatius.

Els municipis hi poden jugar un paper rellevant en la innovació educativa perquè l’escola no pot fer tota sola aquesta transformació tan profunda sense tenir present l’entorn on està inserida. A més, l’aliança municipi escola pot afavorir l’equitat.

Com s’haurà de plantejar aquest Batxillerat quan la innovació pedagògica que estem mirant de fer avançar s’hagi desplegat en la majoria de centres?

Als docents no ens cal tant una formació tècnica com un acompanyament que ens permeti avançar de manera equilibrada, saludable i sostenible en el temps per tal que no quedi tot en un atac d’entusiasme aïllat i de curta volada.

Com deu ser fer segon de Batxillerat si tens la família a més de deu mil kilòmetres de casa i et costa entendre el català i el castellà? I no poder pagar la universitat? Un documental segueix la vida de quatre alumnes de Segon de Batxillerat del Raval

Si els docents no som vistos per alguns sectors dels nostres joves com a referents i ens perceben com a generadors del seu malestar és que la tasca educadora i formadora no es percep com la que s’espera que sigui.

Els canvis s’inicien per un petit grup de persones i que després l’efecte contagi fa que es vagin estenent com una taca d’oli fins que s’acaben acceptant de manera àmplia quan aquests ja han anat guanyant la confiança dels qui tenien por.