Desmuntant tòpics: contra el bullying

Ideologies, tòpics, normes socials… hi ha tot un imaginari popular construït al voltant del concepte bullying que permet i sosté la seva existència. De la mateixa manera que passa amb altres tipus de violència i formes d’exclusió, l’assetjament entre iguals és un fenomen social que s’alimenta gràcies a una sèrie de creences compartides i s’instal·la, en les relacions del dia a dia, de forma silenciosa i invisible.

Com si parléssim si de satèl·lits, al voltant del bullying giren i sobrevolen diferents mites que influeixen de forma negativa, toleren la seva permanència, i condicionen la mirada del conjunt de la societat envers aquesta problemàtica. Entre d’altres, són destacables els següents:

“La violència és natural”

La violència no és innata o natural: és apresa al llarg de la vida. Malgrat que moltes vegades la violència és confosa amb l’agressivitat, aquesta sí és un instint natural des del naixement, que serveix per estar alerta, defensar-se i adaptar-se a l’entorn. Per tant l’agressivitat és biològica, instintiva i està regulada per reaccions neuroquímiques. Gràcies a la cultura, modulem aquest instint agressiu i el convertim en un instint social. Per contra, la violència, i per tant el bullying, com a forma de violència, no és un comportament natural de l’ésser humà, sinó que es tracta d’un producte cognitiu i sociocultural alimentat pels rols socials, els valors, les ideologies, els símbols, etc.

Les conductes que es donen en el bullying són conductes apreses, basades en l’abús de poder i amb una gran càrrega de premeditació i intencionalitat (l’agressivitat, en canvi, és inconscient); així ho assenyalen diverses recerques que refuten el determinisme biològic que la justifica. Precisament, perquè es tracta d’un aprenentatge o una construcció és possible “desaprendre-la” i “deconstruir-la”.

En coherència amb aquest posicionament, i per tal de contribuir a aquesta “deconstrucció” a la Fundació Barça s’està duent a terme un projecte de prevenció de l’assetjament escolar a les escoles de primària, que facilita eines als docents i a les famílies perquè puguin prevenir el bullying. El projecte s’adapta a cada etapa evolutiva i s’implementa en tots els cursos de primària, emprant una metodologia en espiral, que profunditza en els continguts al llarg dels cursos i s’integra de forma coordinada en diferents àrees curriculars.

“El bullying ara està de moda”

La sensació que el bullying és quelcom actual i que les escoles del passat eren menys violentes és bastant enganyosa. El que succeeix és que fins fa no massa temps, aquest problema s’ignorava o es naturalitzava.  Antigament la majoria d’escoles es concentraven en la transmissió de coneixements acadèmics, moltes vegades de forma estrictament memorística, i rarament es donava importància a l’educació socioemocional, al desenvolupament integral dels nens/es, o a l’atenció i al respecte a la diversitat.

A més, fins fa pocs anys, a les escoles es consideraven que les agressions habituals entre alumnes eren “coses de nens” a les quals no calia donar massa importància. De fet, freqüentment i avui en dia, encara es justifica que malgrat haver patit bullying durant la infantesa, a un/a “no li ha anat tant malament”, d’adult.

En aquest context, podem imaginar que, en el passat, podrien ocórrer molts casos invisibles de bullying que persistien sense que ningú s’alarmés, silenciant el patiment dels infants i perpetuant el seu malestar. Això porta a pensar que el patiment de les víctimes podria ser encara més greu: a les agressions diàries que rebien per part de companys, es sumava el seu sentiment absolut d’indefensió. De fet, en el darrer Simposi contra el bullying, vam recollir les vivències d’algunes persones que van patir assetjament escolar a la infantesa, i feien palès que aquest fet havia tingut greus conseqüències en la seva vida adulta.

En realitat, no va ser fins a la dècada dels 70 que es va començar a investigar de la mà d’Olweus i a considerar el bullying una forma de violència inadmissible a la què calia donar atenció. Actualment, però, segueix essent imprescindible aprofundir més en la recerca (especialment en l’etapa de primària),  per obtenir dades que dimensionin la problemàtica i ajudin a definir estratègies per a un millor abordatge.

En aquest sentit, des de la Fundació Barça volem sumar-nos en la generació de nou coneixement i per aquest motiu, hem constituït un Consell assessor sobre bullying; un grup d’experts amb qui debatre i definir un full de ruta amb recomanacions específiques sobre la problemàtica. A més, impulsem la recerca científica en què es compti amb la percepció subjectiva i la recomanació dels propis infants i joves. Per últim, fomentem l’intercanvi i donem veu als experts i propis implicats, a través de la organització de fòrums i espais de debat (com el I Simposi contra el bullying, la Jornada sobre cercles restauratius i la de Prevenció i intervenció amb IL3 UB, entre d’altres).

 “El bullying és només responsabilitat de les escoles”

La responsabilitat és de tots i totes. Ja sigui per acció o per omissió, el conjunt de la societat té un paper actiu en la contribució o eradicació del bullying. Òbviament, l’escola té un paper primordial al ser el marc, per excel·lència, de socialització i educació. No obstant, no és l’únic espai d’interacció: la relació entre infants traspassa els murs de l’escola, i, en conseqüència, l’assetjament també.

Malgrat que no hi ha molta evidència i recerca de la prevalença del bullying a l’esport, els darrers estudis, de Nery, Neto i Rosado de 2015 indiquen que aproximadament un 70% d’escolars realitza activitat física de manera quotidiana i, d’aquests, 1 de cada 10 ha estat víctima d’assetjament entre iguals; una prevalença similar a la que es dóna a l’àmbit escolar.

Tanmateix, l’àmbit esportiu i els entrenadors no compten amb un protocol d’actuació consensuat envers el bullying ni amb una formació especifica que els permeti prevenir, detectar i actuar en cas d’assetjament entre iguals com a educadors i acompanyar els nens i nenes en una etapa crucial del seu desenvolupament.

En aquest sentit, des de la Fundació Barça hem dissenyat i implementem una metodologia amb la qual volem convertir els entrenadors esportius i educadors del lleure en aliats en la lluita contra el bullying, utilitzant l’esport com un recurs educatiu i preventiu. De fet, l’esport, per les seves característiques educatives, socialitzadores i lúdiques-participatives, conforma un escenari ideal per treballar en positiu i de manera educativa en la relació entre iguals.

Per tant, des de la Fundació apostem per a què l’àmbit extraescolar sigui un espai lliure de bullying, i considerem que l’activitat física, pel seu caràcter vivencial, la cooperació i superació i la quantitat d’interaccions personals que generen i la presència constant de conflictes, es converteix en un espai privilegiat per a l’educació en la prevenció del bullying, donat que promou l’adquisició i la posada en pràctica dels factors vinculats a la prevenció de l’assetjament, com són: les habilitats socials, l’educació en valors i la gestió emocional.

“El bullying és broma”

“És un joc de nens/es al què no cal donar tanta importància”. Explícitament o no, certes conductes i actituds condonen i toleren aquest tips de violència i dificulten la seva detecció i intervenció. No obstant, l’assetjament és una vulneració dels Drets dels Infants intolerable i injustificable. No existeix raó ni motivació que validi una situació d’assetjament entre iguals; perquè cap nen/a ha de patir ni cap nen/a té el dret de menyscabar l’autoestima i malmetre el benestar de l’altre. Al contrari del què es pensa, el bullying no és broma perquè:

• Existeix una situació d’abús de poder que impedeix que la persona assetjada pugui sortir de la situació per ella mateixa
• Hi ha intencionalitat per part de l’agressor o agressors de fer mal, ja sigui físicament o psicològicament
• Qui el pateix es troba indefens enfront de qui l’intimida, i això té com a conseqüència inseguretat i deteriorament de l’autoestima
• Es repeteix sistemàticament al llarg d’un període de temps durant el qual l’agressió es dóna de manera sostinguda

Com indica el darrer informe d’observacions del Comitè de Drets dels Infants de Nacions Unides, de febrer de 2018, que fa seguiment del compliment de l’aplicació de la Convenció dels Drets dels Infants, és preocupant la incidència de la fustigació i l’assetjament, i la insuficient aplicació de polítiques i estratègies per combatre aquest fenomen.  Actualment, segons l’estudi de 2016, Yo a eso no juego, de Save The Children un 9,3% dels estudiants ha sofert assetjament i un 6,9% es considera víctima de ciberassetjament. Que un de cada 10 infants pateixi assetjament és inacceptable

L’impacte del bullying en la vida d’un infant pot ser irreversible, deixant cicatrius duradores i soscavant greument el desenvolupament físic, mental i social. L’exposició a aquest tipus de violència té conseqüències negatives: provoca estrès tòxic que pot inhibir el desenvolupament del cervell i augmenta el risc de problemes de salut, baix rendiment escolar i influeix negativament en el desenvolupament del benestar a llarg termini, entre d’altres greus conseqüències.

Així mateix, i a diferència del què es pensa, el bullying no és un fenomen dual (víctima-assetjador): és un fenomen grupal, en el què els observadors tenen un paper cabdal per a trencar la llei del silenci i l’esquema de domini submissió en què es basa el bullying. Per tant, al ser una dinàmica social, tampoc pateix conseqüències només qui rep assetjament. En el bullying les víctimes són tots/es: els infants en rol de víctima, en rol d’agressor i els observadors o espectadors.

En aquesta línia, a la Fundació Barça considerem cabdal sensibilitzar al conjunt de la societat, i especialment als propis infants, per tal de trencar amb aquesta lacra, a partir de dinàmiques i jocs que apropem als nens/es en alguns esdeveniments infantils, com ara la Festa de Súpers, Ciutat dels Somnis.., amb l’objectiu de què els nens prenguin consciència sobre aquesta problemàtica i sàpiguen actuar. Com exemple destacable d’aquest projecte, la Fundació celebra, enguany, i per primera vegada, la seva pròpia “Festa de la convivència”: un esdeveniment gratuït, lúdic i educatiu que tindrà lloc el dia 12 de maig, de 10 a 19h, a l’esplanada del Camp Nou. En aquesta festa, els infants i famílies gaudiran d’un conjunt d’activitats (esportives, físiques, artístiques, emocionals…)  que permetran abordar la temàtica del bullying des d’una vessant educativa i positiva; perquè n’estem segurs/es: tots i totes podem fer alguna cosa per a què no passi i abans que sigui massa tard.

En conclusió, donat que tots i totes som comunitat socialitzadora i educativa, i l’esport també ho és, com a ciutadans i institucions, és clau que ens qüestionem aquells tòpics, normes socials,  creences, actituds i conductes que banalitzen, toleren o promouen la violència contra els nens i les nenes. Únicament amb una intervenció integral, amb la suma de tots i totes, es podrà eradicar el bullying.

Si 1 de cada 10 nens pateix bullying, i tots som comunitat, cal que tots fem equip contra el bullying.