Tres cosas hacen a la persona discreta: letras, camino y experiencia.
Miguel de Cervantes
Un cervell adult conté uns 86.000 milions de neurones, cadascuna de les quals connecta amb uns altres milers; això suposa unes 100.000.000.000 connexions sinàptiques; amb un pes de 1.400-1.500 grams i un consum de glucosa i oxigen del 20-25%, el cervell humà segueix sent un dels grans misteris sense resoldre. El nostre cervell és únic, plàstic i social. Com afirma Begoña Ibarrola (2013; p.64), “el cervell està contínuament aprenent coses, per tant, està constantment recablejant-se”.
Múltiples investigacions han conclòs que quan l’alumnat té un rol protagonista, actiu i experiencial, l’aprenentatge és més significatiu, contextualitzat, transferible i durador. Existeixen propostes com l’aprenentatge basat en projectes, gamificació, mindfulness, i moltes altres. I tot això s’ha de contextualitzar i hibridar (figura 1) dins d’una irrupció accelerada i globalitzada de les tecnologies de la informació, l’aprenentatge i el coneixement, e-learning, robòtica, intel·ligència artificial… que estan transformant la nostra manera de viure, d’aprendre, d’educar i de ser. Héctor Ruiz (2020) afirma que: “Si alguna cosa ens ha ensenyat la investigació educativa és que no hi ha una recepta infalible. Cap mètode educatiu és efectiu sempre, ni per a tots els estudiants, ni per a tots els propòsits, ni per a tots els contextos” (p.11).
Les 4 ces del futur
Harari (2018) al·ludeix a les 4 ces que molts pedagogs consideren claus necessàries per a ensenyar i experimentar a les nostres escoles:
1ª C de Creativitat. Neurocientíficament, la creativitat s’ubica a l’hemisferi dret, que té més connexions intra i interhemisfèriques i amb més vincles amb l’amígdala i regions subcorticals, tot i que l’estat cerebral creatiu respon a una xarxa de connexions molt àmplia en la qual participa tot el cervell conjuntament (Goleman, 2016).
2ª C de Col·laboració. El nostre cervell és eminentment social. Aprenem amb l’exemple, amb la imitació, amb l’observació, amb les neurones mirall presents als lòbuls frontals i parietals (Rizzolatti y Sinigaglia, 2006).
3ª C de Comunicació. Comunicar és guanyar i és per suposat una part formativa primordial en tot docent que ha de facilitar i estimular en el seu alumnat. Ja no només el què, sinó també el com, i quins són els secrets de la comunicació? (figura 2).
4ª C de Pensament Crític. La societat hiperactiva, instantània, immediata, gasosa, del cansament… en la qual estem immersos en l’actualitat, requereix d’un art fonamental per a pensar, decidir i actuar de manera crítica, reflexiva i metacognitiva. “Saber portar la contrària […] fins i tot en l’educació és útil: l’estudiant que contradiu el mestre aconsegueix que aquest sigui més precís, fonamentat i profund. Una moderada oposició dona lloc a una complida ensenyança” (Gracián, 2015, p. 156).
A tall de conclusió. Sigues memorable!
En el meravellós article titulat Hacia una aproximación de las características del buen docente, el doctor Mauro Sánchez (2020) destaca les creences i els coneixements; les competències pedagògiques; les competències socioemocionals i el benestar emocional; i el lideratge transformacional. I l’epicentre i la pedra angular de tot aquest procés és, inqüestionablement, l’alumnat. Per això hem de crear, com Jesús Guillén titula el seu post, sinergies per a la millora educativa. Per tot això i molt més, ser profe és i hauria de ser una professió d’elit perquè, si l’educació conté un tresor, indefectiblement, els profes i les profes, com afirma el doctor Mora, “som la joia de la corona”.
Referències bibliogràfiques
Ardoy, D.N., Collado, J.Á. y Pellicer, I. (2020). Modelos Pedagógicos en Educación Física. Publicación independiente.
Goleman, D. (2016). El cerebro y la inteligencia emocional: nuevos descubrimientos. Barcelona: B de Bolsillo.
Gracián, B. (2015). El arte de la prudencia. Barcelona: Temas de Hoy.
Harari, Y.N. (2018). 21 lessons for the 21 century. London: Penguin Random House.
Ibarrola, B. (2013). Aprendizaje emocionante: neurociencia para el aula. Madrid: Ediciones SM.
Rizzolatti, G. y Sinigaglia, C. (2006). Las neuronas espejo: los mecanismos de la empatía emocional. Barcelona: Paidós Ibérica.
Ruiz, H. (2020). ¿Cómo aprendemos? Una aproximación científica al aprendizaje y la enseñanza. Barcelona: Graó.
Sánchez, M. (2020). Hacia una aproximación de las características del buen docente. Dirección y Liderazgo Educativo, nº 7. Recuperado de https://www.dyle.es/hacia-una-aproximacion-de-las-caracteristicas-del-buen-docente/
