Soc mestre de l’àrea d’Educació Física de l’escola pública Príncipes de Asturias a Pozuelo de Alarcón, a la Comunitat de Madrid. Imparteixo aquesta assignatura des que vaig començar fa 20 anys i després de passar per l’Equip Directiu d’un altre centre, vaig haver de fer-ho en anglès i en tots els cursos de Primària. Totes dues situacions van ser un gran repte, però sens dubte la que em va fer reflexionar més va ser la de ser el màxim responsable de fomentar un adequat desenvolupament físic i corporal d’uns 300 alumnes a l’any.
Arribar al moment professional en què ara em trobo ha implicat plantejar-me quatre objectius:
- Tenir en compte la visió internacional i traspassar fronteres.
- Incorporar les tecnologies.
- Incorporar la coeducació.
- Introduir l’aprenentatge basat en reptes.
A continuació, exposaré breument el que va suposar incloure’ls en la meva assignatura.
Traspassar fronteres
Les tecnologies fan possible trobar models en altres llocs del món quant a l’ensenyament de l’Educació Física. Poso alguns exemples que poden resultar útils pels lectors. En el nostre país recomanaria les pàgines web de Francisco Javier Vázquez –https://www.elvalordelaeducacionfisica.com/ -; i de Javier Serantes – https://profesacademy.com/ D’altra banda, també són interessants les webs de Jarrod Robinson (Austràlia) https://thepegeek.com/ ; i de Ben Landers (Califòrnia) https://www.thepespecialist.com/ (Ben Landers).
Incorporar la tecnologia
Coincideix que soc coordinador TIC del meu centre, per la qual cosa l’ús de la tecnologia es va convertir en un recurs també per a l’Educació Física. He utilitzat la plataforma TEAMS perquè els meus alumnes accedeixin a recursos complementaris, facin activitats en línia com contestar formularis o realitzin tasques de la mateixa manera que succeeix en altres assignatures. A més, com a part de la meva funció docent, vaig traslladar el meu disseny de les sessions i la meva forma d’avaluar a aplicacions i vaig deixar d’utilitzar els quaderns per portar una tauleta, un altaveu i dos rellotges GPS a la meva ronyonera.
La coeducació a partir de la pràctica esportiva
Incorporar aquest objectiu s’ha convertit, sens dubte, en el més important de tots. L’Associació de Professors d’Educació Física – https://apefadal.es/ – realitza unes trobades anuals on ningú es preocupa del resultat dels partits i es treballa amb equips mixtos i esports alternatius. Les seves experiències compartides van ser la base de molts dels canvis que vaig introduir en la meva programació anual de les sessions.
Aprendre a través de reptes
Amb l’ajuda de la tecnologia dels dos rellotges GPS, vaig aconseguir que la preparació de la cursa de “Camp a través entre escoles” es convertís en un repte per a grups del mateix nivell que intentaven aconseguir més quilòmetres durant un mes. El guanyador mensual gaudia d’una classe lliure durant el mes següent, on podia utilitzar el material desitjat i jugar amb qui volgués. Precisament, els reptes ens ajuden a avançar en la vida, alguna cosa que he viscut en primera persona. Fa set anys, vaig assumir un canvi d’escola, haver d’impartir la meva àrea en una altra llengua i amb nous alumnes i espai, una cosa important en la meva assignatura. Però el que m’ha impulsat més a incorporar canvis innovadors en el meu dia a dia ha estat sobretot el suport de l’Equip Directiu del CEIPSO Prínceps d’Astúries, que va impulsar des del primer moment la compra de materials i dispositius per tenir els recursos necessaris. Ha estat essencial per renovar una assignatura a la qual pesa una consideració de “menor importància” respecte a les matèries instrumentals. Personalment, això ha fet que tragués el millor de mi mateix.
Quant als canvis metodològics i organitzatius als quals em referia anteriorment i que he anat introduint progressivament durant aquests últims set anys, m’agradaria destacar els següents:
- Cada mes els alumnes tenen un equip nou, en total quatre equips organitzats per a qualsevol joc. D’aquesta manera, es crea un vincle amb el teu equip que no ha estat triat o seleccionat per nivell d’habilitat, tal com succeeix en els esports extraescolars on cadascú s’apunta segons la seva destresa i passió.
- Un dels jugadors de cada equip és el capità, que canvia en cada sessió i és l’encarregat de resoldre els conflictes amb l’altre capità, és a dir, són els àrbitres del joc i a més prenen decisions sobre els rols dels altres jugadors en els diferents jocs.
- L’estructura de la classe és la següent:
- Escalfament: A ballar! Les classes comencen amb música, una coreografia senzilla, divertida, amb frases en anglès que traduïm. D’aquesta manera, comencem amb molta energia i bogeria, com deia Edwin Denby: “Hi ha una mica de bogeria en la dansa que fa molt bé a tothom”.
- Part principal: A jugar! El principal canvi metodològic introduït és que fem que tots els jugadors de l’equip se sentin importants, participin, ajudin l’equip a aconseguir els objectius i, per això, sempre que passem un objecte (pilota, disc, indiaca, vortex) ha de passar-se a un company de sexe diferent.
- Tornada a la calma: Ens relaxem. Aprofitem els últims moments de la classe per escoltar en silenci un àudio que ens parla de l’atenció plena (mindfulness), de la consciència del cos i la respiració. També realitzem postures senzilles de ioga.
- Esbarjos actius. Tenim un calaix que va ser decorat per algunes alumnes amb frases relacionades amb el joc i on anem posant material perquè el facin servir durant l’esbarjo. Però sens dubte, aquest any hem trencat les estadístiques creant els CAMPIONATS. Durant un mes, a la classe d’Educació Física, aprenem a jugar a un joc tots els cursos (futbol, pilota presonera) i el mes següent, durant l’esbarjo, realitzem un campionat internivell, és a dir, els equips estan compostos per jugadors de 1r a 6è de Primària. Això ha provocat que el 85% de l’alumnat s’apunti i jugui, arribant a estar jugant al mateix temps 80 alumnes i el més increïble, sense àrbitre, ja que el seu capità resolia els possibles conflictes juntament amb el capità de l’altre equip.
Per concloure, comparteixo amb vosaltres aquesta pregunta que convida a la reflexió. A classe d’Educació Física els ensenyo un joc al qual volen continuar jugant durant l’esbarjo. T’ho imagines en qualsevol altra assignatura?
