“Per educar avui és imprescindible un treball en xarxa corresponsable entre famílies, docents i comunitat”. Aquesta idea, subratllada en negreta al llibre Escola, famílies i comunitat, podria ser la síntesi del debat que els autors de la publicació, Jordi Collet i Antoni Tort, van mantenir amb Maria Vinuesa (Rosa Sensat) i Montse Conejo (FaPaC) en la presentació del que és un dels primers llibres de la col·lecció d’El Diari de l’Educació amb l’editorial Octaedro.
Si històricament la relació entre les famílies i l’escola ha estat enquistada –fruit de discrepàncies sobre quin ha de ser el seu paper–, durant l’acte es va constatar que cada cop més centres estant resolent aquest desencontre. O, si més no, abordant-lo. “La confiança entre l’escola i les famílies no s’ha de donar per descomptada, sinó que s’ha de construir”, exposava Tort, conscient que molts dels greuges acumulats entre docents i pares i mares responen a que en molts casos no hi ha espais de trobada i conversa entre ells. Algunes percepcions, fins i tot, poden ser infundades. “Els docents tenen la sensació que les famílies els qüestionen, però quan els preguntes a elles el 80% estan molt satisfetes”, detallava Collet. En aquest sentit s’expressava la presidenta de FaPaC, Montse Conejo: “Les famílies no volem dir als docents què han de fer, el que volem és simplement participar”.
Els participants a la taula de debat, que va tenir lloc a l’Espai Ferrer i Guàrdia i va comptar amb la conducció del periodista i pedagog Jaume Carbonell, van coincidir en que les escoles han de poder compartir el seu projecte educatiu amb les famílies i amb altres elements de l’entorn escolar. “Hem de buscar espais perquè les famílies coneguin les innovacions que es fan a l’aula, sinó la participació seguirà sent epidèrmica”, sostenia Maria Vinuesa. “Per les famílies, l’aula és una caixa negra, no saben què hi passa”, afegia Collet, que afegia que hi ha centres que s’han replantejat, per exemple, la reunió d’inici de curs, per enfocar-la més a ensenyar als pares i mares què és exactament el que fan els seus fills a classe.
Des de deixar entrar a l’aula les famílies en hores de classe fins a permetre que entrin només a buscar els fills abans d’anar cap a casa, són múltiples les formes en què una escola pot consensuar espais de participació òptims. La implicació de l’entorn és més un procés que no pas una resposta tancada, reivindicava Tort. “S’han de buscar les fórmules que ajudin a cadascú en el seu camí, treballar a petita escala i en projectes molt definits”, concloïa el pedagog.
El Diari de l’Educació, 2025