L’escola és un espai fonamental per al desenvolupament acadèmic i personal de tots els infants i joves, però dintre d’aquest entorn escolar també sorgeixen conflictes. Aquesta és la premissa de Sala de professors, un film dirigit per Ilker Çatak que posa el focus a les diverses situacions que sorgeixen en un institut arran d’un conflicte.
Aquesta pel·lícula ha estat la protagonista de la segona sessió d’El cicle de l’educació: Cinema i debats per créixer junts. Organitzat pel Diari de l’Educació de la fundació Periodisme Plural -impulsora del mitjà Catalunya Metropolitana del qual Sant Boi Diari en forma part-, planteja una programació de sessions dedicades al potencial pedagògic i transformador del cinema en vers l’educació en col·laboració amb els cinemes Girona de Barcelona i els cinemes de Can Castellet de Sant Boi.
La sessió, celebrada aquest dimecres als cinemes de Can Castellet, va acollir al voltant d’una cinquantena de persones i va comptar amb la participació de la directora del Diari de l’Educació, Ana Basanta; l’expert en cinema i referent educatiu, Jaume Cela; i la regidora d’Educació de l’Ajuntament i exdirectora de l’escola Amat Verdú de Sant Boi, Maria Valencia. En una primera part de l’activitat es va projectar la pel·lícula i en finalitzar es va obrir un debat sobre alguns temes cabdals a les aules que es tracten al llargmetratge com ara els perjudicis, el paper de la direcció de l’escola o la resolució de conflictes.
«Es plantegen problemes que ens trobem en el dia a dia a les aules»
Durant el debat posterior a la visualització del film van començar a sorgir moltes opinions a la sala en vers a la resolució dels conflictes i com es gestionen des de la perspectiva tant dels docents com de les famílies i l’alumnat. Però, el que sí que va ser un punt de trobada entre els ponents i assistents, és que a la pel·lícula «es plantegen problemes creïbles que ens trobem en el dia a dia a les aules», va afirmar Maria Valencia. «Aquest film és la demostració que davant un conflicte mai es pot deixar sola a una mestra», va afegir Jaume Cela.
El film, a més, no profunditza en la vida dels personatges fora de l’entorn escolar. «No coneixem res de la mestra, ni tampoc dels alumnes», va dir Cela. En aquest sentit, tot es desenvolupa dins de l’institut un fet que, segons apuntava Valencia, «remarca aquest vincle que es crea a les aules i aquesta mirada que dipositem els professors en els alumnes». A més, la pel·lícula mostra com una mestra entusiasta, que defensa el seu alumnat i busca solucions per tal de resoldre els conflictes, va perdent a poc a poc totes les seves eines. Un fet que la va deixant desprotegida davant famílies, alumnes i la resta de l’equip docent a mesura que va avançant la història. En aquest punt, Valencia afirmava que «aquesta actitud diu molt de la professora» i Cela va afegir que la protagonista busca en tot moment eines «per potenciar i crear espais d’escolta activa», un fet que dia a dia es treballa als centres per crear vincles de confiança.
Una pel·lícula amb un final obert
El film que es va projectar a la sessió conté d’una particularitat i és que queda totalment obert a la reflexió de l’espectador. De fet, durant el transcurs de la pel·lícula apareixen certs elements clau que al final, malgrat quedar resolts, cal fer una profunda reflexió per poder entendre el seu significat. «La representació del cub de Rubik em deixa descol·locat, ja que es pot interpretar de diverses maneres», va explicar Jaume Cela. Això, afegit al final obert que planteja -no s’acaba de resoldre el conflicte per l’espectador i la incertesa de l’escena final- «deixa entreveure que el director vol que els espectadors reflexionin per tal de buscar la solució que ell no vol donar al final de la pel·lícula», va dir Cela.
