10 anys del Diari de l’Educació. Neus Pons i Àngel Tarriño a la revista ‘Un viatge compartit’: “L’increment de la promoció, visualitzaci´´o i demanda de la Formació Professional a Catalunya és un fet incontestable”. Amb la teva subscripció faràs possible deu anys més de periodisme al servei de la comunitat educativa
Un exemple d’allò que el temps és relatiu és l’evolució de la Formació Professional en els darrers 10 anys, que han estat molt més prolífics i productius que els 30 anteriors. Durant la darrera dècada la Formació Professional ha fet un canvi rellevant de model, plantejament, valoració social i de posicionament en el mercat laboral. I ho ha fet a una velocitat inèdita que encara no ha aturat.
L’increment de la promoció, visualització i demanda de la Formació Professional a Catalunya durant aquest període és un fet incontestable fruit de la conjunció de diversos elements, com són la necessitat creixent de professionals tècnics i qualificats en moltes àrees, tant en àmbits “tradicionals” com en els de nova creació. Això fa que el teixit productiu dels diferents territoris i sectors hagin de donar resposta a les seves necessitats de talent. D’altra banda, les institucions públiques ja han visualitzat l’FP com una eina capaç de donar resposta a algunes de les necessitats del teixit productiu, però també per potenciar i millorar les condicions de vida i laborals de la seva ciutadania, fet que ha derivat en un increment d’activitat normativa i desplegament de recursos al voltant de l’FP per tal d’impulsar-la, fer-la més accessible i millorar el seu potencial. Aquesta casuística es dona a tots els nivells de generació de polítiques públiques, ja que des de la Unió Europea fins al nivell local, passant per l’autonòmic i estatal, s’està treballant activament en la línia de la potenciació de l’FP, dotant-la de legislació i recursos addicionals en el context d’un estat que se situa al capdavant de la sobrequalificació a la Unió Europa i on la manca de professionals de nivell mitjà és punyent.
Si ens centrem a Catalunya, només en termes de places de cicles formatius, aquestes han passat de 107.200 el curs 2012-13 a les actuals 147.800 del curs 2022-23, el que significa un increment de gairebé el 40% de places durant la darrera dècada. A aquestes places de cicles formatius se’ls ha de sumar, per tal de tenir una perspectiva completa de l’oferta d’FP, les 242.000 de Formació Contínua i les 23.500 de Certificats de Professionalitat, arribant a un total de 413.300 places totals del sistema d’FP català.
Una de les eines bàsiques que ha fet possible arribar a aquest escenari ha estat el desplegament de la llei 10/2015 de Formació i Qualificacions Professionals, que té com a impactes més rellevants la creació de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya. L’Agència està empenyent diversos processos tals com la integració de l’oferta d’FP (Cicles Formatius, Formació Contínua i Formació Ocupacional), la generació de centres integrats així com l’impuls d’un sistema central de prospectiva formativa per tal d’agilitzar l’actualització curricular i generació de nous perfils professionals, l’acreditació de competències professionals i l’ordenació dels sistemes d’orientació professional.
També cal esmentar, per entendre millor l’evolució dels darrers 10 anys de l’FP, l’impuls de l’FP Dual a Catalunya. Va iniciar-se l’any 2012 a partir de la Resolució 1204/2012 i durant el curs 2020-2021 va generar 12.500 places dualitzades, aproximadament un 10% de l’alumnat de cicles d’FP d’aquell curs, una xifra gens menyspreable tenint en compte el “jove” que és el sistema d’FP dual i que situa Catalunya entre les primeres posicions de sistemes FP autonòmics dualitzats.
Respecte al futur de l’FP, durant la propera dècada s’espera que continuï en aquesta línia ascendent. La LO 3/2022, d’Ordenació i Integració de la Formació Professional del Govern espanyol, actualment en fase d’articulació via Reials Decrets, genera un futur amb diverses oportunitats, com és la concepció de l’FP per donar resposta a les necessitats de qualificació i requalificació de la població activa, la generació de passarel·les més flexibles, la dualització total de totes les activitats o la modernització del sistema. Per altra banda, encara queden reptes que no han avançat satisfactòriament durant aquesta darrera dècada, com és la presència de noies en les titulacions STEAM o la reducció de l’abandonament, especialment en els cicles formatius de grau mitjà. Són reptes que, encara que tinguin continuïtat en el temps, no han perdut rellevància i cal abordar-los de manera sistèmica durant la següent dècada.
