Carles Barba i Salvador Carrasco.
Fundesplai (Fundació Catalana de l’Esplai)
La mirada del lleure educatiu en la seva majoria d’edat
En les darreres dues dècades, la comunitat educativa del nostre país ha fet importants aportacions en la reflexió i sistematització sobre l’ètica dels professionals de l’educació i, en particular, d’aquells que treballen en les diverses etapes de l’ensenyament.
El document del Consell Escolar de Catalunya, “Criteris per a una deontologia del docent”, de l’any ’92, va marcar una important pauta, molt compartida pels actors diversos del sistema educatiu. Vint anys després, sobre la base d’aquests criteris, el Col•legi de Doctors i Llicenciats va aprovar el setembre de 2011 el “Codi deontològic de la professió docent”. Amb posterioritat, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica ha conduït un ampli procés de reflexió i elaboració del qual se n’ha derivat el document presentat a Vic el maig de 2012, “El compromís ètic del professorat”.
Ens incorporem doncs a aquesta reflexió fent nostre aquest bagatge col•lectiu i aportant alhora la nostra mirada des de l’educació en el lleure i des de la Fundació Catalana de l’Esplai, en un context en què l’educació en el lleure, tant socialment com jurídica, ha obtingut carta de ciutadania amb la legislació dels darrers anys de l’Estatut de 2006, la Llei d’Educació de 2009 i la Llei d’Infància de 2010.
En un moment en què la realitat de l’educació en el lleure i els espais educatius fora del marc estricte de l’escola reglada s’ha estès de forma molt significativa, la societat demana també una clarificació i un major nivell d’exigència professional als monitors, voluntaris o remunerats. La nostra resposta ha de ser també clara i exigent per tal de donar una resposta adulta a la majoria d’edat que la societat i la seva representació política ens ha donat.
En aquesta direcció proposem quatre orientacions per a un debat i una reflexió que entenem que ha de continuar:
Primera: Compromís amb la infància, les famílies, l’esplai i la comunitat
La infància, les famílies, l’esplai i la comunitat constitueixen quatre subjectes que, de forma concèntrica, configuren el compromís ètic dels monitors.
En primer lloc, al servei de l’infant i el seu procés educatiu. A partir de la seva especificitat i la seva potencialitat, el monitor assumeix el compromís d’acompanyar-lo en el seu itinerari personal perquè creixi i esdevingui una persona autònoma.
El compromís amb la seva família, els seus pares i mares, que dipositen la seva confiança i amb qui es proposa compartir l’aventura apassionant d’educar els seus fills.
Els monitors eduquen en el context d’un projecte educatiu, el de l’esplai, el del lleure. És un compromís amb un ideari, una metodologia, un equip i una organització que fa possible l’experiència educativa en el lleure.
Amb la comunitat, el barri, el poble o la ciutat. Diem que treballem per una infància feliç que esdevé ciutadania compromesa. Eduquem per a transformar una societat millor i perquè els nois i noies siguin ciutadans que gaudeixin dels seus drets i assumeixin les seves responsabilitats. El monitor està també igualment compromès amb el seu entorn.
El sentit ètic de la feina dels monitors passa per aquesta perspectiva de quatre dimensions en la qual una no s’explica sense l’altra. La coherència entre totes elles és la que defineix i mesura aquest compromís.
Segona: Compromís ètic amb un mateix i amb els companys d’equip
Voldríem destacar en aquest punt que el compromís ètic del monitor és amb un mateix, però també, i alhora, amb la resta dels companys i companyes de l’equip. Es tracta de dues cares d’una mateixa moneda.
El procés educatiu no s’entén ni és possible sense un projecte col•lectiu i desenvolupat en equip en què cadascú hi aporta la seva part de forma coresponsable i col•laborativa. En el món del lleure això és així, d’una manera particular.
Estem parlant d’un monitor que es compromet a escoltar i llegir la realitat de forma permanent, a formar-se de forma contínua i a exigir-se i superar-se, en termes de qualitat, adaptant-se als subjectes amb els quals treballa i a les seves necessitats.
Un monitor també que es compromet a treballar en equip, cooperant, aportant la seva iniciativa, escoltant i aprenent dels companys i cercant les millors complementarietats per tal de garantir el millor procés educatiu. Un monitor amb capacitat per gestionar els conflictes i desencontres de forma deliberativa, amb empatia i generant el millor clima possible.
Tercera: Compromís amb el què i el com. Les “tres a”: acollir, acompanyar i autonomitzar
Una recent elaboració sobre la pràctica educativa i social de les organitzacions no lucratives que hem compartit amb Joan Subirats i l’equip de l’IGOP ens ha dut a resumir la forma de treballar i el valor específic de la nostra aportació amb “les tres A”: acollir, acompanyar i autonomitzar.
Entenem que el compromís ètic del monitor passa també per una forma de treballar i col•locar-se davant l’infant i el jove.
Acollir significa acceptar cada infant i jove amb la seva especificitat, tal com és. Acollir suposa reconèixer les seves capacitats i potencialitats, assumir la diversitat i les diferències com a valor. Acollir suposa partir de l’infant i la seva condició i circumstància personal i no d’un model preestablert.
Acompanyar és el nucli i l’essència de la funció educativa. No es tracta de fer per ell, tampoc d’adoctrinar ni marcar el camí. Acompanyar és estar a prop, estar al costat, estar a favor. Suposa ajudar-lo a comprendre la realitat, a fer-se les preguntes, a propiciar experiències de vida en què l’infant sigui protagonista per tal que pugui recórrer el propi trajecte i trobar les seves pròpies respostes. Acompanyar suposa ajudar que l’infant superi noves fites personals i col•lectives, que es pugui equivocar i a ajudar-lo a reprendre el camí quan calgui.
Autonomitzar és l’objectiu i el compromís ètic darrer del monitor. Es tracta que l’infant-el jove emprengui el vol del seu niu i esdevingui una persona autònoma. Es tracta de proveir-lo de tots els aprenentatges, competències, actituds i valors per tal que pugui esdevenir un ciutadà amb autonomia per viure en un món complex i amb sentit col•lectiu per contribuir a la millora de la societat i del seu entorn.
Quarta: El monitor com a model i la coherència entre els valors i les conductes
De vegades ens hem referit als monitors com a “germans grans”. Una figura educativa interessant que es troba a mitja distància entre “l’amic” i “l’adult”, entre “l’igual” i “l’autoritat” del mestre o pare. El monitor, més enllà dels seus coneixements i experteses esdevé model i referència per als infants i joves. Qualsevol educador ho és, tanmateix, la seva posició i proximitat, tant per edat com per l’espai en el qual intervé, reforça especialment la “funció model”.
La “coherència” esdevé aquí un concepte essencial en el monitor i el seu compromís ètic. No n’hi ha prou de proclamar uns valors com els de la utopia, la solidaritat, la iniciativa o la felicitat. O parlar de transparència, de pluralisme o de sostenibilitat. Es tracta que l’actuació del monitor traspuï aquests valors, que no calgui explicar-los en la mesura que les seves actituds i conductes són prou eloqüents per esdevenir referents i models per als infants i els joves en el seu itinerari educatiu.
Les actituds positives, d’acció i propositives, de proporcionar ordre i equilibri, eines i aprenentatges, de transmetre afecte, amabilitat i bon humor, d’estimular la reflexió sobre allò que veiem i vivim, esdevenen absolutament centrals pel que suposen de model i referència per als infants.
Serveixin aquestes quatre pinzellades per començar a conformar un quadre suficientment policromàtic, per definir i respondre a una qüestió tan estratègica com és el compromís ètic del monitor. Una figura a qui, des del voluntariat o de forma remunerada, els pares i mares, però també la comunitat educativa i la societat en general atorguen una confiança i una responsabilitat creixent.
Continuem entre tots pintant aquest quadre.
