Aquesta publicació recull els fruits d’una recerca que vaig iniciar anys enrere i que va eclosionar en una exposició, “L’àlbum de la Ruth“, inaugurada el novembre del 2020 a la seu del Memorial Democràtic de Catalunya i clausurada l’octubre del 2021. El propòsit de l’exposició, que té com a fil conductor l’àlbum de fotos de l’activista suïssa Ruth von Wild (1912-1983), ha estat explicar un episodi de l’acció humanitària durant la guerra d’Espanya, centrat en la infància evacuada i refugiada, un capítol de la guerra i de l’exili que encara no ha estat prou estudiat, tenint en compte el seu abast. Tot i tractar-se d’un cas concret, protagonitzat per la plataforma d’ONGs coneguda com a “Ajuda Suïssa”, aquest episodi proporciona dades transferibles a altres situacions semblants.
També aporta informació i imatges –bona part de les quals són inèdites– sobre la població refugiada, els reptes als quals es van haver d’enfrontar els activistes humanitaris, com van col·laborar amb els organismes públics i entitats locals, i fins a quin punt el context de la guerra espanyola els va servir d’aprenentatge per a estratègies d’ajuda humanitària emprades durant la guerra europea que estava a punt d’esclatar, atès que molts dels activistes -com la Ruth von Wild- van continuar amb la seva tasca els anys següents en territori francès.
El cas de Ruth von Wild té un interès particular per a nosaltres, ja que va néixer i viure a Barcelona, en el si d’una família suïssa emigrada (el pare era enginyer en una companyia elèctrica amb capital suís), i coneixia perfectament la realitat del país. La Ruth va documentar per escrit i amb fotografies la seva acció, com a voluntària del Servei Civil Internacional (SCI), entitat pacifista que liderava l’Ajuda Suïssa. La documentació formava part de la tasca dels i de les activistes, que havien de retre compte de les accions i alhora els permetia difondre la realitat de les víctimes de la guerra a Europa i, en particular, a Suïssa, país neutral, i recaptar-hi fons. El seu punt de vista té punts en comú amb el dels fotoperiodistes, però també té divergències. La Ruth no té voluntat de captar instantànies dramàtiques o icòniques, sinó de deixar constància, des de dins, de la vida quotidiana i de les cures i ens proporciona una imatge d’esperança enmig de la cruesa de la guerra. El catàleg s’ha editat simulant la forma d’un àlbum de fotos.
Un altre element d’interès és que l’àlbum documenta cronològicament la tasca de l’Ajuda Suïssa a Catalunya durant el darrer any de la guerra, però també l’exili (gener-febrer 1939) i la tasca posterior en el sud de França (1939-1940), més concretament a la colònia d’infants refugiats de Sigean. Aquesta publicació es complementa amb imatges d’altres arxius, sobretot suïssos, així com de dibuixos, plànols, cartes, diaris, fulletons i notícies de diari i testimonis orals, entre els quals el de la meva mare, Maria Solsona, evacuada a França amb onze anys d’edat i que va estar sota la protecció de l’ajuda suïssa.
Al nostre país és prou coneguda la tasca d’Elisabeth Eidenbenz –també voluntària del SCI– al capdavant de la Maternitat d’Elna, que acollí mares gestants de l’exili republicà i d’altres nacionalitats. De fet, l’Elisabeth inicià la seva tasca a Espanya, dins l’Ajuda Suïssa i, de fet, formava part del mateix grup de voluntaris que la Ruth (l’Elisabeth apareix en algunes de les fotos també, ja que les dues dones es coneixien i havien treballat juntes). No obstant això, són gairebé desconegudes altres “Elisabeths” –com la Ruth–, que també van fer tasques al servei de la població més vulnerable –especialment dels infants– en plena guerra i més enllà, dins el marc de l’Ajuda Suïssa i d’altres plataformes.
Totes dues dones van continuar la seva tasca humanitària durant la Segona Guerra Mundial al servei de la Creu Roja, a França, adaptant moltes estratègies emprades durant la guerra d’Espanya. Durant l’ocupació nazi, van desafiar i subvertir les regles de la neutralitat de les polítiques oficials suïsses –incloses les de la Creu Roja en aquell moment–, i van posar-se en risc personalment per salvar infants jueus que anaven a ser deportats, alhora que feien front a la insatisfacció de no poder salvar tothom.
La Ruth va dur una vida dedicada a ajudar els necessitats fins a la seva mort, l’any 1983, a Thun, al cantó de Berna. Al llarg d’aquests anys, va mantenir el contacte amb els seus antics camarades de l’Ajuda Suïssa, amb els quals va fer diversos viatges, com el recorregut que van fer el 1975 pels escenaris de la guerra a França i Espanya. Per a tots ells, malgrat els perills viscuts, l’etapa de l’Ajuda Suïssa havia estat vital en la seva trajectòria personal i en molts casos també professional. És important mantenir viva la memòria d’aquesta activa generació de joves d’entreguerres, plenes i plens d’ideals, coratge i generoses dosis d’altruisme.
Aquesta publicació pretén homenatjar, doncs, totes aquestes dones oblidades i alhora confrontar aquelles realitats amb d’altres que malauradament són encara presents, com l’actual crisi dels refugiats.
