Senderi va nàixer amb la voluntat d’ajudar a generar i intercanviar idees, experiències pràctiques, publicacions i materials d’educació en valors. I així s’ha mantingut fins ara, amb una visió de diàleg i l’objectiu de contribuir a la construcció d’una societat democràtica i una ciutadania solidària.
Es va crear com a projecte compartit i transversal d’un bon nombre d’entitats i institucions dedicades a diversos àmbits de l’educació: Moviments de Renovació Pedagògica, Federacions d’entitats del lleure, Entitats de cooperació, Grups universitaris de recerca especialitzats en el tema, o Fundacions, per citar les més significatives.
Ha tingut tres etapes: la primera amb una estructura professional aixoplugada i finançada per les fundacions Serveis de Cultura Popular primer i Jaume Bofill després. Una segona, emmarcada com a projecte associatiu i cooperatiu de diverses persones i entitats, amb una reduïda estructura professional i finançament diversificat. I la darrera, de prop de deu anys, assumida de forma totalment voluntària per un petit grup de persones que ja hi havíem estat vinculades anteriorment. Tot plegat més de 25 anys.
Què hem fet ?
Hem facilitat la difusió de reflexions, propostes i bones pràctiques entorn l’educació i els valors, alhora que hem donat veu a persones, grups i col·lectius que tenien més dificultats d’accedir a d’altres publicacions per expressar les seves experiències i punts de vista.
Al llarg de tota la trajectòria, hem mantingut una freqüència constant de publicació, en forma de números monogràfics inicialment i d’incorporació continuada d’articles i referències al web més endavant, per respondre al canvi d’usos i maneres d’accedir a la informació digital. Un espai web que s’ha renovat tres vegades a nivell estructural i de disseny en el conjunt de les etapes.
Certament no hem estat un gran altaveu, potser només un megàfon, però tenim la sensació d’haver creat un espai útil per a la informació i la reflexió de persones interessades en el tema. Com la imatge del nostre avatar, una pedra més per construir un marge sòlid.
En una primera fase, la participació i el treball en xarxa d’un nombre significatiu d’entitats i institucions va permetre generar un espai de reflexió conjunt que s’expressava a través dels editorials i els números monogràfics de la publicació. Més endavant, el contingut s’ha configurat de forma més individualitzada i ha reflectit la perspectiva de les persones i el sector dels quals provenia la col·laboració.
Des del seu inici, el projecte es va pensar com una publicació digital però, per tal de promocionar-la, a l’inici es van editar tres números en paper. Això dóna idea de com han evolucionat les coses en l’àmbit de les publicacions digitals que, d’altra banda, ens ha permès en etapes més recents tenir interrelació amb d’altres capçaleres i webs del món de l’educació.
Raons i motius de finalitzar l’edició
Com que a diferència de les primeres, en aquesta darrera etapa no teníem mandat, ni tan sols podem fer rendiment de comptes. Tanmateix, sempre ens ha guiat la voluntat de servei i la il·lusió de ser útils i d’oferir un producte fet amb el màxim rigor i dignitat possible.
El nucli molt reduït de l’equip editor, el progressiu allunyament de la primera línia de les aules, dels equips associatius i dels nuclis impulsors dels projectes més nous i innovadors, ens ha fet pensar que ha arribat l’hora de tancar el projecte. No hauríem portat bé arribar a un moment en què haguéssim de plegar perquè ens ha petat el sistema del web i no teníem recursos per encarregar-ne un de nou. Encara menys per no ser capaços d’incloure articles amb idees, experiències, ressenyes o notícies prou interessants per la incapacitat de conèixer-les i connectar-les.
El nucli molt reduït de l’equip editor, el progressiu allunyament de la primera línia de les aules, dels equips associatius i dels nuclis impulsors dels projectes més nous i innovadors, ens ha fet pensar que ha arribat l’hora de tancar el projecte
Per això hem decidit plegar i acomiadar-nos. Ho fem agraint moltíssim a totes les persones que heu tingut en un moment o altre relació amb Senderi o amb les persones que l’hem impulsat, bé sigui com a col·laboradores, com a participants i també com a lectores. També, és clar, estem molt agraïts a les entitats i institucions que van creure en l’interès i la necessitat d’apostar per l’educació en valors i van sostenir amb recursos econòmics i personals el projecte durant algun temps. I a les que de forma més parcial han fet aportacions i contribucions en algun moment del llarg recorregut.
De manera especial expressem el nostre reconeixement i agraïment a les companyes que en les diverses etapes van assumir la responsabilitat de pensar, coordinar i editar els continguts a partir d’un encàrrec professional: Fathiha Benhamou, Anna Novella i Anna Cardona. La seva dedicació i estima pel projecte va anar més enllà de l’encàrrec que tenien.
També volem agrair a totes les persones i entitats que ens han ajudat a mantenir viu Senderi en aquesta darrera etapa quan, motivats pel moment i les maneres com s’abordava i s’implementava l’educació en valors als centres educatius, vam decidir emprendre voluntària i voluntariosament la seva continuïtat. No podem relacionar les nombroses persones i entitats que han col·laborat i respost a les nostres propostes, la llista seria massa extensa. Però ens atorguem la llibertat de nomenar un “representant” de tot aquest sector: en Jaume Cela, un col·laborador permanent, (fins i tot intens en època de pandèmia) que sempre ens aporta una mirada educadora, humana i d’humor, especialment amb les seves cròniques i comentaris sobre cinema. Com que és generós, no li sabrà greu compartir la gratitud que li expressem.
No ens donem de baixa
Tal com diu el lema del nostre darrer número Hi ha futur!
Apostar per l’educació en valors, és a dir, per l’Educació, és indispensable. Necessari en un context i un moment històric on els canvis de tot ordre ens han portat a un món ple d’oportunitats, però també de desconcert, desorientació i dubtes per encarar una transformació social imprescindible per a què la idea d’una societat més justa, solidària i pacífica esdevingui realitat.
En aquest sentit volem recomanar-vos intensament el darrer article que incorporarem al nostre web: La revolta de l’esperança, de l’amic Josep M. Puig Rovira, puntal fonamental de Senderi i del nostre grup. Tal com ell diu, Transmetre esperança és, avui, una de les tasques més urgents de l’educació en valors.
Pleguem convençuts de què, com ara mateix, continuaran havent-hi iniciatives interessants i sòlides que es proposen objectius semblants als nostres, i que en aquestes i d’altres activitats que malden per reforçar i millorar l’educació del nostre país ens hi trobarem i seguirem la conversa. I la col·laboració.
Salutacions cordials, abraçades fraternals i molta força i encert en els vostres projectes i les vostres vides!
Teresa Climent Castelló, Grup editor de Senderi*
* Grup editor de Senderi: Josep M. Puig, Anna Cardona, Ernesto Bravo, Josep Palos, Teresa Climent
Encara podreu tenir accés als continguts de Senderi un parell de mesos a la mateixa adreça
www.senderi.org i alguns articles al blog: Senderi del Diari de l’Educació
El Diari de l’Educació, 2025