Autor: Josep M. Puig Rovira

Quan la societat està immersa en una situació de crisi, quan no sabem què esperar ni cap a on mirar, la qüestió de l’esperança esdevé central. L’esperança és una necessitat vital. Contribueix a l’equilibri psíquic de les persones i al desenvolupament saludable de les societats. Però quan la realitat esdevé asfixiant, quan sembla que no hi ha sortida i ja no disposem de relats que ens orientin, la seva absència es fa especialment greu. En aquests moments, o bé treballem per fer-la créixer, o bé ocupen el seu lloc actituds més destructives que les mateixes dificultats que ens han portat…