Com pot ser que els docents argentins convoquin una vaga quan el Govern els planteja un augment salarial de fins al 30%? La resposta és l’elevada inflació que pateix el país, que l’any 2013 es va tancar a l’entorn del 30% -segons consultores privades- amb una devaluació de la moneda argentina superior al 17%. Amb tot, aquest dimecres havia de començar el curs, però els mestres de 19 de les 24 províncies del país, inclosa la capital Buenos Aires, han paralitzat les classes entre un i tres dies, en funció de la regió. L’aturada afecta a 6 milions d’infants, segons els càlculs del Govern de la presidenta Cristina Fernández.
El Govern ha negociat fins l’últim moment amb els sindicats, i en algunes províncies s’ha arribat a pactar una pujada de sous del 31%, però tot i així en alguns d’aquests casos secunden la vaga en solidaritat amb la resta de docents, que reclamen augments superiors al 35% i la possibilitat de reobrir la negociació si es torna a disparar la inflació. “Hem fet un esforç extraordinari en l’oferta salarial i hem discutit dins el marc del que estableix la llei”, es justificava l’Exectiu argentí, segons recull la BBC.
La protesta dels mestres no s’entén dins el context de la inflació creixent, que afecta també a altres sectors professionals. Altres gremis estan pendents del desenllaç de les negociacions del sector educatiu. De fet, ja aquest dimecres els empleats públics judicials, els metges, infermers i jardiners van dur a terme aturades parcials i manifestacions pel mateix motiu.
Per altra banda, tanmateix, cal recordar que les vagues de docents a l’Argentina són recurrents cada inici de curs, gairebé sempre per reclamar increments salarials. La presidenta Fernández s’hi referia d’aquesta manera en el seu discurs d’inici de curs: “No pot ser que cada any l’inici de les classes sigui un part per culpa de la discussió salarial”, apuntava. “Una se sent ostatge perquè els nens han de començar les classes, a les famílies se’ls complica la vida”, lamentava la presidenta.
