La colpidora història d’Ethan Rediske ha deixat en evidència la manca de flexibilitat i humanitat del sistema d’exàmens estandaritzats que s’aplica a les escoles públiques dels Estats Units. El jove Ethan, d’11 anys, patia greus danys cerebrals -tenia un desenvolupament cerebral equivalent a un nadó de 6 mesos-, estava cec, lligat a una cadira de rodes i sota atenció hospitalària perquè s’estava morint. Una situació sens dubte dramàtica, però aparentment no prou com perquè el departament d’Ensenyament de Florida requerís al jove que participés en un test estandaritzat.
No era la primera vegada. La família de l’Ethan -que va estar al seu costat fins al moment de la seva mort, el mes passat- portava anys batallant contra l’Administració per aconseguir una exempció que evités al seu fill de fer l’examen estandaritzat. Finalment, l’any 2013 van aconseguir el permís, però ja no els va servir per al curs següent -l’actual, 2014-, quan han hagut de tornar a passar per un periple de burocràcia i enviaments de cartes al departament d’Ensenyament.
La història de l’Ethan, que ha publicat The Washington Post -acompanyada amb una de les sol·licituds que la mare va enviar a l’Administració-, ha servit almenys per posar de manifest el despropòsit d’un sistema que obliga a tots els alumnes de l’escola pública i a tots els que reben educació per part de mestres contractats per l’Estat -com és el cas de les escoles especials, on anava l’Ethan- a fer un examen sota les mateixes condicions. Davant aquest contrasentit, actualment s’està tramitant una proposta de llei al Parlament de Florida -denominada la llei Ethan– per eximir els joves amb discapacitats greus de fer el test.
“Hi ha massa famílies a Florida i arreu del país que tenen fills amb greus discapacitats i que són requerits per les lleis federals i estatals per a fer diversos tipus de tests estandaritzats, inclús quan són incapaços ni tan sols d’entendre les preguntes. L’obsessió amb els tests estandaritzats ha arribat fins a un punt en aquest país que el sentit comú ja no preval en situacions com aquesta”, apunta, a mode de sentència, la periodista del rotatiu nord-americà Valerie Strauss.
