La segregació a l’escola segons les capacitats dels nens i nenes només afavoreix els qui ja obtenen millors resultats. La resta no n’obté cap benefici i, per contra, queda cada cop més lluny del grup d’alumnes excel·lents. Aquest és el resultat d’un estudi elaborat per investigadors de l’Institute of Education in London, que surt al pas de la voluntat del Govern britànic de potenciar la divisió de l’alumnat per nivells a les diferents matèries.
“Els nens i nenes de més nivell experimenten un major progrés acadèmic en escoles que segreguen que en la resta, però els de nivell mig o baix progressen significativament menys”, apunten a The Guardian les autores de l’estudi Susan Hallam i Samantha Parsons. La seva investigació s’ha fet a partir d’analitzar el desenvolupament de 2.500 nens i nenes de sis anys.
Així doncs, conclouen que la separació no ajuda als alumnes amb més dificultats a superar-les, i sí que contribueixen a augmentar la bretxa entre els alumnes excel·lents i la resta. Aquesta situació, segons les autores, suposaria un atac a la igualtat d’oportunitats, perquè els alumnes de famílies amb nivell educatiu inferior tindrien menys possibilitats de millorar els seus resultats a l’escola. La investigació conclou que la divisió en funció de les capacitats també va en contra de l’objectiu del Govern britànic de reduir el fracàs escolar.
L’estudi suposa un cop a la primera gran iniciativa de la nova ministra d’Educació del Regne Unit, Nicky Morgan, que va proposar la separació a Secundària tot i que ara l’ha congelat, malgrat que és una reivindicació història del partit conservador de David Cameron.
A Catalunya la segregació segons les capacitats dins els centres educatius no es dóna. Sí que hi ha hagut iniciatives com la de separar els alumnes amb més dificultats de matemàtiques per a fer reforç -impulsada a Primer d’ESO per la consellera Irene Rigau- o algunes experiències en escoles concertades.
5 comentaris
La meva experiència personal, visió parcial e incompleta, es que tampoc no ajuda als millors.
L’efecte miratge, es un millor resultat acadèmic dels que estan treien millors resultats
, tot focalitzant-nos sobre la part numèrica dels resultats.
Això, inevitablement reforça la cursa per més continguts i més complexes, i encara millors resultats, el que esdevé una pressió addicional. Aquest fenomen genera almenys 3 resultats de forma inescrutable:
1.- Mort anunciada
Alguns alumnes cauen en les rondes successives, el que podríem anomenar una mort anunciada de la majoria, tot es qüestió de temps
2.-Sols o en equip
Com que cada iteració potencia resultats numèrics, l’ensenyament prima la competitivitat agressiva, essent totalment fora sentit tot allò que te de bo el treball amb “els mediocres” com es treballar en equip, acceptar el fracàs i la frustració, millorar amb la experiència, la humilitat enfront dels projectes, etc
3.- Elits per a que?
Suposem que hem aconseguit una minoria brillantíssima. Jo em pregunto,…. De què ens serveix com a societat obtenir un precipici entre els “nivells alts” i els “nivells mitjos i baixos”?
Per mi , un grup que progressa plegat és infinitament més interessant i més potent que uns pocs referents paradigmàtics del nostre sistema educatiu.
Germà
Totalment d’acorf
Un estudi més; no és cap novetat. Fa molt temps que diferents estudis han arribat a les mateixes conclusions. Per què no se’n fa més cas?
A Catalunya hi ha bastants centres escolars que segreguen l’alumnat en funció dels nivells o de les capacitats. L’alumnat col·locat al grup inferior en queda clarament perjudicat en els seus aprenentatges i la seva autoestima personal. Els anomenats “bons” també hi surten perdent, deixen de conèixer altres estratègies per aprendre i minven les seves habilitats relacionals.
Joan M Girona
Totalment d’acord, la segregació els perjudica a tots. Però és que el problema no és aquest, perquè s’ha d’educar la societat (i els mestres) que no tots els nens són iguals, que igual que s’ajuda al qui li costa més alguna cosa, s’ha d’ajudar als qui tenen molta facilitat per aprendre, i no és així. La gent es pensa que els que tenen facilitat ho tindran més fàcil i no és així. Aquests nens tenen el mateix dret a que se’ls rigui les gràcies i se’ls admiri, que els demés, necessiten sentir-se estimats i tenit una bona autoestima, igual que els demés. Però per experiència puc dir que l’escola més progre i rural i molts pares poden arribar a ser molt envejosos (no sé de què ni per què, però és així) i els nens, molt cruels.
La solució no és separar-los, és saber-los integrar dins l’aula sense menystenir-los, sense obligar-los a no tenir curiositats i a aprendre coses que “no toquen”, i encara menys a fer això a la vegada que a algun nen espavilat i envejós de la classe se li diu que estudïi cada dia, que practiqui molt, per a pujar-li l’autoestima.
No es tracta sols de no perjudicar als que obtenen pitjors resultats, es tracta de no PERJUDICAR-NE CAP! I a nivell de societat i de mestres, hi ha molta feina a fer!
Crec que aquesta notícia no reflexa tota la realitat, sols una part. I que consti que sóc partidària de la no segregació.
La segregació té, òbviament, molts efectes negatius, especialment sobre els menys dotats. Però no soluciona un altre problema greu: els més dotats s’avorreixen sobiranament a classe, és com si a un nen que ja après pel seu compte a fer arrels quadrades, li ensenyen a sumar a a classe i diuen que el més que ve faran restes.
N’he conegut alguns casos, un percentatge se n’ha sortit, sovint de manera autodidacta, però altres han generat un rebuig absolut per tot el que sigui escola.
En definitiva, les diferents capacitats són un problema que no es soluciona segregant, però que s’ha de solucionar.