La cal·ligrafia, la lletra lligada… ja no són una prioritat. L’escriptura a mà comença a ser ja un vestigi del segle XX, després que els ordinadors, les tauletes i els dispositius mòbils hagin conquerit tots els àmbits de la vida quotidiana. Bé, no tots. A l’escola encara es dóna importància a aprendre a escriure amb paper i llapis. Però Finlàndia, sempre referent en matèria educativa, ha optat per eliminar la cal·ligrafia, l’escriptura de la denominada lletra lligada, del seu currículum de Primària.
A partir de la tardor del 2016, segons va avançar el diari finlandès Savon Sanomat, l’ensenyament d’escriptura i cal·ligrafia tradicionals haurà desaparegut de moltes de les aules de Finlàndia, deixarà de ser obligatori, i quedarà substituït per la mecanografia. “Les habilitats en escriptura a màquina són una important competència nacional”, opinava Minna Harmanen, del National Board of Education, l’agència responsable del desenvolupament de l’educació Primària i Secundària, que en l’actualitat es troba finalitzant les línies principals de la part del currículum dedicada a l’escriptura.
Harmanen també deixava clar que, malgrat els canvis, l’escriptura a mà encara es podrà treballar si les escoles ho consideren oportú. Serà opcional. Bona part del sector educatiu finlandès ha celebrat aquesta mesura, segons recullen els mitjans de comunicació, tot i que amb algunes reserves. Existeix el temor que la substitució de l’escriptura a mà per la mecanografia perjudiqui els qui a casa no tenen ordinador, perquè aniran endarrerits, o a les escoles que no tenen ordinadors per a tots els infants.
Encara es desconeix en què es concretarà l’ensenyament de la mecanografia estès a tots els alumnes, però un dels aspectes que ja ha trascendit és que tindrà en compte fins i tot el texting, és a dir, l’enviament de missatges SMS o WhatsaApp.
2 comentaris
Es tracta d’un malentès. Segons les autoritats finlandeses és cert que s’elimina l’ensenyament de la lletra lligada, però no l’us del paper i llapis. S’introdueix la mecanografia però sense que substitueixi l’escriptura a mà.
No vaig poder fer servir escriptura amb lletres soltes fins que vaig fer aquell curs anomenat preuniversitari, l’any 1969. Abans, no m’ho permetien.
Fins aquell moment allò de la cal·ligrafia i haver d’escriure a mà amb una mena de lletra que ni jo mateix m’entenia, havia estat un trauma.
Recordo amb 8 o 9 anys haver estat castigat a casa molts caps de setmana per haver suspès la cal·ligrafia, tot i que les altres notes eren totes 9 o 10…
I realment, fer bona lletra lligada, d’adult no m’ha servit de res, al contrari, quan s’ha d’escriure un cartell o similar, moltes vegades ho acabo fent jo, perquè es llegeix millor quan imito lletra d’impremta.
Quaranta anys han hagut de passar des que me’n vaig adornar, perquè el país amb els sistema educatiu amb més prestigi, acabi arribant a la mateixa conclusió a la que vaig arribar com a «pacient». Això demostra l’extrem conservadorisme que regna mundialment en el món de la pedagogia.