A Irlanda no és senzill trobar una escola pel teu fill si no l’has batejat. Més del 90% de les escoles públiques estan gestionades per entitats de l’Església Catòlica, que per seleccionar els seus alumnes sovint introdueixen el requisit del baptisme. Contra aquesta pràctica s’ha aixecat l’advocat Patrick Monahan, que amb una campanya que compta ja amb 15.000 signatures ha aconseguit situar en l’agenda política i mediàtica el debat sobre la igualtat d’accés a l’educació.
Monahan relata en un article a The Irish Times com moltes famílies atees i agnòstiques es troben durant els períodes de matriculació peregrinant per totes les escoles del seu districte a la recerca d’alguna que els accepti, amb el perjudici de quedar allunyades sovint de la que ells voldrien. Han estat diversos els qui han publicat els seus viacrucis de centre en centre: Kitty Holland al mateix Irish Times o Reuben Murphy a The Guardian. Aquesta última ha hagut de matricular de nou el seu fill a l’escola bressol perquè 15 escoles li han negat l’escolarització.
La campanya de Monahan, que traslladarà al Parlament irlandès, se centra en una petició per derogar un apartat de la llei que ampara aquesta discriminació per raó de religió. Entre els arguments d’aquest advocat hi ha que la pròpia Constitució irlandesa recull que l’Estat no pot fer “cap discriminació segons creences, professions o estatus religiós”, i que la comissió irlandesa dels Drets Humans ja va demanar al departament d’Educació irlandès que rectifiqués l’any 2011.
El Ministre d’Educació, Jan O’Sullivan, s’ha compromès, en declaracions recollides pel canal UTV Ireland, a “obrir converses amb el Partit Laborista” sobre aquest assumpte, tot i que no s’ha mullat sobre la solució. La televisió difón també les paraules de l’arquebisbe Diarmuid Martin, que diu que “no és just” culpar l’Eslgésia: “En les escoles catòliques és obvi que prioritzem els catòlics”.
Irlanda, un país catòlic? Cada cop menys
Irlanda és un país conegut per la seva tradició catòlica. Però cada cop és més això: una tradició. Una enquesta recent d’Ipsos aporta dades sobre la penetració de la religió en les famílies. El 93% de les famílies bategen els seus fills, però només un 36% els porten a missa periòdicament. Quan s’observa els pares d’infants menors de 13 anys, encara es fa més evident: només el 3% d’aquests considera que la religió influeix en el desenvolupament dels fills.
L’omnipresència de l’Església a les escoles públiques –totes estan obligades per currículum a fer 30 minuts de religió al dia– ha impulsat també, per oposició, la xarxa d’escoles Educate Togheter, una patronal que predica els valors de la inclusió i la coeducació i que cada any compta amb molta més demanda que oferta. Compten amb 74 centres educatius dels més de 3.000 que hi ha al país. Però per posar un exemple, la seva directora explica a UTV Ireland que per les 56 places que tenien per al primer curs d’Infantil del curs actual han rebut més de 400 peticions.
