El 19 de febrer passat, el primer ministre britànic, David Cameron, va anunciar que la consulta popular sobre si el Regne Unit seguirà o no a la Unió Europea tindrà lloc el 23 de juny d’aquest any. Després d’haver obtingut un bon nombre de concessions dels socis, Cameron va dir també que ell mateix faria campanya contra el ja denominat brexit. Les enquestes d’opinió indiquen que el vot podria anar en qualsevol direcció.
Per a un país amb el 0,9% de la població mundial, Regne Unit té el 3,3% dels investigadors del món i és responsable del 6,9% de la producció científica global. Tot això, gràcies a la cooperació i a la seva capacitat d’atraure talent.
El president de la Comunitat de Científics Espanyols al Regne Unit (CERU), Eduardo Oliver , tem les repercussions negatives del brexit: “Una hipotètica sortida de la UE tindria conseqüències catastròfiques tant per a la ciència del país com per als investigadors estrangers que treballen aquí, entre ells uns 3.000 espanyols”, opina.
“S’ha de tenir molt en compte que el sistema científic del Regne Unit es nodreix de talent estranger”, indica aquest investigador de farmacologia, que treballa en la divisió de Medicina Experimental de l’Imperial College de Londres. “En l’actualitat, prop del 30% del personal investigador no té nacionalitat britànica, amb una gran majoria de científics procedents de països de la UE”, destaca.
Visats i permisos
A més -afegeix- una sortida del mercat únic provocaria que els investigadors pre i postdoctorals veiessin restringit el seu accés a beques, per la qual cosa tendirien a emigrar a països on fossin ben rebuts. “Per culpa dels processos burocràtics d’obtenció de visats i permisos, els caps de grup, amb un lloc ja consolidat, veuran obstaculitzada la seva capacitat de contractar els millors investigadors, vinguin d’on vinguin”, diu Oliver.
Per Nerea Irigoyen, científica a la Divisió de Virologia de la Universitat de Cambridge i també integrant de CERU, aquest últim escenari es veurà agreujat per la previsible restricció a l’accés de fons de recerca europeus i consorcis internacionals i l’aïllament de la dinàmica de la ciència europea.
Per si fos poc, comenta Irigoyen, “hi ha la convicció generalitzada que si el Regne Unit se’n va de la UE, l’economia britànica es contraurà a curt termini, entrant en un període d’incertesa que podria durar fins a deu anys. Aquest escenari faria del Regne Unit un país menys atractiu per a investigadors europeus i d’altres països”.
Però no només són els científics estrangers els que veuen com una catàstrofe la hipotètica sortida britànica de la UE. Entre els més fervents defensors de la permanència, hi ha el ministre de Ciència i Universitats, Jo Johnson. En un discurs a la Universitat de Cambridge, el passat 3 de març, va assegurar que el brexit seria “una punyalada per a la ciència al Regne Unit” i que nou de cada deu investigadors britànics estan en contra d’aquesta possibilitat.
El discurs del ministre va coincidir amb la visita a la universitat britànica de Carlos Moedas, comissari europeu de Ciència i Innovació, en la intervenció va parlar dels avantatges que té per al sistema científic britànic i europeu la permanència a la UE.
Part de la superpotència científica europea
George Freeman, l’altre responsable de ciència al Govern de Cameron, amb la cartera de Ciències de la Vida, també és un ferm opositor a l’abandonament britànic.
En una intervenció durant una reunió de líders científics del sector públic al Science Media Center a Londres Freeman va assenyalar que “en un món que es troba en les albors d’una nova era de la ciència -en medicina, alimentació i industrials-, el Regne Unit té una gran oportunitat de ser part d’una superpotència científica europea. Per descomptat, necessitem regulacions apropiades, però podem aconseguir-les liderant aquests canvis des de l’interior”, ha destacat.
En la mateixa trobada, Paul Nurse, director del Francis Crick Institute a Londres i antic president de la Royal Society, va dir que “els que estan fent campanya a favor estan posant en perill el futur del país a llarg termini a canvi d’un avantatge política”.
Segons Nurse, “estar a la UE dóna al Regne Unit accés a idees, persones i inversió en ciència. Això, combinat amb la mobilitat (dels científics de la UE), “ens permet una major col·laboració i transferència, és a dir, tot el que històricament ha demostrat que impulsa la ciència”.
El Regne Unit és un dels principals contribuents nets al pressupost de la Unió Europea. En ciència acadèmica, el paper més important de la UE és el de proporcionar un flux de finançament alternatiu als consells d’investigació governamentals. “El nostre país posa un 11% dels fons per a la investigació de la UE i obté un retorn del 16%”, va destacar Robert Lechler, president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, en la reunió de Science Media Center.
Entre 2007 i 2013, investigadors del Regne Unit van rebre 8.800 milions d’euros de la UE, mentre que el país va contribuir amb 5.400 milions a recerca a la UE, afegia Lechler.
Per tot això, els líders científics van ser unànimes en la necessitat que el país romangui a la Unió.
També les empreses implicades en investigació al Regne Unit tenen alguna cosa a dir sobre el tema. Directius de més de 50 firmes biotecnològiques i farmacèutiques han signat una carta, publicada pel Financial Times, en què demanen que el Regne Unit continuï a la UE.
Aquestes companyies consideren que els beneficis d’un entorn competitiu i integrat són clares, amb accés a un únic mercat de negociació, una base de talent qualificat i normes comunes de regulació i de propietat intel·lectual.
No obstant això, també hi ha un percentatge -encara que molt petit- de científics a favor de brexit. Creuen que si el Regne Unit deixés la Unió Europea s’escaparia de normatives comunitàries com les que regulen els assajos clínics, que han estat àmpliament culpats d’obstaculitzar la investigació mèdica britànica. També opinen que el país podria ser capaç d’oferir més crèdits fiscals per a la despesa en investigació i adoptar una postura més positiva en relació amb els cultius modificats genèticament.
Advertències de la UNESCO
La UNESCO, en el seu informe La ciència cap al 2030, analitza també les conseqüències d’una sortida del Regne Unit de la UE. En el capítol dedicat a la UE conclou que la sortida tindria repercussions de llarg abast per a la ciència britànica i europea.
El document destaca que el Regne Unit és un pol d’atracció per a estudiants i investigadors comunitaris. El 2013, les exportacions de serveis d’educació van tenir un valor estimat de 22.000 milions d’euros i el país va ser receptor del major nombre de beques d’investigació del Consell Europeu de Recerca (ERC, per la seva sigles anglès).
Tot i que el país inverteix només l’1,63% del seu PIB en R+D, enfront de la mitjana del 2,02% de la UE, el Regne Unit té una reputació d’excel·lència científica. Produeix el 15% dels articles més citats del món amb una participació del 4% de la recerca mundial.
“Un brexit podria afectar l’obertura del Regne Unit als fluxos internacionals de coneixement. Les pedres angulars del mercat únic són les anomenades quatre llibertats: la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals. I és la lliure circulació de persones la que ha cristal·litzat el descontentament de Regne Unit”, sosté l’informe.
El document ressalta a més que l’impacte d’un possible brexit en la ciència i la innovació dependrà en gran mesura de la relació posterior que s’estableixi entre el Regne Unit i la UE, després de la hipotètica retirada.
El cas suís
“És probable que el país vulgui seguir sent un membre associat de l’Espai Europeu d’Investigació, com Noruega i Suïssa, per tal de continuar participant en els programes marc de la UE d’R+D+I, considerats com a fonamentals per a finançar la investigació, la formació de doctors i l’intercanvi”, indica l’informe. No obstant això, “l’acord de cooperació per a cada programa marc hauria de ser negociat per separat si el Regne Unit deixa de ser membre de l’Espai Econòmic Europeu”.
L’organisme considera que la negociació podria resultar difícil, tal com li ha passat a Suïssa que, després de l’enduriment de les seves pròpies lleis d’immigració el 2014, ha vist com la UE ha limitat els seus drets a la participació en el programa Horitzó 2020.
“Els fons estructurals de la UE també estarien fora de l’abast del Regne Unit si surt de la UE. A més, un brexit podria ocasionar que les empreses internacionals decidissin reduir els seus plans d’invertir en R+D, a causa que el país ja no seria una porta d’accés als mercats de la UE. Tampoc ajudarien unes probables lleis d’immigració més estrictes “afegeix el document.
L’Informe de la UNESCO conclou que “si el brexit es converteix en una realitat, qualsevol que sigui la relació posterior a la retirada, Regne Unit podria perdre el seu lloc de lideratge en recerca i innovació a la UE, el que seria una pèrdua per a ambdues parts “.
