La gratuïtat dels estudis universitaris a Xile, una de les banderes que ha enarborat el Govern des que Michelle Bachelet va accedir a la presidència el 2013, haurà d’esperar. La presidenta ha fet públic aquest juliol el seu Projecte d’Educació Superior, que preveu que el 2018, quan conclou el seu mandat, el 60% més pobre dels estudiants accedeixi a les facultats sense pagar matrícula. Que la gratuïtat arribi al 100%, tal com havia promès, dependrà de com evolucioni l’economia del país.
El Govern ha calculat que la gratuïtat dels estudis superiors equivaldria a l’1,5% del PIB del país, 3.500 milions de dòlars, un volum de despesa que reconeixen que potser no podran assumir. “Si Xile tingués aquests diners, la pregunta següent que s’ha de fer la societat és: ¿volem fer-los servir tots per a l’educació superior? ¿O hi ha altres necessitats que competeixen amb aquesta, com la salut, l’educació no terciària o les pensions?”, deixava anar el Ministre d’Hisenda, Rodrigo Valdés, segons recull El País.
Intervencions com aquesta han fet que els estudiants reprenguin les protestes una vegada més, que van penjar de la façana del Congés la pancarta Una altra democràcia. Educació pública gratuïta i de qualitat. Aquest és l’eslogan rere el qual s’han manifestat els universitaris xilens des de l’any 2006, amb el seu moment àlgid el 2011. Ara, amb Bachelet, estan decebuts no només perquè es prometia assolir la gratuïtat plena el 2020, sinó perquè l’actual presidenta es va comprometre a emprendre una reforma més a fons que potenciés les universitats públiques enfront de les privades, que tenen molta potència al país.
La reforma universitària és l’última d’una sèrie de mesures per canviar el sistema educatiu, molt present en el debat polític xilè, atès que durant anys han estat molts els qui han denunciat que fomenta les desigualtats. El 2014 Bachelet ja va aprovar projectes de llei que servien per evitar que els centres educatius públics i els privats que reben diners de l’Estat posessin barreres econòmiques a les famílies.
