El Global Fire Power 2023 inclou Israel al TOP 20 de països amb més potencial militar a nivell mundial. Si bé el rànquing l’encapçala ―una vegada més― els Estats Units i grans potències com Rússia i la Xina, crida l’atenció que un país de només 9,5 milions d’habitants estigui en una posició tan destacada.
Les dades de tancament anual l’any 2022 del Stockholm International Peace Research Institute (Sipri) xifraven en 23.406 milions de dòlars la despesa militar israeliana –un 4,5% del PIB del país–. Fent una divisió per càpita, la despesa militar per habitant va ser de 2.623 dòlars. Molt per sobre de la mitjana, fins i tot d’algunes de les primeres potències: la despesa militar per habitant de Rússia va ser d’aproximadament 600 dòlars, i la de la Xina, de 200 dòlars.
Ja abans de la creació de l’estat jueu l’any 1948, el moviment sionista es va caracteritzar pel seu alt grau d’organització paramilitar. Exemple d’això és que, després de les Revoltes Àrabs dels anys 30 del segle passat, la societat jueva va mantenir unes 15.000 persones entrenades en la disciplina militar. L’asimetria entre la potència de les forces de defensa israelianes i palestines cada vegada va ser més palesa, com es va veure a les intifades ―pedres contra tancs―, i com s’evidencia avui dia.
Un Silicon Valley militar a l’Orient Mitjà
Tres empreses de l’Estat jueu estan ubicades a les primeres 34 posicions del top 100 de Defense News d’armamentístiques més destacades globalment. Si per alguna cosa es distingeixen les armes israelianes, és per atresorar un segell que els fa garants de la seva macabra eficàcia: “provat en combat”. El valor afegit es construeix amb sang, i és que durant els anys i anys que porta en marxa el conflicte arabojueu, els palestins han estat la proveta del desenvolupament i innovació de maquinària per a la mort. Israel és conegut per ser una mena de Silicon Valley militar de l’Orient Mitjà.
Una de les empreses israelianes més potents en matèria d’armes és Rafael Advanced Defense Systems Ltd, creada el 1948, el mateix any de la fundació de l’estat jueu. Van ser els encarregats de construir el “Domo de ferro2, un macrosistema de defensa capaç d’interceptar atacs emesos per la via aèria. La infraestructura consta d’un radar sofisticat que mapeja i rastreja les amenaces i un sistema de control i comandament format per operadors que poden decidir si disparar interceptors o no per neutralitzar els atacs. L’equipament més visible són els míssils interceptors i les llançadores mòbils, compostes per artilleria amb sistemes de guiatge avançats.
Amb aquesta cúpula defensiva capdavantera a nivell mundial, Israel fa gala de la seva tecnologia dominant, una vegada més, testejada en conflicte. El cost està a l’alturaa de l’expectativa: només els Estats Units van invertir “més de 200 milions de dòlars per ajudar Israel a pagar el sistema” segons dades de la BBC.
Estats Units, primera potència militar mundial, és fidel col·laboradora d’Israel. Només l’any 2020, va injectar 3800 milions de dòlars destinats a l’estat de l’Orient Mitjà. Aquests diners formen part d’un paquet aprovat pel govern Obama per a la dècada 2017-2028, que contempla una suma econòmica de 38.000 milions per a assistència militar a Israel.
Si bé el “Domo de ferro2 és una mostra del tarannà bèl·lic israelià, el seu bastió del 90% d’efectivitat, va fallar alguna cosa el 7 d’octubre amb l’ofensiva de Hamàs, que va acabar amb la vida de 1400 persones. La sorpresivitat i la intensitat de l’atac ―tot i produir-se amb mitjans molt més rudimentaris― va produir que unes Forces de Defensa d’Israel confiades no poguessin donar resposta amb la seva macro infraestructura.
La guerra a la Franja de Gaza deixa constància del desequilibri: Israel disposa de recursos armamentístics d’última generació, Palestina no té un exèrcit reglamentari. Mentre que el 1948 Israel s’establia com a Estat independent amb reconeixement de la comunitat internacional i fundava les seves Forces de Defensa d’Israel (FDI) ―a més de començar ja la carrera armamentística amb la creació de l’empresa Rafael Advanced Defense Systems Ltd―, Palestina es dividia i no obtenia un establiment estatal. A la dècada dels 90, amb la signatura dels Acords d’Oslo, es van crear estructures de seguretat palestines, però el recorregut del conflicte i la partició geogràfica ―el control del qual està sota diverses faccions i governs― mai no han propiciat una organització militar unitària per a Palestina.
La violència que transcendeix l’artilleria
La militarització va més enllà de les armes a l’ús, els soldats, els tancs, els míssils. La militarització està també en la concepció punitiva i en la cultura del pànic. Israel ha utilitzat diverses vegades altres armes, com en el cas de la guerra de Gaza del 2008: l’exèrcit va utilitzar fòsfor blanc, un químic altament nociu que viola el Dret Humanitari. Una altra manera de violència és l’anomenada “Skunk-Water”, un compost de químics que emeten una olor extremadament desagradable.
El líquid dissenyat per l’empresa israeliana Odortec és presumptament no letal i s’utilitza per “dissuadir multituds”. Ara bé, l’exposició a la “skunk-water” genera intensos episodis de vòmits, una respiració anormal, dolors abdominals i oculars, irritacions a la pell i fins i tot la caiguda dels cabells. La seva suposada no mortalitat i els danys permanents que poden generar està en debat, com denuncia l’escriptora i analista palestina Yara Hawari, que, a més, juntament amb diverses veus palestines, apunten que la “Skunk-water” s’ha utilitzat també per intentar expulsar famílies palestines de casa seva. Per obligar els palestins a desplaçar-se i així incrementar els assentaments jueus, Israel imposa la destrucció de les llars. El sistema serveix com a “càstig exemplar” i mecanisme per a poder requisar més terres. Aquesta pràctica, la “política de demolició de cases”, no només “amenaça l’existència del poble palestí”, sinó que és un “càstig col·lectiu que viola el dret humanitari”, denuncia l’ONU. Només el gener del 2023 “Israel va enderrocar 132 edificacions a la Cisjordània ocupada, 34 eren estructures residencials de palestins”, apunta l’informe de les Nacions Unides. Entre els anys 2009 i 2019, “Israel ha ensorrat més de 1.100 estructures només al territori ocupat de Jerusalem Oriental”, explica Amnistia Internacional esmentant dades de l’Oficina de Coordinació d’Afers Humanitaris de l’ONU. La política que Israel disfressa sota la premissa de “desmantellar cèdules terroristes” respon realment a una dinàmica de destrucció massiva. Per a Amnistia, “les autoritats israelianes han adoptat mesures arbitràries i desproporcionades en nom de la seguretat per ampliar el seu control sobre el territori palestí i expulsar la població palestina de zones que consideren estratègiques”.
