Un de cada onze nens i nenes al món necessita assistència humanitària vital, segons dades de Save the Children. Mentrestant, els retalls i bloquejos a l’ajuda internacional són cada vegada més grans, incloent-hi el tancament imminent de programes finançats per l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID). Aquesta situació posa en perill la vida de milions d’infants arreu del planeta que depenen d’aquestes ajudes per sobreviure a les condicions precàries en què viuen, bé sigui per guerres, fam, pobresa, canvi climàtic, malaltia, entre d’altres.
La reducció dràstica de fons ha obligat múltiples organitzacions humanitàries a suspendre programes essencials d’alimentació, salut i educació, deixant la infància en una situació d’extrema vulnerabilitat.
Segons dades recents, gairebé dos-cents programes d’organitzacions com Save the Children han estat afectats, havent-se de cancel·lar totalment o parcialment. I no és només la reducció dels suports, les noves polítiques impedeixen l’accés a subministraments mèdics, aliments i material educatiu ja existents, que fa setmanes que estan retinguts a les fronteres i als magatzems.
Més de 40 països d’Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina, Europa i Orient Mitjà s’han vist afectats, amb més de 17 milions d’articles d’ajuda encallats en magatzems, camions i amb proveïdors. Això suposa més de 14,5 milions de dòlars d’ajuda que no es poden lliurar. Es retenen més de 2 milions de quilos d’aliments per a nens, nenes i famílies, fins i tot en zones on s’han declarat condicions de fam.
El mateix passa amb més de 300.000 kits i subministraments d’higiene, aigua i sanejament, que afecten els camps de refugiats amb brots perillosos de malalties com el còlera. No es poden lliurar més de 150.000 kits de material escolar, com llibres de text, i els centres de jocs han hagut de tancar, interrompent l’aprenentatge dels nens i nenes, i negant-los un espai segur vital. No s’han pogut lliurar 13 milions de kits mèdics urgents per a nounats i les seves mares, exposant-los a riscos d’infecció, dolor i desnutrició.
Una crisi humanitària agreujada
L’impacte de la retirada de fons d’USAID és especialment alarmant en països que depenen en gran mesura de la cooperació internacional per garantir la seguretat alimentària i l’accés a la salut. L’escassetat de recursos està provocant el tancament de centres de salut i nutrició que atenen milers de nens i nenes amb desnutrició aguda.
La situació a Gaza és particularment preocupant. Allí, més d’1,1 milions de nens i nenes afronten una inseguretat alimentària extrema. La manca de fons ha impedit el lliurament de tractaments essencials, cosa que ha provocat el tancament de centres d’atenció maternoinfantil i la interrupció de programes d’alimentació per a menors en risc d’inanició.
A Somàlia, un altre país directament afectat per aquests retalls, aproximadament 4,4 milions de persones afronten una crisi alimentària severa. Save the Children s’ha vist obligada a tancar allí més de 120 centres de salut i nutrició, deixant sense atenció a més de 250.000 persones, la majoria d’elles nens i nenes.
De la mateixa manera, a l’Afganistan les clíniques mèdiques recolzades per ONG internacionals han estat l’única font d’atenció sanitària per a comunitats senceres. No obstant això, la manca de finançament ha portat al tancament de nombrosos centres, amb el risc que molts més deixin d’operar en les properes setmanes.
La posició de les organitzacions
Davant aquest panorama desolador, fluctuant i incert, diverses ONG han optat per no emetre declaracions sobre el tema. Aquestes concentren els seus esforços en continuar la seva tasca per seguir abordant i resolent d’alguna manera els problemes humanitaris que més afecten les comunitats internacionals que es troben en risc.
Una d’aquestes organitzacions és Unicef, que, sense donar informació sobre el nombre de nenes, nens i adolescents que atenen afectats pel retall d’USAID, advertia fa uns dies que “els retalls de finançament anunciats i previstos limitaran la capacitat d’UNICEF per arribar a milions de nenes i nens en situació d’extrema necessitat”.
No obstant això, el missatge dels organismes que han alçat la veu és clar: els retalls en l’ajuda internacional humanitària estan tenint conseqüències devastadores, especialment en la infància, i han de ser reconsiderats de manera urgent.
Crida a l’acció
Save the Children ha instat els líders mundials a prioritzar el finançament de l’ajuda humanitària i a protegir els nens i nenes més vulnerables. Així mateix, insta la societat civil a continuar donant i donant suport al dret a la supervivència, la protecció, el desenvolupament i la participació de la infància. Per a l’organització, invertir en els infants avui és la clau per garantir un futur més estable i segur per a les properes generacions.
De la mateixa manera, Unicef, a través d’un comunicat emès en nom de Catherine Russell, la seva directora executiva, “implora a tots els donants que continuïn finançant programes d’ajuda crítics per a les nenes i els nens del món”.
Fi de la pobresa, fam zero, salut i benestar, aigua neta i sanejament, ciutats i comunitats sostenibles, són alguns dels 17 objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030, signada en el Pacte Mundial de l’ONU, que s’estan veient seriosament transgredit amb el retall de l’ajuda internacional humanitària. S’espera que els signants del pacte es pronunciïn al respecte i activin protocols d’actuació que portin solucions efectives.
Tot i que és cert que el tancament d’USAID i la reducció de fons per a la cooperació han posat en joc la capacitat de resposta humanitària a tot el món, aquesta pot ser l’oportunitat perquè la comunitat internacional faci front amb altura el repte de redefinir el seu compromís amb els més vulnerables, ja que milions de nens i nenes pateixen les conseqüències d’aquestes decisions. El futur de la infància està en joc.
El Diari de l’Educació, 2025