Els instituts francesos apunten cada vegada més cap a un escenari de major polarització social. Segons el darrer informe del Tribunal de Comptes (PDF), prop de 1.550 centres dels 6.700 existents arreu del país presenten una baixa mixitat social: uns 800 escolaritzen pràcticament només alumnat desafavorit, i uns 750 només alumnat afavorit. Aquesta segregació és especialment intensa en entorns urbans: a París, Lió, Montpeller i Estrasburg, més del 40% dels instituts presenten una baixa mixitat social, ja sigui perquè escolaritzen pràcticament només alumnat pobre, ja sigui perquè escolaritzen pràcticament només alumnat ric.
La institució alerta que les mesures que s’han implementat per afavorir la mixitat social “són del tot insuficients”. De fet, avisa que el sistema tendeix a dividir-se en circuits diferenciats segons l’origen social de l’alumnat: mentre que una part dels centres -sovint privats/concertats- escolaritzen estudiants de classes altes i mitjanes, una altra part -principalment públics- concentren l’alumnat en situació de vulnerabilitat.
També avisa que el paper de l’ensenyament ‘privat sota contracte’ -institucions religioses a les quals l’Estat paga els salaris dels professors i una part del funcionament- és clau per entendre aquesta polarització. Amb un pes global que ronda el 22,3%, la seva composició social ha canviat de manera significativa en els últims anys, detalla la institució. Des de mitjans dels anys 2000, aquests centres escolaritzen cada vegada més alumnat de famílies molt afavorides i menys alumnat vulnerable, accentuant així la separació entre xarxes.
“El servei públic d’educació ha de garantir que cada alumne, sense distinció, rebi la millor educació general possible, contribuir a la igualtat d’oportunitats i a la lluita contra les desigualtats socials i territorials en l’èxit acadèmic i educatiu, i garantir la diversitat social de l’alumnat als centres educatius”, considera la institució, que alerta que la situació actual no ho garanteix. Com a exemple, exposa: “A Mulhouse, vuit instituts d’un total de nou presenten una mixitat social feble: set establiments públics desafavorits i un privat afavorit.”
Per tot plegat, el Tribunal de Comptes reclama una revisió profunda de les polítiques de planificació escolar i una implicació més gran de l’ensenyament privat a l’hora de combatre la segregació escolar. “Ni l’Estat ni els municipis no han aconseguit comprendre l’abast de l’erosió de la diversitat social a l’escola”, sentencia.
El Diari de l’Educació, 2026