La filòsofa, professora de la Sorbona i diputada del Partit Democràtic italià, Michela Marzano, es disposava fa un parell de setmanes a presentar a Pàdova el seu nou llibre ‘Mamma, papà e gender’ (La mama, el papa i el gènere). Però a última hora l’alcalde Massimo Bitonci, de la dretana Lliga Nord, li va negar l’accés al consistori per tal d’“impedir que es propagui la teoria del gènere”. La pressió d’un grup d’intel·lectuals va propiciar que finalment Marzano pogués celebrar la seva conferència a l’aula magna de la Universitat de Pàdova i de pas reaparegués el debat sobre aquest corrent.
Perquè, què és exactament la teoria del gènere? Segons la pròpia autora d’aquest llibre, “res”. Marzano explica a eldiario.es que hi ha diferents “estudis del gènere, que es van desenvolupar a partir dels anys 70 sobretot a França”, que indaguen en el comportament de l’ésser humà en un àmbit social, familiar, cultural o sexual, desposseïnt-lo del seu caràcter femení o masculí. És a dir, separant la disjuntiva antropològica entre home i dona de la relacionada amb la masculinitat o feminitat, de manera que un home podria tenir comportaments femenins i viceversa.
Segons Marzano, a partir d’aquestes exploracions, grups catòlics van començar a parlar d’una suposada teoria desenvolupada que, tanmateix, ningú defensa i no existeix com a tal. Es tractaria de retorçar aquests plantejaments per convertir-los en conspiració. Precisament per posar una mica de claredat enmig de tanta confusió, la filòsofa ha escrit aquest llibre amb el qual pretén “acabar amb la idea que un homosexual parteix d’una posició d’inferioritat o la idea masclista més estesa encara de que una nena és inferior a un nen”. No és, defensa, una teoria com a tal. “Parlem d’igualtat, tota la resta són invencions”, explica.
La filòsofa critica que, com a resposta a aquestes reivindicacions, grups ultracatòlics i d’extrema dreta porten temps “agitant el fantasma d’aquesta suposada teoria del gènere que vindria a destruir la família”. Els que la critiquen apunten que són les organitzacions que defensen els drets dels homosexuals que intenten imposar-la en el conjunt de la societat.
Flavio Romani, president d’Arcigay, el principal col·lectiu LGTB italià, el compara amb els Protocols de Sion, un libel publicat a la Rússia dels tsars en el qual es recullen els supòsits plans d’un grup ultrasecret jueu per controlar el món i sota el qual es van justificar els pogroms antisemites per part dels russos.
“Ens acusen de dir que una persona pot canviar a cada moment de tendència sexual i de voler convertir tothom en homosexual”, reconeix Romani. Afegeix que a través d’aquesta idea es desenvolupa en la societat un sentiment “homòfob” i que les seves iniciatives a les escoles per divulgar la igualtat entre diferents tendències sexuals compten amb un fort i creixent rebuig.
Campanyes contra la ‘teoria del gènere’
Aquest estiu l’alcalde de Venècia, Luigi Brugnaro, recolzat per una coalició de dretes, va decidir retirar de les escoles 49 llibres en afirmar també que defensaven la “teoria del gènere”. A l’octubre, el Consell Regional de Ligúria, governat per Giovanni Toti, del partit Força Itàlia de Silvio Berlusconi, va aprovar fins i tot una resolució per prohibir aquesta ideologia a les escoles. I poc abans un comitè del partit Fratelli d’Italia a la regió de Trento va llançar una campanya amb el lema ‘No a la ideologia del gènere a les escoles’, utilitzant la imatge d’un transsexual de 17 anys que va decidir acabar amb la seva vida després que els seus pares miressin d’imposar-li una teràpia curativa.
La fotògrafa Rose Morelli, que va captar la cara plorosa del jove maquillat Leelah Alcorn, va anunciar accions legals contra el partit. Igual que va fer temps enrere el cèlebre publicista de Benetton Oliviero Toscani quan Fratelli d’Italia va posar el rètol d”Un nen no és un caprici’ a una obra de Toscani en què dues parelles homosexuals aguanten un nadó.
El cap del grup parlamentari de Fratelli d’Italia, Fabio Rampelli, respon aeldiario.es que aquelles van ser “iniciatives autònomes” i que no poden “controlar la publicitat de tots els cercles del partit”. L’important per Rampelli és que “la diversitat entre home i dona existeix i no hi ha cap raó per la qual els nens aprenguin conceptes que són contraris a la naturalesa humana”.
“Els adults tenen total llibertat per decidir canviar-se de sexe o per tenir relacions homosexuals”, defensa el portaveu del partit, però “no és una cosa que s’hagi d’inocular als nens”. “Tant de bo fos cert que la teoria del gènere no existeix, perquè això significaria que hem guanyat la partida, però hem comprovat que hi ha una activitat espasmòdica de certs grups que no fa cap bé al sistema educatiu”, afegeix.
La mateixa ministra d’Educació, Stefani Giannini, es va veure obligada a declarar que la reforma educativa que està en marxa no introduirà “cap teoria del gènere”.Pel cap parlamentari de Fratelli d’Italia “el que s’ha d’explicar als nens és com funciona el cos i això ja es fa”. Mentre que els col·lectius homosexuals reclamen que s’eduqui en la igualtat, perquè “amb prou feines hi ha referències a la sexualitat en els llibres de text italians i les úniques aportacions parteixen a nivell individual de les escoles o d’alguns col·lectius”.
Tant per a la filòsofa Marzano com per al president d’Arcigay el que hi ha darrere és “una estratègia dels grups catòlics i conservadors per no fer un pas enrere davant la llei d’unions civils”. Actualment al Parlament italià es debat aquesta proposta legislativa per regular els matrimonis entre parelles del mateix sexe.
El Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg ha condemnat a Itàlia per ser un dels pocs països europeus que no compten amb una legislació que protegeixi els drets de les parelles homosexuals. Però malgrat l’impuls del primer ministre Matteo Renzi i de figures del PD, el debat no només compta amb l’oposició de tots els grups de dretes, sinó també d’alguns sectors del propi partit de govern.