S’ha escrit i parlat molt sobre la indignació, la incredulitat o la vergonya del que està passant. Però en aquest article voldria referir-me a les declaracions de periodistes, tertulians i polítics que diuen que la culpa del que passa a Catalunya és del professorat (i també d’algun mitjà de comunicació). Acusen que s’ha dedicat durant molts anys a enaltir el patriotisme i el professorat que és de partits independentistes. Abans un ministre nefast ja havia dit que el seu “interès és espanyolitzar els alumnes catalans”. Ho diuen i es queden tranquils. Ja sabem que tot això de la postveritat, remoure els sentiments i les mentides –noves o històriques– és el pa de cada dia. Però arriba un moment que hem de reivindicar que una falsedat, falòrnia, falsia i, sobre tot, trola, encara que és repeteixi com un eco maligne, sempre és una trola. I això és el que són aquests comentaris.
Suposo que ho deuen dir per la llengua catalana a les escoles, la planificació i immersió lingüística, després de molts anys de foscor, i la seva repercussió en els factors polítics i socials, que comença el 1983 i ha sofert diverses modificacions. La immersió sempre ha estat polèmica, sigui pels detractors o pels que diuen que és insuficient. La trola és que vénen a dir que a les escoles no es parla de la realitat espanyola, ja que el professorat és d’esquerres i independentista i l’alumnat únicament parla el català. I això ha provocat el que ha provocat, diuen. La culpa es de l’educació! Quina novetat!
Si analitzem els resultats de les proves de competències de Sisè de Primària els darrers anys, es veu que un 37,2% dels alumnes tenen un nivell mitjà-alt de català (alt, un 24,6%); mentre que en castellà, un 38% mitjà-alt i un 25,5%, alt. I si preguntem al professorat ens poden dir que es parla català entre alumnat i professorat i sembla que hi ha una tendència a parlar el catanyol entre ells ja sigui al pati, jugant o al carrer. Però això no vol dir que no s’acabin dominant les dues llengües (o més, que seria ideal). I que, venint d’on venim, hem avançat molt.
I la vida social? No són conscients els que culpabilitzen el professorat que la seva vida social està impregnada de llengua castellana i cultura espanyola, ja que veuen molt canals en castellà, juguen a la consola en castellà i molts es comuniquen en castellà per correus, WhatsApp, etc? Troben, moltes vegades, més útil el castellà. Només s’ha d’anar pel carrer o pels mitjans de transport per veure la utilització de les llengües.
I és cert que hi ha hagut denúncies d’un partit polític de dretes i d’una societat coneguda pel seu tarannà crític amb qüestions catalanes que assumeix la lluita com una patologia lingüística, on acusa d’un cert adoctrinament dels llibres de text basats en un informe anònim (“Adoctrinament ideològic partidista en els llibres de text de Catalunya”). No han mirat llibres que hi ha a escoles de fora de Catalunya, on es troben veritables barbaritats i tergiversacions de la història o dels personatges que van ser incòmodes al règim anterior, o que parlen molt bé de certes polítiques del Partit Popular. Sempre hi ha hagut història inventada. I no dic que no hi hagi errors en molts llibres, tant catalans com castellans. Però tampoc no saben que moltes escoles ja no fan servir llibres des de fa temps i que aquesta és la tendència, però no per l’adoctrinament, sinó per millorar la metodologia de treball a les aules.
El professorat, més bé o més malament, ha anat fent la seva feina, tant els que van néixer amb llengua catalana com els que ho van fer en llengua castellana. Però ha imperat el respecte a totes les llengües i les cultures; i més, a la castellana (no al castellanisme, com en d’altres indrets), que en estar tan a prop és impossible no tenir-lo interioritzat en moltes pautes culturals. I benvingut sigui tot allò que és cultura que amplia el coneixement i el patrimoni personal i social.
No es pot confondre cultura amb adoctrinament. La majoria del professorat, durant mols anys, ha treballat les dues llengües, ha desenvolupat valors de democràcia i solidaritat, cultura pròpia i propera, i no es mereix, una vegada més, que diguin que té la culpa del que està passant. Com diria Edgar Morin, estan cecs de coneixement, no poden veure més enllà dels seus límits.
