No han millorat els resultats acadèmics. Els alumnes treuen unes notes similars a les d’abans. Però sí que s’ha notat un canvi en el clima que es viu a l’aula, en la capacitat de treballar en equip i en la creativitat dels joves que ja estan escolaritzats dins el programa d’innovació Horitzó 2020 que han impulsat els Jesuïtes Educació. Tres anys després de posar en marxa un procés de transformació de la forma de fer classe, aquesta institució ha presentat una avaluació que intenta calibrar l’impacte dels canvis en el que aprenen els alumnes.
“L’avaluació és el motor de la millora educativa”, ha manifestat Enric Masllorens, director dels Jesuïtes des de fa un any, conscient que moltes mirades del món educatiu català estan posades en els resultats d’un procés d’innovació que va aixecar moltes expectatives en el seu dia. L’estudi s’ha centrat en els alumnes de la seva Nova Etapa Intermèdia (NEI) –de Cinquè de Primària a Segon d’ESO–, i tot i que l’ha coordinat el propi centre de recerca de la institució, CETEI, hi han participat grups de recerca d’universitats tan diverses com Blanquerna, FLASCSO (de Buenos Aires), la UPF o la Northwestern University de Chicago.
De tots els àmbits analitzats, els Jesuïtes en destaquen com a progrés més evident la millora del clima de l’aula. “La conflictivitat s’ha reduït molt”, sosté Masllorens, satisfet perquè precisament un dels seus grans canvis ha estat habilitar aules de 60 alumnes (amb tres professors, això sí). “Podríem pensar que hi hauria més soroll, menys concentració… Doncs no”, conclou.
Les dades així els ho confirmen. En una escala del 0 al 4, els estudiants dins l’etapa NEI valoren per sobre de 3 la seva relació amb el professor, l’estar a gust a classe, l’ambient a l’aula o l’ajuda entre companys; en el cas dels alumnes que no estan en la NEI, les seves respostes són inferiors (en la relació amb el docent hi ha quasi 1 punt de diferència; en la relació entre companys, menys de 0,5).
Ítems com aquests els han agrupat després segons si tenen a veure amb la cohesió de grup –relació entre iguals, per exemple– o amb la conducció de grup –relació amb el docent i amb l’organització–. L’estudi els ha mostrat que, en el primer cas, tots dos grups d’anàlisi (els que estan dins la NEI i els que no) obtenen resultats alts, però similars. En el segon cas, hi ha més diferència. “On s’ha implementat la Nova Etapa Intermèdia hi ha una millor percepció dels factors verticals (la relació professor-alumne)”, exposa l’informe.
Altres elements que han identificat com una tendència han estat el progrés en competències de cooperació i treball en equip, i també en creativitat. Ha estat un equip de la universitat de Blanquerna el qui s’ha encarregat de mesurar l’impacte sobre aquesta la creativitat, mitjançant el Test de Torrance, que avalua el pensament creatiu a través de proves d’expressió verbal i d’expressió figurada (és a dir, dibuixos). Si el grup d’alumnes dins d’aules innovadores ha obtingut una puntuació mitjana de 79,4 (sobre 100), l’altre obté un 66,4.
Els resultats acadèmics es mantenen
Pel que fa als resultats acadèmics, els Jesuïtes celebren que s’hagin mantingut com fins ara, malgrat que no s’hagi experimentat una millora significativa. “Una de les pors que hi havia era que, tot capgirant la forma de fer a les nostres escoles, caiguessin els resultats”, exposava Xavier Aragay, el qui era director de la institució quan es va posar en marxa Horitzó 2020. No ha passat, d’acord amb les seves avaluacions internes però també amb les proves de competències bàsiques que realitza la Generalitat de Catalunya, en aquest cas als de Sisè de Primària.
Aragay afegia que la raó de ser d’Horitzó 2020 la de millorar les notes de l’alumnat, les quals “ja eren satisfactòries”, sinó millorar en tot el que té a veure amb les seves habilitats socials o emocionals –anomenades no cognitives–, “el creixement integral de la persona”. De fet, per a la recerca han seleccionat fins a 75 ítems que aspiren a potenciar entre l’alumnat, i que van desde les ja mencionades creativitat o cooperació fins al pensament estratègic o la compassió. “Hem d’oblidar l’obessió per la tecnificació i formar persones més humanes, capaces de dirigir el seu propi projecte de vida”, ha afirmat.
“No n’hi ha prou amb intuïcions: hem de contrastar”
Els Jesuïtes han volgut acompanyar la seva autoavaluació d’un missatge que han dirigit a tots aquells centres i institucions immersos en processos de canvi escolars. “En educació no n’hi ha prou de tenir intuïcions i opinions: hem de quantificar i contrastar els progressos”, ha proclamat Aragay, “en aquesta primavera pedagògica que està vivint el país necessitem contrastar els processos”. De fet, Aragay ha assegurat que no hi ha encara massa eines de recerca encara per avaluar l’impacte que un canvi genera en l’educació, motiu pel qual han hagut també d’innovar en aquest sentit.
El procés innovador dels Jesuïtes és progressiu i aspira a arribar a totes les seves escoles, cursos i alumnes l’any 2020. De moment, l’etapa NEI s’ha implantat en quatre escoles (El Clot, Sant Gervasi i Lleida des del 204 i, des d’enguany, Bellvitge), mentre que la innovació a Infantil es duu a terme en tres altres escoles. Els canvis a l’etapa TQE (Tercer i Quart d’ESO) s’estan implantant des del curs actual a les tres primeres escoles que van adaptar-se a la NEI, i està previst que el nou model pedagògic s’apliqui des del setembre vinent també a la Formació Professional.
El professorat: entre el convenciment i la sobrecàrrega
No tot han estat bones notícies en la recerca. En l’informe d’avaluació han aflorat algunes “alertes”, tal com les han volgut anomenar, i que es proposen solucionar per dotar de sostenibilitat en el temps el projecte. La més evident l’han manifestat els docents. “Aquest model és molt exigent per als docents”, constata la part de l’informe on s’ha enquestat el professorat. La “implicació emocional que suposa el seu paper”, així com “l’exigència que demana aquesta metodologia tan contínua” –més basada en projectes que en classes magistrals tradicionals–, fa que hagin de suportar “un alt volum de feina”.
Aquesta percepció de desgast, tanmateix, va de la mà d’un major convenciment de mestres i professors en la seva tasca diària. “Tots afirmen que no tornarien enrere”, sentencia la recerca, que observa que una docència més compartida amb altres col·legues, i que deixa més autonomia a l’alumne, “connecta més amb la seva vocació”. +
Més enllà de com ho veu el professorat, altres elements en què l’Horitzó 2020 necessita millorar, segons els seus propis impulsors, és en la participació de les famílies –“no ha estat tan intensa com esperàvem”, afirma Aragay–, i en garantir la sostenibilitat del model a nivell de recursos. En aquest últim cas, reconeixen que el procés de canvi ha generat algunes tensions en el si de les escoles que tenen cursos dins el programa d’innovació i d’altres que encara no ho estan.
