En Noa ha cursat enguany el segon de batxillerat. L’Àngel cursa estudis literaris a la UB. Ell es presenta com una persona trans de gènere indefinit. Ella com una noia trans –”més o menys”, puntualitza. Són joves que no se senten còmodes amb les categories que els assigna la societat, i per canviar-ho han impulsat Joves Trans, un col·lectiu de suport mutu, activisme i conscienciació format per joves d’entre 14 i 23 anys.
La seva joventut no és obstacle perquè tinguin molt clars conceptes que –tot i estar cada cop més estesos– no són coneguts pel gruix de la societat, i és que els viuen en pròpia pell. “Una persona trans és una persona el gènere de la qual no concorda amb el que se li va assignar en néixer”, explica en Noa. Volen fugir de la idea que una persona trans es limiti a “un noi que va néixer en un cos de noia”, com es diu habitualment. “Em vaig passar molta part de la meva adolescència preguntant-me si era un noi, i vaig concloure que no era un noi, i per tant havia de ser una noia, però en base a investigar i llegir, em vaig adonar que no tenia perquè ser una cosa o l’altra”, explica el Noa.
“Ser trans no significa que hagis de tenir una disconformitat amb el teu cos, tot i que és habitual”, apunta l’Àngel. “Vivim en un món que tota la vida t’ha dit que si tens aquest cos ets tal, és molt fàcil pensar que tens un problema amb el teu cos, però el problema és social”, afegeix en Noa. Per l’Àngel, el que s’anomena disfòria de gènere té dues perspectives separades: “una que és corporal i una que és social, una és un problema per com et tracta una altra persona i una altra és en relació amb el teu cos, però pots tenir-ne una, les dues, o cap”. “L’anàlisi social no invalida que si tens una disconformitat amb el teu cos necessites solucionar-la”, conclou en Noa.
El com s’aborda aquesta qüestió, però, els preocupa especialment. És per això que formen part de la plataforma ‘TRANSforma la salut’, que lluita per la despatologització de la transsexualitat, és a dir, que no sigui tractada com una malaltia. “Hi ha diversitat dins del col·lectiu trans: hi ha persones que es volen hormonar, persones que no, d’altres que es volen operar… la nostra identitat només la sabem nosaltres”, deia fa uns dies l’Àlex, de Joves Trans, en un acte de la plataforma recollit a El Diari de la Sanitat. Lamenten, però, que per accedir a tractaments hormonals o cirurgia, les persones que ho desitgen han de passar per un circuit que els diagnostica la seva identitat com un trastorn psicològic i els fa adaptar-se a uns patrons.
I com sorgeix un col·lectiu de joves trans? Els seus impulsors es van conèixer a través d’un grup de WhatsApp, amb persones trans de diversos llocs de parla castellana. “Volíem informar-nos sobre el panorama que hi havia en aquell moment i vam entrar en contacte amb Generem i vam anar a activitats de l’Espai Trans, i tot molt bé però jo em trobava molt petit en comparació amb la resta de la gent”, explica en Noa. “Les persones de més de 30 anys tenen una experiència del que és ser trans molt diferent de la nostra”, afegeix l’Àngel.
Per aquests joves, els grups de WhatsApp en resultat espais de trobada amb persones amb qui compartir experiències. Grups amplis com aquell en què participava en Noa, o un grup de suport feminista en què va entrar l’Àngel. “Ajuda molt perquè el mòbil sempre et dus amunt i és com tenir sempre un lloc segur vagis on vagis”, assegura l’Àngel. Al dia a dia, tenen el maldecap de sortir de l’armari com a trans constantment. “Per una part és molt cansat anar pel món explicant constantment tot el que ets, però per l’altra penses: si ho explico jo no ho haurà d’explicar una altra persona”, diu el Noa, que s’ho pren com a activisme: “Només amb ser trans, cada relació que tinguis amb altres persones està significant alguna cosa, ja té una referència, quan conegui una altra persona trans serà molt més fàcil”.
