Olga Lanau es va incorporar com a gerent de la Univeristat Politècnica de Catalunya el passat desembre amb la presa de possessió del nou rector Enric Fossas. El repte que afronta Lanau, que va ser gerent de la UB entre 2001 i 2005 amb el rectorat de Joan Tugores i posteriorment directora de prevenció d’incendis de la Generalitat, és gestionar una universitat en una situació econòmica dramàtica. L’anterior gerent, Carme López va abandonar el càrrec declarant que la UPC “no és viable” i que no hi havia diners per pagar la nòmina de desembre. La seva successora confessa que s’ha trobat una situació encara més complicada del que esperava, però de moment no perd els ànims i ho explica somrient.
Quin dèficit té acumulat la UPC?
113 milions i mig.
I d’on surt aquest dèficit?
Porta molts anys i cada any, des de fa 15 anys, s’ha anat tancant el pressupost de la universitat amb dèficit. El 2013 hem tancat amb 2,7 milions de dèficit i, sumat a tot el que hi havia, finalment arribem aquí. L’explicació és molt fàcil. Si tens menys ingressos que despeses, tot això ho vas acumulant i es va fent aquesta bossa. Llavors devem diners d’IRPF, de Seguretat Social, paguem tard als proveïdors, … Aquesta és l’explicació, cada any hem tingut més despeses que ingressos.
I què implica aquest dèficit en el dia a dia?
Implica que tenim moltes tensions de tresoreria, que hi ha mesos de l’any en els que no arribem per poder pagar per exemple les nòmines. Tenim des de fa anys unes pòlisses de crèdit i tirem d’elles per poder tenir més capacitat de tresoreria, però tot i això hi ha mesos de l’any que si no fem alguna cosa no podem pagar tot el que hem de pagar, o sigui que les implicacions són importants.
Al desembre quan vau començar semblava que no podríeu pagar les nòmines.
De fet vam pagar la nòmina el 31 de desembre a última hora del matí, perquè no teníem prou diners.
I d’on van sortir aquests diners?
La Generalitat ens va avançar diners dels mesos següents per poder pagar la nòmina, perquè no hi havia diners suficients.
Com s’explica aquesta diferència entre ingressos i despeses?
Tu fas un pressupost cada any, que és una previsió tant d’ingressos com de despeses. Si no fas una previsió mínimament ajustada, el que passa és que vas gastant d’acord amb el que tens previst de despeses, però si resulta que t’han arribat menys ingressos, arribes al final de l’any i t’has gastat més del que tenies. I això és que ha anat passant durant els últims anys, i llavors al mes de setembre ja se t’han acabat els diners però tu continues gastant, perquè has de pagar personal i totes les unitats tenen el seu pressupost i van pagant d’acord amb el pressupost que tenien però els ingressos no arriben. Jo crec que les previsions d’ingressos sempre s’han fet de manera molt optimista i si no fas un control rigorós durant tot l’any te n’adones del que t’està passant al final i això és el que ha passat. Per tant ara cada tres mesos farem un control del pressupost a veure com anem, perquè sinó, malament.
Quines mesures teniu clares per sortir del forat econòmic?
La primera és fer un pressupost equilibrat. Fins que no arribem al punt que tinguem tants ingressos com despeses no en sortirem. Com resoldre el dèficit acumulat? D’una banda, hem d’aconseguir que en els propers anys tinguem no equilibri sinó superàvit, de tal manera que això ens serveixi per anar reduint el dèficit. I d’altra banda, jo crec que una de les mesures que ens ajudarà és gestionar bé el nostre patrimoni. Això pot voler dir des de vendre patrimoni a llogar-lo, fer un tipus d’operació una mica com està fent la Generalitat, que està utilitzant el seu patrimoni per tenir ingressos extraordinaris.
Com es pot assolir aquest superàvit? Reduint despeses?
Haurem de fer alguna cosa per augmentar els ingressos. Hem d’intentar d’una banda aconseguir més contractes de transferència i projectes, ja que dels ingressos que tenen els professors per fer contractes i projectes hi ha una part que es diu overhead que es queda pels ingressos generals de la universitat. D’una banda tenim com a projecte incrementar això, que vol dir fer molta promoció i anar a vendre el que tenim, que tenim molta cosa a vendre, i d’altra banda, la captació d’estudiants. Hem d’aconseguir captar estudiants no només locals sinó estudiants estrangers. Per tant hem d’internacionalitzar, necessàriament. Estem treballant en projectes sobre això per aconseguir més ingressos, perquè el que sembla que no millorarem és el finançament públic. Tot apunta a que el finançament públic en el millor dels casos es mantindrà estable.
I què hi ha del preu de les matrícules? Aquest curs han pujat un 10,5% les enginyeries.
Nosaltres, i això ho hem parlat amb els estudiants, creiem que efectivament el coeficient d’experimentalitat que han de tenir els nostres ensenyaments és més alt del que tenen, però el que no volem és que això ho pagui l’estudiant. No es tracta de que l’estudiant pagui més diners de matrícula, que ja ha tingut un increment molt important, sinó que la Generalitat ens financi millor, i que tingui en compte que els nostres ensenyaments són més cars de mantenir que no pas el que ens paguen amb la transferència.
En la qüestió dels ingressos, s’ha criticat sovint que les transferències de la Generalitat han estat menys de les previstes i es parla d’un “deute històric” amb les universitats.
Aquí hi ha dues qüestions. Una és el pressupost i una altra la tresoreria. A nivell de pressupost la Generalitat et reconeix cada any una quantitat. Llavors què ha passat? Que el pressupost dels últims anys s’ha reduït molt substancialment. Les transferències que ens arriben de la Generalitat s’han reduït molt. L’altra cosa és que aquest pressupost te’l pagui, que no l’ha pagat sempre, i per tant tenim un deute. Però això és una qüestió de liquiditat de diners, no de pressupost. Passen les dues coses. Però tot s’ha de dir, aquest any la Generalitat ens està retornant ja part del deute que té amb nosaltres. Si segueix aquest ritme possiblement aquest 2014 s’acabarà aquest deute.
A quant ascendeix aquest deute?
Aquí tenim alguna petita diferència. Per ells el deute no arriba a 20 milions, per nosaltres és de 25. Des de la perspectiva de la universitat entenem que hi ha més quantitat que ens deuen i ells consideren que no. Encara ho estem discutint. Però si van transferint cada mes una quantitat a compte del deute en principi durant aquest any s’acabaria, però no és el mateix això que el pressupost. A nivell de pressupost s’han reduït moltíssim les transferències que rebíem de la Generalitat, de manera exagerada, un trenta i pico per cent en pocs anys. La universitat genera ingressos de matrícula, ingressos de transferència i projectes dels professors, i els ingressos públics. Llavors si aquesta pota es redueix substancialment, patim.
Igual que us estan tornant el deute a vosaltres, l’estan tornant a les altres universitats?
Sí. No sé en quina mesura, però s’hi van comprometre perquè ha passat una cosa que ens ha afectat a tots. Les universitats havíem estat autoritzades pel Govern de l’Estat a aplaçar algunes quotes del que paguem d’IRPF, però el Ministeri d’Hisenda va dir fa dos mesos que no permetria més l’aplaçament, el que vol dir que a sobre hem de pagar més diners, les quotes que ens toquen més les que teníem aplaçades. Quan això ho vam plantejar a la Generalitat, ens va dir que no ens preocupéssim perquè ens anirien tornant el deute de tal manera que ens compensés el major pagament que tenim.
Com valora el model de gestió de les universitats? Ha donat ales al descontrol?
El sistema universitari català en els anys 90 va fer un boom, va fer un procés d’expansió molt important, van aparèixer noves universitats… En aquells moments va créixer sense tenir en compte les projeccions de futur. De fet, ara el Govern es passa el dia dient que hi ha moltes universitats, que hi ha molts campus, que hi ha moltes titulacions, que hi ha molt de tot. Però això ho ha aprovat el Govern. Les universitats proposen, però hi ha algú que aprova, que són els governs. En general totes les universitats van créixer, i també es va ajuntar amb els famosos parcs científics que van promocionar els governs. Totes les universitats van fer els seus parcs científics i van créixer molt.
I en el cas de la UPC?
En el cas de la UPC jo crec que aquesta expansió ha sigut molt gran en relativament poc temps, potser en 10 anys, i no s’ha valorat que aquest creixement tenia una repercussió de futur. Ara tenim uns campus grans, alguns mig buits, amb uns costos importants, amb els parquetazos… Els parquetazos són un sistema que es va inventar el govern de l’Estat per fer els parcs científics de les universitats, que era un préstec. Anaven donant préstecs a les universitats, que en uns anys s’havien de tornar amb uns interessos. Amb aquests préstecs totes les universitats vam créixer molt, la Politècnica també. I ara què ens passa? Que potser vam créixer més del que necessitàvem, perquè finalment el número d’estudiants i els projectes i els contractes i la recerca és més o menys estable. Hem crescut molt, tenim espais mig buits i molts préstecs a retornar. La UPC ha de retornar 90 milions d’euros en parquetazos en 15 anys, que són molts i afecten a la tresoreria.
Per tant hi va haver un descontrol?
Jo diria que més que descontrol de la gent, que jo crec que no, ha sigut poca planificació en el govern, per dir-ho d’alguna manera. Pensar de manera molt immediata i no tenir en compte que al cap dels anys això és com un bumerang, que vas fent però després torna. Segurament fa 10 anys ningú preveia que hi hauria la crisi econòmica general, que les administracions farien les retallades que farien, que les retribucions baixarien… Tot això no estava previst. Però no diria descontrol, sinó que no s’ha fet una bona planificació del futur i ara ho estem pagant. I també penso que quan tu tens un dèficit tan gran vol dir que durant molts anys no s’ha controlat massa la despesa, perquè si la controles no pots acabar un exercici amb un dèficit de 20 milions d’euros, és una desviació significativa respecte al pressupost. Però jo penso que les persones han anat fent el que havien de fer i és més aviat un tema de qui governa de no tenir ben planificat l’escenari.
Reclamar aquesta planificació per part del govern no xoca amb l’autonomia de la universitat?
Aquest és un tema delicat. Jo crec que les universitats tenim autonomia però els governs tenen la capacitat de decisió de determinades coses, com per exemple el mapa de titulacions, els graus i els màster que s’oferten a Catalunya. Les universitats tenim la capacitat de fer propostes, de treballar-les i de presentar-les, però finalment qui autoritza que una titulació s’oferti en el país no és la universitat. Tu proposes coses, te les aproven o no, i després la teva capacitat d’autonomia el que et permet és gestionar-les de la manera que consideris millor, però l’aprovació no la fas tu. Jo crec que el govern té la responsabilitat de les grans coses de les universitats, però que la universitat té la seva responsabilitat. La Generalitat no ens diu fes això o fes allò altre. Ens dóna un marc, perquè és el govern, però a partir d’aquí som nosaltres els que tirem, i si ens equivoquem som nosaltres, tot i que és veritat que et poden ajudar a no equivocar-te, però la responsabilitat és nostra.
La Sindicatura de Comptes va detectar un seguit d’irregularitats a la Fundació Politècnica que van aixecar polèmica. Aquests tipus d’entitats, com les fundacions que tenen les universitats, no faciliten el descontrol?
Jo crec que al final es tracta de que controlis la situació. Per determinades coses pot ser més útil tenir una fundació, que té més marge de maniobra que no pas el que tenim nosaltres com a administració. El que passa és que com a entitat mare has de controlar la situació de les entitats del grup. Si no la controles, com més lluny de l’òrgan de govern, més possibilitats de fer les coses malament. Però si la controles no té perquè passar. La Fundació Politècnica va resoldre la seva situació i ara tenim una persona de l’equip rectoral que és el responsable de les entitats del Grup UPC i que fa un seguiment molt proper de les entitats. En principi tant és que estiguin en una fundació o aquí, perquè hi ha una persona de l’equip de govern que està al cas.
