Nit dels Gaudí. Oriol Pla és actor i està a la llista de possibles guardonats per rebre el premi al millor actor secundari pel seu paperàs a Incerta glòria, dirigida per Agustí Virallonga i basada en la novel·la de Joan Sales.
Se’l veu nerviós, és normal, és el premi més important que dóna el cine català. Obren el sobre i se sent el seu nom. Somriu i puja a l’escenari. Arriba el moment més pesat de la festa, però necessari: els agraïments. S’han de donar, però hi ha premiats que tenen sentit de la mesura al costat d’altres que fins i tot fan memòria del seu gat. L’Oriol enfila bé el seu parlament i de sobte cita l’escola Orlandai, l’escola on va anar quan era un nen petit que encara no sabia ben bé per on aniria la seva vida. Potser havia somiat en l’estona que ara es convertia en una realitat. Agraeix que l’escola li va ensenyar a estimar tots els llenguatges. Mite i logos. Ciència i art. Li van ensenyar que els llenguatges són complementaris, que el cos i l’esperit o l’ànima, poseu-hi el nom que més un agradi, o la raó i l’emoció van lligats, com la cara i la creu. I els mestres, els d’Orlandai i els altres escoltem amb una emoció continguda les paraules de l’Oriol. Ens sentim profundament commoguts. Sabem que tenim molts Oriols a cada classe i que amb les seves necessitats, amb les seves singularitats donen sentit a la nostra feina i ens agafen de les mans i ens diuen per on hem de transitar tots junts.
Oriol, gràcies per les teves paraules, per aquest recordatori que aquestes dies ens sembla més valuós que mai, perquè vivim uns temps estranys, uns temps on algunes persones pretenen fer de les mentides sobre què passa a les escoles l’única realitat, uns temps on necessitem discursos com el teu per argumentar encara amb més força i més intensitat que volem una escola inclusiva, de tots i per a tots, una escola que faci possible que cada nen i cada nena, que cada jove desenvolupi al màxim les seves capacitats entenent que el punt d’arribada serà diferent. Una escola on es puguin equivocar sense por a ser sancionats, on l’assaig és un primer pas per l’encert. D’això en diem excel·lència, excel·lent Oriol.
El grup de mestres que t’han tingut deuen recordar-te petit, corrent pel pati, escoltant amb atenció les seves paraules, saltant-te algunes normes, estimant la vida com només saben estimar les criatures. I els poetes. I els bons actors que transmeten veritats profundes en les seves interpretacions.
Com també ho fan els bons mestres i les bones escoles. Estimar la vida, Tota ella.
