“El camp està saturat, hi ha prop de 10.000 persones allotjades i la densitat és molt elevada. Són persones que es troben atrapades entre autopistes amb tanques i la policia”. Així descriu la situació a Calais Grégoire Bonhomme, responsable del centre juvenil que Metges Sense Fronteres hi té muntat des del juliol per a menors no acompanyats. A la Jungla, nom amb què es coneix el camp de refugiats en aquesta localitat francesa que connecta amb el Canal de la Mànega, es calcula que hi ha entre 600 i 800 menors no acompanyats, és a dir, menors que viatgen sols a la recerca d’un lloc segur.
“Els infants són la primera víctima, estem parlant de menors no acompanyats, joves que no tenen cap referent, ningú que els recolzi, que els ajudi a prendre decisions. Potser el seu pla era anar a Anglaterra i ara són aquí des de ja fa set o vuit mesos sense poder moure’s i sense poder retrobar-se amb cap familiar”, explica a El Diari de l’Educació Bonhomme. És el cas, per exemple, d’en Samir (17), que va fugir de Síria després de resultar ferit. Fa nou mesos que és a l’espera de poder reunir-se amb el seu germà al Regne Unit. En Samir va marxar de Síria, com el seu germà, a través de Turquia. Ha passat per Grècia, Sèrbia, Montenegro i Alemanya, jugant-se la vida i dormint al ras.
Tot i que segons la legislació francesa i europea els menors no acompanyats han de rebre protecció, allotjament segur i accés a l’atenció sanitària, la realitat és una altra. “El govern no els protegeix… Si no, no serien aquí, sovint sense dutxes o sense unes condicions sanitàries adients”, explica Bonhomme. Als que volen quedar-se a França –a diferència d’en Samir– els resulta molt complicat accedir al servei de protecció a la infància nacional ja que els serveis estan desbordats a causa del nombre de peticions.
Un espai dins però ‘lluny’ del camp
Davant d’aquest desamparament, des de principis de l’estiu Metges Sense Fronteres (MSF) va muntar en col·laboració amb altres organitzacions com Refugee Youth Service (RYS) un centre especial per menors no acompanyats, ja que ara MSF –present a Calais des del 2015– se centra en salut mental i en aquest grup de menors. “Més enllà de les necessitats educatives, aquests joves necessiten protecció i guia sobre com utilitzar el seu temps al camp de forma constructiva”, explica RYS sobre el seu projecte.
El centre per a menors no acompanyats muntat a l’estiu ajuda els infants i joves a tenir un espai que se senten seu, encara que sigui només per un temps. “Quan veiem els nens al centre tenen molta energia i estan molt contents de tenir un espai per poder jugar. Ara bé, si vas més enllà i mires més a fons, els nens estan cansats, cansats del viatge, del que estan experimentant, decebuts també d’estar atrapats i ser aquí a Calais”, assegura aquest professional de MSF.
Al centre, els joves poden assistir a algunes classes i realitzar-hi activitats o participar en jocs, però també poden rebre atenció psicològica, gràcies també als traductors que MSF hi té tant per a l’àrab com el pashtun, per exemple. “Estem fent consultes individuals i també grups de discussió on poden parlar de la seva experiència. També fem grups de teràpia i intentem fer activitats per crear un vincle de confiança, perquè es coneguin el camp i entenguin la seva situació”, explica Bonhomme. “Psicològicament es troben en un estat de total inseguretat i en un estat d’estupor emocional, és a dir, han perdut la capacitat de pensar, de construir projectes. Els ajudem a construir el seu projecte migratori”, explica Joelle Vernet, psiquiatra de MSF.
“La idea del nostre centre és que els infants puguin ser infants, puguin jugar a esports, amb nens de la seva edat, i fer activitats”, resumeix Bonhomme sobre aquesta iniciativa.
El nombre de menors sols es quadruplica
Segons dades oficials, més de 88.000 menors no acompanyats van demanar asil en països de la Unió Europea el 2015 -una xifra que multiplica per quatre les xifres anuals entre el 2008 i el 2013-. Del total de peticions fetes l’any passat el 90% eren homes i la gran majoria adolescents ja que més de la meitat tenien 16 i 17 anys i només un 13% es corresponien a menors de 14 anys. Les peticions d’asil dels menors d’edat van suposar un terç del total de peticions d’asil que es van fer per primera vegada a la UE l’any passat.
Ara, explica Bonhomme, el govern francès s’ha compromès a tenir espai per acollir una setantena de menors en els propers mesos. Preguntat per com creu que evolucionarà la situació a Calais, el jove es mostra més aviat escèptic de qualsevol millora: “si es desmantellarà el camp o no i què passarà en un futur, això és incert per tothom, el que és probable és que seguirà arribant gent”.
