Cavall Fort va néixer en plena dictadura franquista amb la voluntat de mantenir el català escrit viu entre els infants. Als anys 90 va arribar el seu germà petit, El Tatano, per arribar als primers lectors. Actualment segueix apostant pel còmic i pels continguts didàctics i educatius. Una fórmula única que evoluciona com el seus lectors però que continua ben vigent i s’ha convertit en tot un referent.
Els seus reptes de futur són millorar la seva pàgina web i tota la basant digital per tal d’oferir continguts extres i més interacció amb els seus lectors. A dia d’avui sumen 10.500 subscriptors a Cavall Fort i 8.500 subscriptors amb El Tatano. Com bé subratlla la seva directora, Mercè Canela, “estic convençuda que la revista pot arribar als 100 anys ja que té molt de recorregut i aquí hi creiem molt”.
Una revista infantil en català en plena dictadura franquista
Al 1961 en un context de dictadura franquista, un grup de persones de diferents àmbits associatius de Catalunya es van unir amb una preocupació comuna: trobar una manera perquè els infants de l’època poguessin aprendre a llegir i escriure en català. Així va néixer la revista Cavall Fort que va treure el seu primer número pels volts de Nadal d’aquell mateix any.
Entre els seus fundadors i impulsors trobem Josep Tremoleda, que havia estat en contacte amb Joan Triadú formador de professors de català, i que va ser el director de Cavall Fort fins al 1999. També hi havia Josep Maria Espar Ticó, Ricard Tussel, Llucià Navarro i Joaquim Ramis, pediatra dels fills de Tremoleda, a qui se li va encarregar la redacció de la revista.
Per a poder tirar endavant el projecte, els seus creadors van buscar el suport dels bisbats de Vic, Girona i Solsona. “Van veure clar que no podien seguir el camí administratiu rutinari de demanar a Madrid els permisos legals per fer una revista en català, per això van buscar el paraigües de l’església. Així van arribar a un acord perquè Cavall Fort sortís com a una publicació dels secretariats catequístics d’aquests bisbats” rememora Canela.
En els primers consells de redacció es va definir el contingut i format de la revista, i es va triar el model de llengua, que havia de ser rigorós i, al mateix temps, viu i planer. Així es va decidir d’incloure un 50% de còmic per a estimular l’interès del lector. Els primers números tenien 16 pàgines i es buscava una periodicitat gairebé setmanal, tot i que finalment seria quinzenal.
Com que amb els primers números van veure que era difícil arribar a cobrir despeses de seguida van començar a buscar subscriptors. Així van llançar una subscripció de 100 pessetes per a 16 números de la revista al primer any.
Als inicis també van aconseguir el mecenatge de Lluís Carulla que va arribar a contractar a Josep Tremoleda com a secretari personal perquè es dediqués de ple a la revista. I a través d’Omnium Cultural es va fer una donació de prop d’un milió de pessetes, una inversió que va permetre tirar endavant el projecte i renovar el seu format. Va ser aleshores quan van aparèixer les primeres vinyetes francobelgues com Jan i Trencapins, Sergi Grapes, Els Barrufets, etc.
Va ser aleshores quan es va fer una campanya forta per aconseguir subscriptors a peu de carrer ja fos sortint de missa, a les colles sardanistes i altres espais associatius. De seguida Cavall Fort va arrelar en famílies i col·lectius culturals i cívics amb consciència de país. A través de les subscripcions, la revista es va consolidar i es va dotar d’una comunitat de lectors fidel i entusiasta, que ha estat i és la base del seu ADN. Una revista de referència per a diverses generacions de catalans.
Evolució al llarg dels anys
El 1991 es va constituir la Fundació Cavall Fort, amb l’objectiu de donar suport a la revista i assegurar-ne la continuïtat. La Fundació és la propietària d’Edicions Cavall Fort, l’editorial que gestiona i edita la revista i els altres projectes que ha anat posant en marxa: el web cavallfort.cat, nascut el gener de 1999, i la revista El Tatano, adreçada a lectors de 4 a 8 anys, que es va llançar com a revista mensual independent el mes de desembre de 2005, després d’uns anys d’haver aparegut com a suplement de Cavall Fort.
Durant aquests primers seixanta anys de vida, la revista ha anat canviant des de la capçalera, al número de pàgines, les seccions, el format, etc. La seva evolució ha estat paral·lela al progrés del país i la societat. Com subratlla Canela: “és una revista genuïna i única, penso que la seva estructura, la combinació de còmic amb contingut educatiu i d’entreteniment, li dona una flexibilitat que li permet anar jugant al llarg dels anys sense fer grans tractaments”. I afegeix: “tenim clar que és en català i que per tant cuida enormement la llengua, també té en compte els aspectes plàstics, és exigent i una mostra d’amor i respecte cap als nois i noies que la llegeixen. Per això, el llenguatge és divulgatiu i informatiu, però sense un to infantilitzador”.
En aquest temps les pàgines de Cavall Fort han acollit les signatures més representatives de la literatura infantil i juvenil catalana, així com destacats il·lustradors i grafistes, que han estampat el seu segell de qualitat a la publicació. La publicació ha estat una escola d’il·lustradors i escriptors, i als anys vuitanta també va ajudar a impulsar autors de còmics catalans que s’inspiraven amb molts personatges i tires francobelgues que sortien a la revista. De fet, moltes de les tires clàssiques com l’Ot el bruixot o Sergi Grapes es van reeditant perquè continuen agradant i no passen mai de moda.
El consell de redacció continua reunint-se cada mes, format per gent externa i gent de l’equip. N’hi ha que ja fa anys que hi són con en Joaquim Carbó o en Jaume Cela, i altres que són més nous. Tots participen en l’elecció dels temes, els criteris, la valoració de propostes, o l’enfoc de temes sempre pensant en informar de forma positiva i crítica. També hi ha un consell de lectura que fa la tria i la valoració dels contes que es publiquen.
Una exposició itinerant per conèixer la seva història
Entre les accions organitzades per a commemorar el 60è aniversari la revista infantil també ha produït una exposició de petit que recorrerà les diferents biblioteques del país durant aquest 2022. Amb el nom ‘Cavall Fort celebra 60 anys’ aquesta recull la història de la revista en 10 plafons explicatius i que també conviden al joc.
De fet, l’exposició itinerant està basada en el dossier especial publicat al número del mes de desembre passat, quan la revista va fer els 60 anys. El dossier, ple de jocs, animava els lectors a entrar a la casa de Cavall Fort, un edifici imaginari i força esbojarrat, a on s’està en obres pels nous canvis que ha adoptat la publicació. Una idea més per a celebrar l’aniversari d’una manera divertida.
Ara, l’exposició convida tothom a viure aquesta experiència. En els plafons que la componen, els visitants podran descobrir diferents espais de Cavall Fort a través de jocs ambientats en els diferents àmbits on es fa la revista. Com ara la recepció, el menjador, l’estudi d’arts plàstiques, etc. Cadascun d’ells és una picada d’ullet als personatges, autors, il·lustradors, anècdotes i un munt de coses més que han passat per la revista al llarg de totes les èpoques. La seva directora Mercè Canela explica, “l’exposició agradarà a grans i petits, els lectors de totes les èpoques s’hi veuran reflectits, podran conèixer i recordar Cavall Fort d’una forma lúdica i divertida”.
La informació sobre les biblioteques per a on passarà l’exposició es pot anar consultant a l’agenda del web de Cavall Fort.
Renovació integral aquest 2022
Aquest 2022 la revista Cavall Fort ha fet una renovació integral, tant en i disseny com en el contingut. L’objectiu continua sent que els lectors es diverteixin, s’entretinguin, s’encurioseixin, siguin creatius i descobreixin el món que els envolta. L’essència de Cavall Fort és la mateixa, així com el rigor i l’entusiasme amb què es fa la revista. Com afirma Canela, “un cop la tens a les mans sembla que no ha canviat tant, ens agrada sentir que els lectors tenen la sensació de continuar tenint un Cavall Fort a les mans”.
A nivell de disseny s’han fet canvis en la capçalera, en la portada i en tot l’interior. S’han canviat les tipografies i dins les pàgines hi ha menys elements i per tant, més claredat i més aire. A més, el format és més petit, més quadrat i menys vertical. La coberta guanya presència amb més gramatge i la capçalera canvia d’estil i disseny recuperant una mica l’aire dels seus inicis.
Dins el contingut hi ha noves seccions de nous col·laboradors i alguns canvis en seccions que ja existeixen. Arriben nous personatges com els Onze de Cavall Fort, una mena d’alter ego de la revista. Li donen un toc diferent i d’humor. També hi ha noves històries de còmic com ara l’Heura, el Petit Silvestre, o el Blau i el Verd.
També s’aposta per reforçar el lligam entre la revista en paper i la web a on es podrà trobar informació extra i complementària. A través de concursos, la pàgina web i les xarxes socials es busca més connexió i participació amb els lectors i lectores de Cavall Fort.
El sector i els lectors
Actualment hi ha una gran oferta de publicacions en paper per al públic infantil i juvenil. El Tatano i el Cavall Fort es posicionen bé dins el sector gràcies a tenir ben clar el seu objectiu des dels seus inicis i anar-se adaptant als nous temps.
Al llarg dels anys la forma de llegir ha canviat, els lectors d’ara tenen més estímuls i recursos que els lectors de fa 60 anys enrere. De fet, des de la revista es fa un treball d’edició diferent per fer la lectura més àgil i mantenir l’atenció: textos menys atapeïts, tipografia més gran, més imatges i recursos gràfics. Es pot veure una diferència i evolució al llarg dels anys.
Amb l’arribada de l’ESO també van percebre com l’edat del lector canviava. Com bé comenta Canela “si abans Cavall Fort es dirigia a lectors dels 9 als 14 anys vam veure com l’edat canviada més dels 8 als 12 anys”. De fet, aquest canvi encara va donar més sentit a la necessitat de crear el germà petit de la revista, El Tatano, per als lectors més petits dels 4 als 8 anys i amb un nivell de lectura més inicial.
Les dues revistes sempre han sabut crear comunitat i tenir feedback dels seus lectors. Així ho demostren les seccions a on aquests poden comentar, enviar fotos i dibuixos. “A nosaltres ens agrada molt aquest retorn, ens fa sentir ben vius” comenta Mercè Canela.
Ara mateix el Cavall Fort té 10.500 subscriptors i El Tatano 8.500. Però, continuen buscant nous lectors perquè els nens i nenes es fan grans i cada any hi ha baixes, en part, es mantenen gràcies a que molts subscriptors d’El Tatano es passen a la revista de Cavall Fort.
Pel número del 60è aniversari, van buscar lectors de cada dècada. Fins i tot, van trobar un subscriptor avi que les netes van descobrir que ell havia fet les lletres inicials de Cavall Fort.
Ser subscriptor de la revista és tota una tradició en moltes famílies catalanes. Canela comenta, “ens fa il·lusió veure com hi ha números de subscripció que van passant de generació a generació. Això és maco i és senyal que la revista que fem agrada i continua agradant”.
1 comentari
Quin privilegi poder formar part d’aquesta gran colla!!!! Petons i gràcies,