1. Abraçada
Tot i la bona acollida de la foto, aquesta no deixa de ser una imatge fixa d’una seqüència d’accions. En el vídeo veiem un noi alt, prim i negre al qual li costa mantenir-se dret. Una noia més baixa que ell i blanca l’agafa per la cintura, l’ajuda a seure’s i li ofereix una ampolla d’aigua que porta a la butxaca de l’armilla vermella que la identifica com a voluntària de Creu Roja. La noia subjecta el cap del noi mentre ell, atordit, beu. El jove esclata a plorar de manera convulsa, mira la noia, fa un gest tímid per apropar-se, ella s’avança i ell recolza el cap en la seva espatlla mentre continua plorant. I s’abracen.
L’escena té lloc a la platja del Tarajal on aquesta setmana milers d’immigrants han arribat a la costa. Seria una escena anònima si no hagués estat immortalitzada per un mitjà de comunicació. A la platja es veuen altres joves amb armilles vermelles i mascaretes acollint, auxiliant, sostenint, consolant i protegint a qui arriba esgotat. Cadascun dels joves, tots voluntaris, sap què ha de fer en tot moment. S’han format per poder atendre i tenir cura de les persones –nadons, infants, adolescents, joves i adults– que fugint de la misèria, i en un intent desesperat per arribar a Europa, posen en risc les seves vides llençant-se al mar. El bon fer i la professionalitat d’aquests voluntaris han estat reconeguts per moviments d’ajuda humanitària d’arreu.
2. Fraternitat
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets.
Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Article 1 de la Declaració Universal de Drets Humans signada en 1948
Són moltes les vegades que hem llegit aquest article però menys les que ens hem aturat a pensar què vol dir “comportar-se fraternalment els uns amb els altres”. Comencem pel final: “Els uns amb els altres”, en referir-se a “tots els éssers humans”, inclou el conjunt de persones que no estan unides per vincles familiars. La fraternitat s’obre als homes i dones amb qui compartim ciutadania.
Comportar-se fraternalment suposa tractar els altres –a tots els éssers humans– com si fossin (bons) germans. Sense entrar a desenvolupar el tema, anem a fer dos apunts sobre la relació fraterna, accentuant el respecte igualitari i els sentiments d’estima.
- Els germans es tracten entre sí com a iguals. La fraternitat lliga poc i malament amb l’asimetria i les relacions de poder. Entre els germans les diferències no justifiquen que un sigui més que altre o que tingui més drets o menys deures. En el tracte fraternal, elements que sovint condicionen les relacions socials –com ara el prestigi, el poder adquisitiu, el tarannà personal, o les preferències ideològiques– s’esvaeixen. El respecte igualitari s’imposa per damunt de qualsevol altra consideració.
- Les relacions fraternes estan impregnades per sentiments d’estima, de comprensió i d’afecte, i pel desig que a l’altre li vagi bé, que gaudeixi i sigui feliç. També pel neguit i la preocupació quan pateix i no se’n surt. Sentiments que mouen a l’acció i que conviden a fer el possible perquè la felicitat del frater
Respecte igualitari, comprensió i voler el bé de l’altre defineixen el comportament fraternal que exigeix la Declaració de Drets humans.
Amb tot, la fraternitat no és un valor relegat a l’àmbit de les relacions. Té també una dimensió emancipadora que reconeix i exigeix la llibertat i igualtat en dignitat i drets de cada individu, un significat revolucionari que modifica no només el tracte entre persones sinó també les condicions i estructures en què es donen les relacions.
“Llibertat, igualtat, fraternitat”, el lema de la Revolució Francesa reclamava que ningú estigués sota el domini de ningú altre i que tota persona fos considerada subjecte de drets polítics i socials. Com sabem, només un d’aquests valors ha quedat en desús amb el temps: la fraternitat.
3. Aprenentatge servei
L’aprenentatge servei és una pràctica educativa que posa els infants, adolescents i joves en contacte amb la realitat, convidant-los a copsar necessitats reals de la comunitat i problemes en l’entorn, que puguin ajudar a millorar. Per tal que la seva acció sigui útil es preparen i es formen desenvolupant competències o adquirint els valors i coneixements necessaris per la intervenció.
L’aprenentatge servei insisteix en la reciprocitat entre qui dóna i qui rep i en valors com el compromís, l’altruisme i la solidaritat. Però… i la fraternitat?
Lluny d’actituds paternalistes, l’aprenentatge servei insisteix en la reciprocitat entre qui dóna i qui rep, en la importància de les relacions horitzontals i en el fet de dignificar cada persona, especialment aquelles que els seus drets han estat vulnerats sistemàticament. Crítica social, voluntat transformadora i acció són alguns dels seus elements identitaris. Tot plegat permet referir-nos a l’aprenentatge servei com una escola de valors.
Il·lustrem aquesta afirmació amb tres experiències.
- Les campanyes pel dret a l’habitatge amb les que es denuncia amb contundència les dificultats del jovent per independitzar-se i de moltes famílies per viure en condicions dignes són un exercici d’esperit crític i de defensa de la justícia social.
- Els joves universitaris de les facultats d’educació que durant la pandèmia es van oferir per tenir cura i ajudar en tasques escolars els infants que eren a casa mentre els seus pares i mares treballaven, van exercitar la gratuïtat i generositat.
- El servei d’un grup d’adolescents que setmanalment s’adreça a un casal d’avis per ajudar-los a fer exercici físic que millori la seva mobilitat i els animi a no abandonar-se, és una mostra de cura i d’empatia.
En els tres casos identifiquem valors comuns com són el compromís, l’altruisme i la solidaritat. Però i la fraternitat? No hi és present en cap d’aquestes experiències? Per què només excepcionalment l’evoquem en referir-nos a l’aprenentatge servei? No tenim una resposta elaborada però de ben segur que les connotacions religioses amb les quals s’associa el terme, així com la seva vinculació a activitats assistencials, no ajuden a identificar-lo. Sobta, però, la seva invisibilitat en una metodologia que manté un vincle estret amb les dues concepcions del terme fraternitat: la igualtat en les relacions, i el compromís amb la transformació social.
Per finalitzar, evidenciar que ha estat la imatge d’una jove voluntària, la Luna Reyes, abraçant sense prejudicis un jove senegalès, l’Abdou, l’origen d’aquesta reflexió sobre fraternitat i aprenentatge servei.
