Dic que també és un exemple d’educació popular perquè, com tothom sap, primer de tot la PAH és un moviment de resposta a la crisi de les hipoteques i de defensa del dret a un habitatge digne per a tothom. Un moviment que ha posat en marxa una manera de fer original i efectiva que ha sigut font d’inspiració per altres col·lectius. En aquest sentit, ja que és un moviment exitós i té un fort component educatiu, les formes de procedir de la PAH també poden incorporar-se a camps com la pedagogia, l’educació social i el treball social, i segur que encara a altres àmbits.
La PAH, Manual de uso és un exercici periodístic encomiable que, gràcies a quasi cinquanta entrevistes a activistes, explica què és i com actua la PAH. Dona la paraula als protagonistes, recull informació, l’ordena amb sentit i retorna un text que informa i inspira. Felicitats a l’autor i gràcies a la Fundació Rosa Luxemburg, que ha fet possible l’edició. Doncs bé, a mesura que l’anava llegint, em venia al cap, una vegada i una altra, la trajectòria pedagògica i política de Paulo Freire. Recordareu que una de les primeres paraules generadores –les que permetien parlar de situacions problemàtiques viscudes pels camperols brasilers– era favela; amb ella es posava en relleu el problema de l’habitatge que patien, així com les mancances bàsiques en els camps de la salut, l’educació o l’alimentació.
No queden aquí els punts de contacte entre la PAH i el treball de Freire. Destaca en els dos casos el paper central del col·lectiu que, reunit en assemblea, pren la paraula per parlar dels fets que preocupen els participants i de com fer-los-hi front. Una assemblea horitzontal en què ningú té un paper prioritari: ni els especialistes en el cas de la PAH, ni els educadors en el de Freire. A La pedagogía del oprimido (Paidós, 1970), ens deia: “Nadie educa a nadie, así como tampoco nadie se educa a sí mismo, los hombres se educan en comunión, mediatizados por el mundo.” (p. 90) En les assemblees hi ha distribució de tasques, però ningú té un rol superior. És una reunió igualitària en què la paraula permet tenir cura de les persones, aprendre les unes de les altres i preveure un pla d’acció.
A conseqüència d’aquest procés de participació, de nou en els dos casos, els implicats viuen un procés de transformació personal: el que Freire anomena concientització i que la PAH sovint ha resumit i qualificat d’apoderament. Sigui com sigui, es tracta de prendre consciència de la situació en què cadascú es troba i adquirir la força i les habilitats necessàries per fer-hi front. En fi, que la lectura del Manual de uso m’ha portat a pensar en Freire i en el paper educatiu de la PAH. En realitat, aquesta associació és ben natural, seguint encara els ensenyaments de Freire, sabem que l’acció cívic-política educa i que l’educació adquireix sentit quan es tradueix en acció cívic-política.
A conseqüència del procés de participació, els implicats viuen un procés de transformació personal: el que Freire anomena ‘concientització’ i que la PAH sovint qualifica com ‘apoderament’
La PAH educa alhora que lluita i impulsa les seves reivindicacions: l’acció comú transforma les persones i refà la seva subjectivitat. Els diferents dinamismes que posa en marxa impulsen un procés de reconstrucció i apoderament dels participants. De nou emmirallant-me en l’obra de Freire, hem de recordar el pas de la consciència ingènua a la consciència crítica i a l’acció alliberadora. Això és el que també succeeix en la PAH: el pas de l’aïllament i la desesperació a sentir-se part d’un col·lectiu de persones esperançades i actives. De manera breu, i recolzant-me en el treball de João França, voldria llistar algunes de les accions que promou la PAH i que alhora marquen els passos de transformació i apoderament dels participants. Veiem, doncs, aquests moments d’acció cívica i d’acció educativa que transforma les persones i el col·lectiu.
S’ha de fer alguna cosa
Hi ha un moment zero en el qual un petit grup de persones amb experiència en altres lluites s’adonen de les dimensions del problema –l’estafa de les hipoteques– i decideixen fer alguna cosa per aturar-lo. En diem moment zero perquè crea les condicions per començar: fer difusió d’una anomenada Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i convocar qui vulgui a una assemblea. Una convocatòria que s’adreça a tothom, en especial als afectats, tinguin o no experiències prèvies de mobilització política. És un moment zero perquè, com hem dit, posa les condicions dels processos personals i col·lectius de transformació i apoderament que volem destacar.
No puc més, estic sola i no entenc res
I comencen a arribar persones més desfetes que no pas enrabiades. Persones amb risc de desnonament, en perill de quedar al carrer i sense massa recursos; persones avergonyides, frustrades, atemorides i amb sentiment de culpa. I sempre acorralades pel poder dels bancs, les lleis i els fons voltors. Persones sense escapatòria, que han tocat fons i que, per alguna casualitat, tenen notícia de la PAH i s’hi acosten, d’entrada sense massa convicció. Si estàs perdut i sense esperança, qualsevol possibilitat de trobar ajuda és un camí que no es pot menystenir.
No, no estàs sola
Una de les accions més significatives de la PAH són les assemblees de primer dia en les que s’acull a les persones que acaben d’arribar. A pesar del problema que tothom porta a sobre i justament pel pes que suposa, cal començar creant un espai d’intimitat i calidesa que permeti a les nouvingudes sentir-se ben rebudes i notar que se les escolta amb autèntic interès. Un espai on és possible desfogar-se i també veure que hi ha molta gent en situació similar, que no és un problema individual, i que l’habitatge és un dret que col·lectivament es pot defensar. En definitiva, es tracta de transmetre que tindràs companyia i el paraigua de la PAH. Sentir l’escalf i l’amistat de persones tan diferents és un impacte transformador.
Ets responsable de lluitar pel teu cas
A més a més d’acollir, a l’inici també s’explica què és i què no és la PAH. S’informa que no està pensada com una institució d’assistència, ni una assessoria jurídica, ni tampoc un servei d’aturar desnonaments, sinó com un espai en el qual cada persona afectada ha de lluitar pel seu cas, se n’ha de fer responsable i ha de ser el protagonista de les accions burocràtiques i reivindicatives necessàries. Sempre, però, amb l’ajuda de les companyes de la PAH, amb l’experiència i el saber acumulat per l’organització i la força col·lectiva que té com a moviment. En qualsevol cas, aquesta informació transmet el reconeixement explícit que tothom pot ocupar-se del seu cas. Fer saber amb claredat aquesta confiança és la llavor de l’apoderament.
Sí, junts sí que es pot
Encara que els moments no se succeeixen de manera lineal, després de l’acollida i la responsabilització, és el moment de lluitar per resoldre les pròpies dificultats i contribuir a revertir la situació global d’injustícia. En aquesta etapa destaquen les sessions d’assessorament col·lectiu durant les quals els nous exposen el seu cas i, en situació d’assemblea, reben l’ajuda de la resta dels companys i companyes. Per tant, els més antics ajuden les persones que acaben d’arribar, no hi ha especialistes, sinó que es tracta d’un suport mutu realitzat entre iguals. És també el moment de rebre deures (tasques relacionades amb el propi cas a realitzar durant la setmana), una proposta que comença a activar les persones acabades d’incorporar i que juntament amb la possibilitat d’afegir-se a alguna de les comissions de treball poden anar involucrant als nous que ho desitgin.
L’assessorament col·lectiu aprofita el saber acumulat per la PAH, que sempre està en obert i a disposició de tothom, i es completa amb les diferents accions d’acompanyament que els membres més experimentats fan a les persones novelles. Anar acompanyat a realitzar les gestions que en cada cas siguin necessàries dona una força extra molt rellevant.
Finalment, un dels punts essencials de la PAH són les accions reivindicatives de desobediència ètica realitzades de forma col·lectiva. Participar en accions destinades a aturar desnonaments o fer pressió en les seus bancàries són alhora un moment de lluita reivindicativa i una forma d’apoderament personal i col·lectiu. Com ja hem dit, tot plegat ajuda a formar una subjectivitat oberta a la responsabilitat individual i l’acció col·lectiva.
Ho hem de celebrar
Encara que no sempre les accions aniran bé, es tracta de celebrar les que han sigut un èxit, així com els aspectes positius de les menys reeixides. Les celebracions, les festes i l’alegria han d’amarar la tasca quotidiana dels diferents nuclis de la PAH. Aquí hi ha un nota força diferent de l’estil d’altres organitzacions d’acció política. Les accions festives i les emocions positives reforcen els èxits i les ganes de repetir les accions que han sortit bé i, per altra part, reforcen els llaços entre les persones implicades, un aspecte enormement positiu a tots els nivells. La celebració i els vincles personals són dues forces essencials en la reconstrucció personal que suposa aquesta mena d’activisme.
Soc una altra i ens veuen diferent
Quan s’ha passat per vivències i experiències com les anteriors, els participants es descobreixen diferents de com eren quan es van acostar a la PAH i alhora veuen que el moviment, sense haver-ho assolit tot, també és valorat de manera ben diferent de com van ser jutjats a l’inici. En resum, en l’àmbit públic s’han solucionat força casos, s’han començat a canviar lleis i s’ha modificat l’opinió pública. I alhora en l’àmbit més personal hem vist l’apoderament que produeix la participació en la PAH i el gust per valors com l’ajuda mútua i l’acció col·lectiva.
Jo em quedo!
La transformació personal culmina, momentàniament, quan alguns participants no únicament reconeixen que han canviat, sinó que decideixen continuar compromesos dins de la PAH, encara que el seu problema s’hagi solucionat. Ho fan argumentant que els omple com a persones, que volen retornar el favor que van rebre o que desitgen seguir lluitant per una causa justa. Sigui com sigui, s’han apoderat i convertit en ciutadans implicats i participatius. Una rotunda transformació si comparem aquesta convicció amb la seva entrada desesperada i desconcertada a la PAH.
El que he volgut destacar del llibre de João França és la vinculació entre les accions reivindicatives que ha impulsat la PAH i el procés de transformació de la consciència personal que sovint viuen les participants. És per això que a l’inici dèiem que la PAH és també un bon exemple d’educació popular i no ens sembla exagerada la comparació de la seva tasca amb la de Paulo Freire.
Per descarregar el llibre:
https://afectadosporlahipoteca.com/2021/10/17/libro-la-pah-manual-de-uso/
