Abans, però, deixeu-me recordar una experiència que ajudarà a situar la qüestió que plantegem. Es tracta del projecte La Murga, una proposta educativa que impulsen els Escoltes Catalans per tractar el dret a un habitatge digne. És un camp de treball destinat a rehabilitar pisos en males condicions on hi viuen persones en situació precària. Durant uns dies un grup de joves d’entre quinze i disset anys treballen per completar els arranjaments que necessita l’habitatge –pintura, electricitat, retirada de mobles vells i altres reparacions– i alhora, i potser principalment, conviuen amb la persona que es beneficia del seu servei. Aquest aspecte és molt rellevant perquè el projecte, a més de mobilitzar competències per fer el treball manual, requereix empatia i disposició a entendre’s amb la persona que els ha obert casa seva. De fet, han d’aconseguir guanyar-se la seva confiança perquè l’acció no es limiti a una freda reparació material, sinó que proporcioni una oportunitat per conèixer-se i explicar-se tot allò que cadascú desitgi.
Un espai de convivència entre persones de diferents generacions que viuen en situacions socials diferents: un espai d’encontre i de presa de consciència. Sí, també de presa de consciència. Abans de començar, La Murga inclou una formació sobre les causes i la situació actual del quart món, una realitat sovint invisible que ara coneixeran de primera mà. I durant tot el projecte, i especialment en la part final, és una oportunitat per reflexionar, per conèixer-se millor i despertar la consciència crítica i el compromís dels joves.
Aquesta presentació ha de servir mostrar els diferents coneixements que es posen en joc en una experiència d’aprenentatge servei. Distingirem tres tipus de coneixements: el coneixement científic-tècnic, el sociomoral i, per últim, l’autoconeixement. Vull recordar que aquesta tripartició va ser desenvolupada àmpliament per Habermas en el seu llibre Conocimiento e interés (Taurus, 1982). Mirem pas a pas com l’apliquem a l’aprenentatge servei.
Les bones propostes educatives tenen la virtut d’oferir alhora molts aprenentatges; són com la vida, que ens dona totes les lliçons ben barrejades i vinculades. I l’ApS és vida perquè aplega treball, comprensió crítica i reflexió personal
El coneixement científic-tècnic explica com funciona el món i dona eines per intervenir sobre la realitat amb la intenció de modificar-la i assolir els fins que en cada situació ens proposem. És un coneixement que s’obté a partir de l’experiència immediata o aplicant una metodologia científica. Un saber que es prolonga en un saber fer que permet actuar amb eficàcia i optimitzar la realitat. Estem en l’àmbit del treball humà. En el projecte La Murga, els nois i noies han d’aplicar coneixements amb habilitat per tal de concloure amb èxit la reparació de l’habitatge. Ho poden fer amb pocs coneixements i habilitats en les arts de la pintura, l’electricitat, la construcció o la decoració, o bé poden convertir alguna d’aquestes arts en l’àmbit d’un aprenentatge quasi professional. Sigui com sigui, els participants usen cert nivell de coneixements i, durant la realització de les tasques de reparació, aprenen nous sabers i habilitats. En totes les activitats d’aprenentatge servei hi ha un moment tècnic que permet produir una millora en la realitat.
Però l’aprenentatge servei suposa desenvolupar alhora coneixements sociomorals. Aquesta tipologia de coneixement ens posa en condicions de comprendre com funciona la societat en el seu conjunt i captar les vivències singulars dels seus membres en cada una de les situacions analitzades. Aquests sabers –entendre la dinàmica social i comprendre per dins els seus actors– permeten millorar les formes de convivència: guanyar en reconeixement mutu, en solidaritat i en justícia. Estem en l’àmbit de la relació intersubjectiva i la comprensió. En el cas de La Murga, hem vist els diferents aprenentatges sociomorals que proporciona. Primer durant el període de formació destinat a conèixer més sobre el quart món (xerrades, pel·lícules, novel·les, periodisme, etc.) i, pel damunt de tot, després durant el temps de convivència amb la persona que rep l’ajut. Els nois i noies viuen en primera persona el que probablement només coneixien de lluny. S’acosten, escolten, parlen, s’adonen de detalls i empatitzen amb una persona que de manera singular els mostra el que no funciona bé i hauria de canviar en la societat.
Finalment, l’aprenentatge servei és una oportunitat d’aprofundir en l’autoconeixement i en la identitat del jo. Aquest saber, en estreta relació amb l’experiència del treball i de la comprensió, ajuda a repensar la imatge que cadascú guarda de si mateix/a, així com de la seva posició davant de les diferents concepcions del món. És, per tant, un coneixement que resulta d’un esforç de reflexió crítica que va guarint cegueses i dogmatismes. Un procés que allibera i ajuda a conèixer-se millor i que, per últim, apodera i disposa a un comportament més apropiat. Ara estem en l’àmbit de la crítica i la presa de consciència. De nou en l’experiència de La Murga trobem aquest tipus de coneixement. Els participants no únicament adquireixen destreses pràctiques i milloren el coneixement del seu entorn, sinó que també viuen sacsejades i canvis personals. S’adonen del que són capaços, veuen que valen més del que pensaven, que poden més del que creien i, per tant, la seva imatge i la seva autoestima surten millorades de l’experiència. Adonar-se de tot això els reforça com a persones i els compromet com a ciutadans.
Com sempre diem, les bones propostes educatives tenen la virtut d’oferir alhora molts aprenentatges; són com la vida, que ens dona totes les lliçons ben barrejades i vinculades. I l’aprenentatge servei és vida perquè aplega treball, comprensió crítica i reflexió personal.
