Durant el curs 2020-2021 bona part de les programacions d’espectacles dirigides als centres educatius que ofereixen funcions en horari escolar no es van portar a terme.
Una decisió dels espais escènics, les institucions públiques i algunes organitzacions culturals que afectava directament tots els infants i joves que únicament accedeixen a mirar una obra de teatre a través de les seves escoles.
I també alhora veiem com a les companyies i als artistes se’ls reduïa el seu calendari professional d’actuacions per aquell any, després d’un curs anterior de film de terror.
Curiosament els centres escolars en un entorn més que complex demandaven poder trobar camins entre artistes, mediadors culturals i escoles perquè l’activitat cultural no es quedés a zero. I com passa en la majoria de casos, quan hi ha voluntat i esforç hi apareixen les complicitats perquè aflorin idees i accions. D’aquí apareix el lema intern a la nostra organització: “Vine al teatre o Viu el Teatre ve a l’escola”.
Just hem acabat el curs 2021-2022. A l’inici de curs es respiraven les ganes i la necessitat de viure un curs amb “normalitat”. I res més lluny de la realitat. La sensació és d’haver estat sobre la vagoneta d’una muntanya russa que no parava de giravoltar.
Cal recuperar les sortides al teatre?
Els darrers estudis ens indiquen que al nostre país només un 6% de la població va habitualment al teatre. Quan llegeixo aquestes dades sempre en faig una lectura positiva. Hi ha molt camí de millora i per tant el repte és gran i engrescador.
Sovint en el sector escènic errem en pensar que l’únic que hem de fer són bons espectacles per atraure el públic. Se’ns dubte és important. Però no l’únic camí per millorar.
Les complicitats amb altres agents són imprescindibles en un món comunicat permanent on fer xarxa dona visibilitat i enforteix.
Els vincles entre el sector educatiu i el sector cultural assegura un accés democràtic i universal. Per aquest motiu, programes com “Viu el Teatre amb l’escola”, on es proposen onze espectacles i tres tallers dirigits a infants entre 2 i 16 anys pel curs 2022-2023. Perquè un hàbit difícilment l’adquireixes si no és a través de la família o de l’escola. I si socialment la proposta escènica atrau un públic minoritari i volem canviar aquesta tendència, l’escola ens garanteix que tothom tingui l’oportunitat d’experimentar en primera persona el rol de públic. I si encara volem anar més enllà: el rol com a artista, participant activament en les múltiples propostes on l’infant posa a prova les seves habilitats creatives ja sigui ballant, escrivint, dibuixant, narrant, dissenyant o interpretant. Cal assegurar-nos però que l’experiència sigui positiva, és a dir, la qualitat artística sigui paral·lela a la qualitat de les propostes pedagògiques amb l’objectiu que els dos llenguatges sumin i siguin complementaris.
Però per què és important anar al teatre o practicar-lo?
Quan una persona decideix anar al teatre ho pot fer per múltiples raons: perquè li agrada una de les persones intèrprets que hi actua, pel text, pel gènere, per compartir-ho amb persones properes, per explicar que hi ha anat… Difícilment algú decideix anar al teatre per trobar la solució a un problema, per empatitzar amb algú o per ampliar coneixements. Però sí, quan assistim o participen en el fet escènic, ja sigui observant o actuant, s’activen uns mecanismes d’aprenentatge molt interessants per l’actual món canviant el què vivim on tot va massa de pressa i cal molta adaptabilitat per sobreviure dignament.
Poder explicar científicament aquest beneficis és un dels reptes de l’equip de Viu el Teatre per poder transmetre allò que fa anys que expliquem però que ens calen arguments sòlids perquè socialment cali i puguem posicionar la pràctica escènica uns esglaons més amunt en les prioritats del nostre país. Per aquest motiu impulsem iniciatives com la xerrada inaugural d’enguany al curs d’arts escèniques per a docents, que anirà a càrrec de David Bueno, director de la Càtedra de Neuroeducació de la UB.
Docents, mediadors culturals i artistes, còmplices
I per aconseguir-ho necessitem persones docents, mediadores culturals i artistes còmplices amb ganes d’obrir la mirada i provar sense por, perquè puguem avaluar els impactes de les activitats escèniques en l’entorn escolar i narrar amb dades els beneficis múltiples que les arts escèniques i l’educació poden aportar durant les diferents etapes d’aprenentatge.
Arran de detectar aquesta necessitat de generar complicitats i compartir coneixements, neix l’any 2019 “Les arts escèniques al servei de l’educació”, un curs de 30 hores reconegut pel Departament d’Educació que apropa als docents els recursos dels diferents llenguatges artístics a través d’artistes i pedagogs teatrals. I alhora fomenta una comunitat que any rere any creix fins a aconseguir que enguany hi hagi participants de diferents països perquè l’intercanvi sigui encara més enriquidor.
Veniu al teatre. Feu teatre. Allà ens hi trobarem!
