ÒH!PERA és una iniciativa impulsada pel Gran Teatre del Liceu, la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, a través del Disseny Hub Barcelona i les principals escoles de disseny de la ciutat. Els dies 5, 6 i 9 de juliol s’estrenaran quatre òperes de petit format per ser representades durant la mateixa vetllada en diferents espais del Liceu (Foyer, Sala Miralls, Teatrino del Conservatori i Box).
L’objectiu del projecte ÒH!PERA és complementar la formació de joves de disciplines creatives de la ciutat de Barcelona i facilitar-los l’aprenentatge en un entorn real, tenint una experiència amb el gènere operístic i els professionals d’aquest. La missió d’aquesta iniciativa comprèn l’acompanyament i el suport a la creació artística, posant a disposició espais i recursos que serveixin com a camp d’experimentació tenint com a base el rigor, l’exigència i la qualitat dels projectes. Aquest projecte de col·laboració i aliança entre institucions i escoles vol ser un aparador per a mostrar el talent emergent d’una nova generació i projectar-lo internacionalment.
El projecte que compta amb la direcció artística d’Àlex Ollé, artista resident del Gran Teatre del Liceu, inclou l’estrena de quatre microòperes per ser representades durant la mateixa vetllada en diferents espais del Liceu (Foyer, Sala Miralls, Teatrino del Conservatori i Box), els dies 5, 6 i 9 (2 funcions) de juliol de 2023. Els títols de les noves òperes de nova creació són: Nala, Hi ha monstres que viuen per la seva curiositat, Filles del món i In the beginning everything was white.
Promoció de joves talents
En aquesta nova edició, el Liceu ha seleccionat els compositors Andreu Gallén, Carlos de Castellarnau, Marian Márquez i Itziar Viloria per idear òperes de gran energia, d’uns 30 minuts de durada, que tractin de subjectes actuals. Els noms escollits són una representació significativa dels autors i autores actuals que treballen música escrita. Els compositors i compositores es van seleccionar dins el projecte Barcelona Creació Sonora de l’ICUB amb l’objectiu que aquests creadors s’acostin a l’òpera, proporcionant-los la seva primera oportunitat en el gènere i apostant per l’estrena de nous repertoris a grans institucions musicals de la ciutat.
L’encàrrec té com a particularitat que es compta amb un màxim de 6 artistes a escena, entre cantants i instrumentistes, que col·laboraran en el projecte gràcies al suport de la Fundació Ferrer Salat – Fundació Conservatori Liceu. Per la posada en escena es busca la diversitat de propostes estètiques i cada microòpera disposa d’un dels següents professionals de l’àmbit de la direcció escènica: Israel Solà, Cristina Cubells, Bàrbara Mestanza Peña i Jordi Oriol.
En el projecte participen estudiants de disseny de diferents centres d’ensenyament de l’àmbit de les indústries creatives. Les escoles, que han estat seleccionades per la Direcció de Promoció del Disseny de l’Ajuntament de Barcelona, són: Escola Superior de Disseny i d’Arts Plàstiques de Catalunya (ESDAPC), Escola Superior de Disseny (ESDI), LCI Barcelona i IED Barcelona. La col·laboració es materialitza en la participació de quatre escoles en la creació de la posada en escena de les quatre microòperes. Durant tots aquests mesos de creació, diferents equips d’estudiants de grau i màster de les diferents disciplines del disseny han treballat en aspectes com el disseny de l’espai escènic, el vestuari, la il·luminació i el disseny d’audiovisuals.
Arguments de les 4 microòperes
Nala
Segons Andreu Gallén i Jordi Prat (compositor i llibretista), l’obra descriu un “xoc entre camp i ciutat. Tenint com a focus dos cosins que fa molt que no es veuen es crea una partitura que està composta per: 2 cantants, 1 tenor, 1 baríton, un trio de corda i un teclat”.
“La trama gira al voltant de Marc i Lluc (dos noms evangèlics) i la gossa Nala per remetre’ns a la felicitat de la infantesa i a les dificultats de l’adultesa. El tòpic camp versus ciutat ens encaixava perfectament per parlar tant d’innocències com de chemsex. També de desitjos, de retrobades, de ferides, de dols, d’enveges, etc.” exposa Jordi Prat i Coll, llibretista.
El director d’escena, Israel Solà, afegeix que “els intèrprets, sols, sense gaire artifici, han posat el coll per transitar la muntanya russa d’emocions que és la partitura i aconseguir transmetre’ns la duresa i la vulnerabilitat dels personatges. La buidor i la fragilitat de les seves vides. En definitiva, la incapacitat d’estimar algú altre en un món entregat al narcisisme”. Pel que fa a l’escenografia, Solà escriu: “Quan vam treballar amb els alumnes de l’ESDAPC de seguida vam apostar per un espai gran, èpic, àrid; un espai que accentués la soledat i la buidor que emana del llibret i la música. Vam apostar per convertir el camp on es troben Marc i Lluc en el fons d’una bassa de purins, on els nostres protagonistes senten, igual que la gossa Nala, que en qualsevol moment s’ofegaran”.
Hi ha monstres que viuen per la seva curiositat
L’obra, basada en textos de Baudelaire, és un espectacle híbrid que s’endinsa a fer una crítica al progrés. Segons Carlos de Casellarnau: “els instruments d’aquesta òpera són instruments per als quals he escrit en moltes altres ocasions i que, per la formació escollida, podrien recordar una banda de cabaret, que encaixaria amb l’imaginari decadent de Baudelaire. La veu del baríton, així com el registre en general greu dels instruments, s’associen a l’ambient grotesc i fosc del llibret”.
D’altra banda, afegeix que “dins de la trama coexisteixen dues realitats paral·leles, la música està formada també per diversos estrats. D’una banda, com que els músics formen part d’una emissió radiofònica en directe, s’encarreguen de tocar la música del programa de ràdio, és a dir, la capçalera i els anuncis publicitaris. D’altra banda, la música acompanya el cant com si es tractés d’una música incidental. Finalment, alguns sons provinents de la realitat, com podrien ser sons radiofònics o sons de l’ambient, nodreixen altres moments de la partitura musical i busquen un realisme antimimètic”.
Filles del món
Filles del món exposa un futur distòpic barrejat amb el tema de l’eutanàsia. Segons les autores “l’obra neix amb la idea de parlar sobre la mort digna des de la perspectiva d’una protagonista femenina”.
Afegeixen: “Volíem situar l’acció en un futur distòpic en què el món és engolit pel nivell creixent de l’oceà i establir una contraposició entre l’anhel de la vida immortal i la necessitat d’abraçar la mort. Així, contradictòriament, l’androide representa la vida, la lluita, mentre que la dona representa la mort i, per tant, la pau. Inevitablement, això ens va fer reflexionar sobre la soledat, el fracàs, la tecnologia, la maternitat i altres temes tangencials que ens interessava molt tractar”.
In the beginning everything was white
L’obra vol exposar com a través dels límits i els extrems es pot arribar a un punt de convergència. Segons els autors: “La hiperconnexió i el sobreconsum visual saturen el nostre dia a dia. Partint d’aquest fet es crea música tàctil, llum audible, espai sonor i veu visible, units en la singularitat del seu excés i, després d’això, el silenci”.
La proposta escenogràfica de l’IED planteja als joves reeducar la mirada i viure una experiència immersiva on descobrir és més important que veure. La posada en escena d’In the beginning everything was white es compon d’una caixa escènica que defineix l’espai musical i d’actuació generant un filtre visual entre els espectadors. Es treballa amb el contrast, la sobreestimulació i la senzillesa, la música d’Itziar i l’escena, per transmetre una emoció de manera abstracta.
Liceu+ i exposició al Disseny Hub
Fins a finals de juliol, les microòperes de la temporada passada (21-22) es penjaran a la plataforma Liceu+. L’objectiu de Liceu+ és visibilitzar i ordenar el contingut audiovisual del Liceu, especialment de la temporada artística, i proporcionar continguts oberts a tothom que contribueixin a fer més accessible l’òpera, així com fomentar l’esperit crític amb peces curades, artístiques, creatives i innovadores.
Les obres que es podran veure gratuïtament (sota registre pervi) són: Entre los árboles, L’ocell redemptor, The Fox Sisters i Shadow. Eurydice says.
A més, del 19 de setembre al 7 de gener de 2024 es podrà visitar al Disseny Hub Barcelona, una exposició en la qual es mostraran els processos de creació de les vuit micròoperes que s’hauran pogut veure en les dues edicions del projecte Òh!pera.
Projecte transversal
ÒH!PERA és un dels projectes que s’emmarca a les estratègies de la Mesura de Govern d’Impuls de les Indústries Creatives. Una de les seves línies prioritàries és la promoció del talent. Amb aquest objectiu, des del 2019, s’han posat en marxa diversos projectes amb les escoles de grau d’art i disseny de Barcelona que han vinculat alumnat amb el teixit empresarial de les indústries creatives i altres sectors de l’economia. Iniciatives que busquen acostar als estudiants de darrers cursos de les escoles de disseny a una pràctica amb objectius de ciutat.
Aquest projecte a més compta amb el suport Fundació Banc Sabadell.
