Ja fa sis anys que dins l’àrea de llengua catalana de l’Escola Casals-Gràcia de Manlleu va néixer la llavor del projecte Del text al Gest. A classe van treballar els textos de l’obra de Pere Calders, Antaviana, i es van animar a representar-la. Amb l’experiència viscuda els professors de l’àrea: Elena Borge, Albert Rubio i Alícia Aulet van animar-se a fer-ne un projecte molt més complet. En el que intervenen el departament de llengua catalana, però també el de tecnologia per la part del videoart i performance, educació física per la part del cos i el ball i educació visual i plàstica pels decorats.
Del text al Gest s’imparteix durant dues hores a la setmana (hores de gestió autònoma del centre) a la classe de 4t de l’ESO i ja en porten tres edicions. De fet, l’any passat aquest va ser guanyador al Premi Baldiri a projectes artístics que fomenten la llengua catalana com a espai de cohesió social.
Els professors que lideren aquest projecte reconeixen que la seva experiència personal i professional vinculada al món de l’escena teatral ha estat clau per idear-lo i d’ençà que el van iniciar han realitzat molta formació al respecte i també han animat al claustre a fer-la. Com bé explica Albert Rubio, “En començar aquest projecte una de les coses que ens feia més il·lusió era poder introduir el teatre dins el currículum escolar, quan nosaltres estudiàvem el teatre sempre era una extraescolar”.
Més enllà de treballar la llengua i literatura catalana
L’objectiu principal del projecte Del text al Gest és el de poder aproximar-se als clàssics de la literatura catalana des del teatre, d’aquesta manera el nivell de comprensió lectora del text en qüestió és molt més completa i s’arriba a la seva essència. Amb la lectura dels clàssics catalans els alumnes també enriqueixen el seu llenguatge i, per tant, la seva visió del món. I entenen millor l’obra gràcies a situar-la en el seu moment històric.
El projecte, però també té molts beneficis tant individuals com grupals. Un dels valors que treballa és precisament la inclusió. Tot el grup classe participa de la proposta per igual, ningú en queda fora. Aprenen a confiar els uns amb els altres per tal de poder tirar endavant l’obra. Com diu Albert Rubio,”és brutal com es treballa la cohesió del grup, durant un any en què acaben una etapa i el seu pas per l’escola on han anat tots junts des d’infantil”.
És brutal com es treballa la cohesió del grup, durant un any en què acaben una etapa i el seu pas per l’escola on han anat tots junts des d’infantil
Un altre dels beneficis que aporta De l’art al gest és el de posar èmfasis en l’expressió oral. Els alumnes perden la por de parlar en públic i això també els fa créixer l’autoestima. De la mateixa manera, també es treballa la consciència corporal i la gestió emocional, posant l’accent en l’aquí i l’ara amb exercicis de relaxació guiada. “Aquí tenen un espai de llibertat a on expressar-se i buscar els seus propis límits corporals i també de la veu”, afegeix Rubio.
Tot plegat corrobora que les disciplines artístiques, especialment el teatre, són eines molt bones per utilitzar en el dia a dia de qualsevol centre educatiu.
De la lectura de l’obra a la representació final
Abans d’acabar 3r de l’ESO, els alumnes fan un petit testeig de teatre per aprendre les coses bàsiques com ara l’atenció, l’energia, el moviment, la veu, l’escenografia, etc.
Durant el primer trimestre els professors de l’àrea, tenint en compte les característiques del grup, fa la tria de l’obra de teatre. Amb tot aquest temps han representat Antaviana, La plaça del Diamant, aquest any Terra Baixa i l’any que ve estan pensant entre Solitud o Josafat. Es fa una adaptació i es representa el més essencial de l’obra, però no es canvia mai el text.
Un cop decidida l’obra cada alumne pensa com des de la seva experiència i habilitats pot aportar alguna cosa a la realització del projecte. Per tant, aquest té en compte els punts forts de cada alumne per tal de potenciar-los. Com ara si algun alumne toca un instrument doncs aquest s’incorpora en la banda sonora de l’espectacle.
A partir d’aquí ja comencen a fer activitats de comprensió del text i la lectura d’aquest fins a Nadal. Aleshores ve el moment de pensar entre tots com interpretar-la, l’escenografia que sempre s’intenta que siguin nova i moderna ressaltant el component més visual, el vestuari on les famílies ajuden molt, etc.
Al segon trimestre s’inicien els assajos i es comença a treballar cada escena. “Nosaltres tenim una proposta de base de l’escena, el moviment i la música i la compartim amb ells, però sempre ens agrada escoltar i tenir en compte les seves aportacions. És un treball conjunt”, comenta Alícia Aulet.
Des que es va iniciar el projecte han anat temptejant diferents llenguatges teatrals i el que millor els ha funcionat, perquè permetia involucrar a tothom, és la tècnica de cor grec on diferents persones són una única veu. Com explica Albert Rubio: “En sortir en grup, representant a un sol personatge, hi ha una energia molt diferent en escena”.
Finalment, al tercer trimestre, s’intensifiquen els assajos fins al dia de l’estrena. L’espectacle es realitza al teatre municipal de Manlleu, on totes les famílies de l’escola són convidades i també està oberta al públic en general. Els alumnes de l’escola també els han pogut veure prèviament a un assaig general al teatre de l’escola.
Al llarg de tot l’any l’equip de professors que lideren el projecte fan una reunió a la setmana per anar coordinant aquest.
Retorn en positiu de tota la comunitat educativa
Tot l’equip de l’escola està molt content amb aquest projecte, hi veuen molts beneficis. Fins i tot, el grup de professors que lidera Del text al Gest està pensant a realitzar un material didàctic a on es relaciona les potencialitats de la llengua i l’art. Ja que els agradaria poder compartir la seva experiència amb altres escoles i companys.
Les famílies també veuen amb molts bons ulls la iniciativa, i des de l’inici de curs s’involucren en el vestuari però també a l’hora de fer difusió de l’obra. I ara també poden participar en una activitat de col·loqui per entendre millor què fan els seus fills i filles en aquest projecte.
Per la seva banda, no tots els alumnes tenen ganes de fer teatre, almenys a l’inici. Però a poc a poc hi van trobant el gust i s’animen a participar del projecte. De fet, al final de cada sessió sempre hi ha una rotllana de valoració entre tots els participants. Un espai a on poder expressar-se i veure com està anant el projecte. Elena Borge diu, “tots acaben valorant positivament el fet de perdre la vergonya, sentir-se còmodes dalt de l’escenari, entendre la literatura catalana, etc. Això sí, el moment més àlgid és el dia de l’estrena, allà sempre hi ha una sintonia entre ells molt especial, que recordaran tota la vida”.
