Quan van incloure crear un hort al programa de direcció de l’Escola Gabriel Castellà d’Igualada el que no s’imaginaven és que hi acabarien plantant un bosc. Aquesta setmana els nens i les nenes han plantat els primers arbres a on més endavant traslladaran la classe, adoptant un nou model educatiu, el d’escola bosc. Es tracta d’un model que existeix en altres països d’Europa i que fa cent anys també va tenir implantació a Barcelona.
Berta Rivera, cap d’estudis de l’escola, explica que no és només traslladar la classe al bosc: “És un tema pedagògic, que aquest espai extern entri a formar part del nostre currículum, que hi poguem fer matemàtiques, comptant arbres fruiters o comptant llavors; fer tot el que es pugui en el bosc”.
La iniciativa es va començar a moure a principi de curs: “Al setembre ens va contactar l’associació de l’Escola del Bosc que per dur el terme el seu projecte necessitaven una escola, i ens vam entendre de seguida, en necessitem mútuament”, assegura Rivera. L’associació està formada per persones apassionades per la natura, que provenen sobretot del món de la docència, però també d’altres àmbits, com una biòloga, una veterinària o una persona expecialitzada en land art.
Experiència d’èxit a altres països
Coneixen experiències d’escoles bosc en altres països, i algunes de les educadores han fet estades a les Forest Schools angleses. “En les experiències que hi ha a tots els altres països, els informes mostren que els pares demanen cada vegada més que es facin més classes als boscos, perquè la motivació dels nens és molt més gran”, explica Brigitte Escolar, de l’Escola del Bosc.
I és factible fer tota la docència d’una escola al bosc? Escolar explica que “en altres països hi ha escoles bosc on s’està fent tota la docència al bosc, tots els dies de l’any, i en molts països estan subvencionats pels governs”. A més a més, a Alemanya, diu, aquestes escoles han tingut millors resultats en tots els indicadors.
“La curiositat dels nens és innata, i en canvi les escoles ara sovint es dediquen a alliçonar-nos treballant amb coneixements més fixats, marcats en els llibres de text, no els deixen experimentar, investigar”, lamenta l’educadora, que rebla amb una metàfora més que adequada per la situació: “Si no puges a l’arbre i caus no pots aprendre a aixecar-te”.
Un projecte en creixement
“Com que no hi havia bosc hem hagut de construir un bosc, i estem en aquest procés. Les iniciatives pedagògiques com a tal començaran al tercer trimestre”, explica Brigitte Escolar. I remarca que amb activitats pedagògiques es refereix a la matèria de classe: “No som un cau o un esplai, parlem d’assignatures curriculars de primària”.
“Estem als incis dels incis, però tenim el privilegi de tenir un pati molt gran, amb espais que fins ara eren marginals”, diu la cap d’estudis. El projecte es fa amb els recursos mínims, “perquè no hi ha diners, i som una escola amb un nivell socioeconòmic baix”, diu Rivera.
Compten, però, amb moltes aportacions voluntàries, des de gent que apadrina un arbre fins a un pagès que es va apropar a l’escola amb el tractor per llaurar la terra, i va ser tot un espectacle per als nens, segons explica.
Escolar explica que “a l’escola hi ha moltes ganes, però s’ha de fer poquet a poquet, i anar aprenent entre tots”. Els membres de l’associació de l’Escola del Bosc estan treballant, de forma totalment voluntària, per preparar les activitats al bosc. “Ells dirigiran la classe amb el nostre suport sempre darrera”, diu. Començaran a poc a poc, amb algunes classes d’alguns cursos, però a la llarga els agradaria portar l’escola al bosc que estan plantant.
L’escola del bosc de fa cent anys
A l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la notícia del projecte de l’Escola Gabriel Castellà va agradar i sorprendre. Però expliquen que el que es presenta com un projecte novedós, ja ho troben als diaris de la mestra que dóna nom a la seva associació. El 1914 Rosa Sensat va impulsar i ser directora d’una escola entre els arbres de la muntanya de Montjuïc que es deia, precisament, l’Escola del Bosc.
“Com la majoria d’escoles que funcionaven en aquell moment, Rosa Sensat va apostar per l’entorn com a element educador, que l’escola havia de sortir de les quatre parets”, explica Maria Vinuesa, de l’associació de mestres. “El que és el bosc i sortir de l’aula té una llarga tradició dins l’escola activa”, assegura.
Pel que fa a la memòria d’aquella experiència, Vinuesa diu que “allò va ser un moment puntual i després va haver-hi uns altres anys negres per tot el que era l’educació, i després va venir l’escola de la república que va ser una revifada, quan els poders polítics pensaven que l’educació estava en el centre neuràlgic del que s’havia de millorar per millorar la societat”.
“Després van venir 40 anys d’una negror total que ens van matxacar tantíssim, que expliquen que una experiència de fa cent anys ara torni a aparèixer com una iniciativa innovadora”, assegura, i afegeix que “els pedagogs del segle XIX van plantejar moltíssimes coses i n’hi ha que avui en dia encara no hem portat a la pràctica”. “Si ara torna a haver-hi aquesta idea benvinguda sigui, i tant de bo s’estengui i arribi a més escoles”, conclou Vinuesa
